He sigut capaç de seure al sofà i quedar-m’hi per mirar el programa de TV3 Noms , dedicat avui a Montserrat Roig, una d’aquelles dones que han passat a la categoria de mite, tant per la seva vida com per la seva obra i la seva mort.

Una mort injusta als 46 ans, quan més en forma estava i més prometia poder donar.
Ho fan molt bé els de TV3 quan volen. I amb Montsrrat Roig valia pena que s’ho curressin tant com s’ho han currat.
Tot molt amb un to adequat i digne m’ha semblat. Molt bé els testimonis, motl bé el tempo del programa, molt bé les imatges…Han presentat el retrat d’una dona completa,: escriptora, guapa, intel·ligent, amiga dels seus amics, marassa, però també, sembla, compromesa i fidel a uns ideals que una vegada triats mirava de no trair. Barret, noia, ens enamores.
Montse, envia’ ns un petó des d’on siguis, encara que sigui mentida, així com nosaltres ho fem de veritat des d’aquí, prop de la mar…

[@more@]
Encara que es pugui veure després, i fins i tot llegir-ne el guió sencer, crec que és una llàstima que haguem de suportar l’alguna pregunta més, que, per cert, crec que degenera força, i el ventdelplà habitual, per poder accedir a aquest programa. No seria millor per a la cultureta i la culturassa que ens el passessin després de les notícies? Ho havien fet així amb programes d’aquest estil, però, és clar, eren altres temps.