No amagar el cap sota l’ala
“Chassez le naturel, il revient au galop” …
Amb la política passa exactament el mateix.

L’abstenció d’unes dècimes més del 50% en aquesta cita electoral mostra que molta gent, una de cada dues persones censades a Catalunya … passa d’allò que ell@s anomenen despectivament “la política”.
Són doncs molts, massa, el qui voldrien viure fent veure que no n’hi ha, que a ells no els afecta., que se’n poden oblidar.
“La política, ecs, quin fàstic !”“La política per als polítics”“Per mí que s’ho facin”“Jo no en vull saber res” …
I cent excuses més … a quina més patètica que l’altra, perquè la Política, la tapis com la tapis, l’amaguis com l’amaguis, l’oblidis com l’oblidis… sura, surt, retorna sempre amb més força que abans. La Política és com el llit, si no te’l fas tu mateix, … te’l faran el altres. Cal donar la cara i no amagar el cap sota l’ala.
Acabat el referèndum, ha començat ja avui mateix al vespre la campanya electoral que durarà fins la tardor. Octubre o novembre com a molt tard. Tota una llarga campanya. Sort n’hi haurà del parèntesi de l’estiu si no no ho aguantaríem…!
Els actors i les actrius estan a punt, en plena forma, i els pallassos també. El Piqué, rei de la pallassada patètica, ho fa la mar de bé. Us agradi o no, aquest noi es guanya molt bé el sou. Segur que es va fer filmar perquè li llegissin els llavis mentre deia a l’Acebes …”La gente está muy contenta porque le echamos muchos cojones” o una cosa molt semblant.
Que li ho expliquin a en Rajoy, que també va de premi extraordinari, perquè li mantinguin el caché, el càrrec i la funció que li ha estat assignada. O si no, que hi posin a en Vidal Quadras que encara és més divertit.
Tornem als llepafils que no han volgut anar a votar. Que no heu volgut votar, dieu, oi? Que no voleu política, oi? Molt bé, doncs au, ara us en faran empassar dues tasses, i de les grosses ! Eleccions generals. Tarariiiiiii!
Tornarà a sortir l’Estatut. El “i tú més”, i tota la combinatòria d’insults, de desqualificacions i les referències als sospitosos habituals …
Ara caldrà prometre ser durs, prometre fer empassar el ribot al maleït Guerra o entaforar-li’l pel cul, per haver-se mofat de tota Catalunya i de tots els catalans. Si és veritat el que assegura en Maragall, que ara s’ha acabat el victimisme, i s’ha acabat parlar del 1979, ara hauran d’inventar noves figures retòriques que ens ho facin tot més atrevit, més divertit, més contemporani, més fashion … Tot un repte. A banda de El mètode Gronhölm no trobareu cap altre espectacle que ho superi.
Però em temo que res no canviarà massa…a banda de quatre eslògans.
“Ja us ho dèiem, ja us ho dèiem, però vosaltres ni cas. Doncs aquí ho teniu !” . I tant de bo que m’equivoqui.
Serà bonic veure actuar els grans protagonistes, ara afinats per la campanya per l’Estatut, veure com reprenen la retòrica i miren de superar-se dia a dia, entrevista a entrevista, míting a míting, sopar a sopar, foto a foto, mercat a mercat.
La política, més val que ens en fem bons amics, o bones amigues, i que comencem a aprendre a estimar-la, o com a mínim, a conviure-hi força cordialment.
Això sí, no us empenyeu a foragitar-la perquè sempre torna al galop. Aneu en compte amb les coces!
_________
El Referèndum vist per …
The Independent : Catalonian "nation" votes for more autonomy
[@more@]