La meva vida sense mi ( My life without me), d’Isabel Coixet , del 2003.
Vaig agafar-la de la biblioteca l’altre dia, juntament amb una pel·lícula francesa. Ha estat tot un descobriment i una font d’emocions que recomano a tothom.

Recordo haver escrit, en un post del 2004, parlant de El Sur, de V. Erice, que no acostumanva a plorar gaire sovint veient pel·lícules, pero que amb aquella pel·lícula havia plorat.
Ahir em va tornar a passar. i va ser en l’escena en què Ann i el seu amant Lee – Mark Ruffalo, dins del cotxe, posen la cançó que li ha gravat la seva germana: Senza fine, de Gino Paoli. … i es fan un petó.
– "Si ara mateix no em fas un petó em posaré a xisclar" –diu ella
Hauria pogut ser a l’escena en què el metge li comunica que li han detectat un càncer terminal, o bé quan, asseguda al bar, Ann – Sarah Polley comença a escriure la llista de les deux coses que farà abans de morir, o també al final, quan es veuen les imatges de la vida dels que queden quan ella ja no hi és…
Difícil de contenir-se i no vessar-ne cap. Gairebé impossible, a no ser que hom se’n vulgui desentendre completament i faci un esforç per evitar-ho.
La vaig passar dues vegades seguides; vaig mirar les escenes suprimides; les entrevistes als personatges principals i a la directora. Isabel Coixet demostra que és uns dona d’excel·lent en tots els ordres, i no només com a directora d’una pel·lícula que ningú no hauria de perdre’s.
Tota la banda sonora és extraordinària, però aquella cançó de Paoli em va portar a la meva primera joventut, quan treballant a la Fira de mostres de Barcelona servint copes de cava de degustació de la casa Cal Santacana, vaig escoltar-la dues o tres vegades cada dia durant una setmana sencera, fet que em va quedar gravat en algun lloc de cervell i no l’havia tornat a sentir mai més fins divendres a la tarda.
Com si es tractés de la magdalena proustiana, amb aquella cançó vaig tornar a rememorar aquell stand de la Fira a Montjuïch, reproduir la mateixa perspectiva que tenia des d’on treballava, mig recordar la gent que treballava amb mi, i el records de cantussejar una i altra vegada "Senza fine" , una melodia enganxosament deliciosa que sonava cada dia pels altaveus de la Fira, pero que no vaig associar mai a un cantant concret fins ara, que vaig anar a buscar la lletra i la musiqueta, i la vaig trobar en format midi .kar.
Tu trascini la nostra vita
Senza un attimo di respiro
Per sognare
Per potere ricordare
Ciò che abbiamo già vissuto
Senza fine, tu sei un attimo senza fine
Non hai ieri
Non hai domani
Tutto è ormai nelle tue mani
Mani grandi
Mani senza fine
Non m’importa della luna
Non m’importa delle stelle
Tu per me sei luna e stelle
Tu per me sei sole e cielo
Tu per me sei tutto quanto
Tutto quanto io voglio avere
Senza fine…
Potser sí que res no és comparable a veure una gran pel·lícula a la gran pantalla, però val a dir que poder triar idioma i subtítols i poder veure i reveure diverses escenes, participar en el rodatge de la pel·lícula amb un DVD aporta un complement de plaers extraordinaris.
Els que hem patit alguna malatia greu estem encara més aprop de poder valorar empàticament la genialitat d’aquesta obra d’Isabel Coixet. Gràcies, noia, per aquest immens regal de tendreses i emocions que ens has fet a tots amb la teva pel·lícula.
_____________
De la fitxa tècnica de la pel·lícula a la base IMDb
THINGS TO DO BEFORE I DIE.
1. Tell my daughters I love them several times.
2. Find Don a new wife who the girls like.
3. Record birthday messages for the girls for every year until they’re 18.
4. Go to Whalebay Beach together and have a big picnic.
5. Smoke and drink as much as I want.
6. Say what I’m thinking.
7. Make love with other men to see what it’s like.
8. Make someone fall in love with me.
9. Go and see Dad in Jail.
10. Get false nails. And do something with my hair.
[@more@]
M’ha emocionat, el teu post…
No tens pas «la valse a mil temps»? de Brel? Si la tens, me l’envies? Si no la tens… la buscaré i te l’enviaré jo.
Un petó.
Segur que la tinc en k7. No sé si també en CD. Ja ho miraré. Brel té també un munt de cançons que fan posar la carn de gallina i et fan venir un calfed al cos…
Les vieux . Pourquoi ont-ils tué Jaurès …
Quant al post… Mira, si no has vist la pel·li cal que la busquis i la miris. És d’aquelles que no oblides mai més. i va molt bé per pensar què fariem nosaltres si ens passés una cosa semblant. He volgut afegir la llista aquí perquè algun dia, – miraré que sigui un dia radiant-, i estigui amb les piles ben carregades, i de molt bon humor, si m’hi atreveixo, n’afegiré una de meva , que òbviament no serà «la» meva, perquè una cosa així només es fa quan tens una pistola posada al pit, però en serà una de meva força versemlant… Ja ho veurem !
Espero que t’hagi agradat la cançó Senza fine, que he penjat a l’àudioblog. Jo la trovo una delícia, i per això he pensat que estaria bé que la posés en línia, a només dos o tres clics de ratolí per poder-la anar escoltant… de tant en tant.
No has anat al teu audioblog? t’hi he deixat un comentari.
Si, vaig veure la peli, però la vaig veure en males condicions (amb el portàtil i al llit, amb el gat pujant i baixant i força interrupcions) me la vaig baixar d’internet, o sigui que la tinc, encara, i el que faré serà mirar-la tal com deu mana.
Une valse a mil temps…
Dipofilo…nosequè (coi, quin nom de bloc!) Aquesta peli, que vaig veure fa un any i mig, està entre les meves deu favorites. Jo també vaig plorar (no recordo quan, però deuria ser quan ella grava en cassette les recomanAciosn que deixa als fills perquè els metge els enviï per cada aniversari futur). Brutal! No has vsit «LA vida secreta de las plabras»? No és tan rodona, però la Coixet és un geni.
PS Noi, tens una barra (de recomanacions) que no me l’acabo en un mes!