Alguna
de molt grossa en deu passar quan un túnel de connexió decent entre Espanya i
França no s’acaba d’inaugurar mai, es presenta tot plegat mig d’amagat, amb la
boca petita i embolcallat amb la nocturnitat i l’alevosia d’unes notícies on
falta tota mena d’explicació i d’anàlisi seriosa del perquè de tot plegat i de
qui són els responsables d’aquesta situació.
A principis de març del 2006
, els de 20 minutos hi publicaven
això:
"Túnel a punto en
Portbou.
Redaccion.
08.03.2005
El túnel
de Frare, en la N-260 entre Portbou y Colera, se dio ayer por abierto. Los
representantes políticos brindaron con cava, aunque las obras no finalizarán del
todo hasta octubre. Debe mejorar la conexión con los municipios de los
alrededores."
Al mes de juny Vilaweb publica això :
23/06/2006 – 06:54h
Portbou
no s’obrirà al trànsit fins la setmana vinent
abans de Sant Joan
La subdelegació del govern espanyol a Girona ha ajornat
l’obertura al trànsit del túnel d’accés a Portbou per la N-260 fins la setmana
vinent, tot i que havia anunciat que ho faria abans de Sant Joan. L’obra, que va
començar a principi de 2004, ja està acabada i l’únic que manca és la connexió
de l’enllumenat de l’interior del túnel.
El Diari de Girona
:
"El túnel de Portbou
s´obrirà aquest mes
després de 30 anys de reivindicacions
C.V, PORTBOU
El túnel a la
N-260 de Portbou s´obrirà aquest mes després de més de trenta anys de
reivindicacions de millores a la carretera. Mentrestant, però, Foment va
reforçar amb més tanques els accessos per evitar que els veïns hi
circulin."
Empordà info
Vilanova
Girona ha tornat a retardar l’obertura al trànsit del túnel d’accés a la
població per la carretera N-260, tot i que el sotsdelegat Francesc
Francisco-Busquets havia assegurat a l’alcalde Manel Flores que s’obriria abans
de Sant Joan."
________________
A
uns centenars de kilòmetres cap a l’oest, sempre sobre el mur del Pirineus, el programa de
reinserció del l’os bru és per a alguns una decisió d’estratègia política del
govern francès per crear una traba ecològica i psicològica definitiva que
impedeixi d’imaginar qualsevol mena d’hipotètica nova connexió sud-nord o
nord-sud durant vàries generacions.
Naturalment, de cara a la galeria es ven
amb arguments de protecció d’ espècies, però la raó de fons és económica i
geopolítica. Alta política territorial nacional.
França no ha
d’aixecar cap mur a l’alemana ni a la israeliana perquè ja té els Pirineus
aixecats.
Es tacta només d’impedir a la brava , o retrasar ad
infinitum, qualsevol nou punt de connexió.
Els 30 anys dels túnel de
Colera en són una bona prova.
La connexió mitjançant el TGV o l’AVE, entre
Espanya i França , que han anderrerit ara com a mínim fins el 2030, en són una
altra.
Fa uns anys s’havia parlat d’un possible eix Barcelona -Toulouse
com d’una cosa ben normal i lògica, a l’altura dels nous temps del segle XXI i
de la nova Europa, però ningú no n’ha tornat a parlar més. Anar en tren de
Barcelona a Toulouse via La Tour de Querol, amb una mica de mala sort, pot ser
cosa de 24 hores, com fa 1000 anys.
I si bé és cert que mentre pel costat
català i andorrà han millorat les comunicacions un 100% i ara hi ha el túnel del
Puymorens, pel costat francès , d’Ax les Termes a Toulouse les coses estan com
sempre han estat. Un nova prova de pas barrat o semibarrat.
Jo no sento
que d’ això tan seriós en parli ningú seriosament i analítica. Segur que hi ha
experts que ens ho podrien explicar meridianament bé, amb tots mena de xifres i
estadístiques macroeconòmiques ja fetes i amb tota mena d’arguments
socio-polítics. Però s’ho tenen ben callat. Perquè ?
Demanarem al Josep
Cuní i a la Mònica Terribas que mirin si els interessa remenar l’olla per aquest
costat o si és un tema massa tèrbol i perillós que cal mantenir ben enterrat.