Consolant al Llibreter
Hola
Llibreter, bon llibreter…
Feia
dies que , la veritat, no passava per
ca teva. Però cada cop que ho faig
rebo de premi una alegria.
T’escric
per a consolar-te, per dir-ho així. Som
molts, ai, els que patim la mateixa desgràcia. El meu
cas és típic i tòpic.
A punt
d’acabar la carrera em va semblar que no podria ser de cap manera que no
m’hagués llegit tot en Balzac, i me’n vaig anar a comprar les obres completes en l’edició
de Seuil , perfectament anotada, ben
relligada i ben feta. Saps on? Les vaig comprar a can Gabernet, el llibreter
de tota la vida de la Plaça de la Villa de Madrid a Barcelona, que ara liquida,
i al seu lloc potser hi posaran un altre restaurant vegetarià. Mares de
déus del pilar.
Allà
pels anys 80, vivint a Vic, vam tenir un gos, un preciós pastor alemany a qui
li vam posar el nom de Balzac. Es morí el pobre Blazac. Les obres completes
seguiren a la prestatgeria, impol·lutes. El dia a dia m’impedí d’agafar-ne més
enllà de dos volums.
Trasllat
a Vilanova. En Balzac segueix penjat allà a dalt, cada any una mica més
empolsinat, pendent de ser mudat a una biblioteca amb vidre que li impedeixi
seguir agafant pàtina.
L’altre
dia, escrivint sobre Victor Hugo, jo citava el meu gran mestre Alain Verjat,
que escriví que Balzac és cosa d’una altra galàxia i, a més, difícil d’
empassar, a no ser amb grans dosis d’autodisciplina, de cilici masoquista. Dèia
que com a mínim Hugo segueix sent actual. Ara el meu Blazac és carn de mercat
de Sant Antoni o de Bookcrossing, si
m’apures carn de prestatge d’un llibreter d’Aribau.
La
dèria per no perdre’ ns res del molt bo publicat, res de tant de llibre
imprescindible, indispensable i genial del que s’escriu i es publica a tota la
ciutat global, amén de tot el que tots bloguem –massa- a la Xarxa,
ens portaria al patiment total, a la depre permanent, a la tristor
mortal.
Mira,
no cal que filosofis gaire sobre aquest punt. Viu i deixa morir els llibres… que no et puguis llegir.
No hi
fa res si et perds un rus, un portuguès, un austriac, un danès, un colombià o
francès o un català que "caldria llegir i no perdre’s". N’hi ha prou
amb anar fent camí, amb anar fent drecera,
sense xisclar.
Ves
llegint i prou. Un llibre darrere l’altre. I escriu per comentar-los. Ja serà més del que caldria, i un regal per a nosaltres, els
teus fans gairebé incondicionals.
PS
En Bodeler del comentari sóc jo, en Sani, Llibreter. Recopio el comentari al meu
Dipofilopersiflex per anar fent “llibre”.
Una abraçada.
Ah! Sisplau, vota’m al Lletra d’enguany, que em farà gràcia si ho fas. Fes-ho per simpatia o cortesia, no cal que sigui perquè ho creus de
veritat !
Sobretot, digues-me que m’has votat, encara que sigui "mentida".
[@more@]
