Daily Archives: 3 juny 2006

Consolant al Llibreter

Hola
Llibreter, bon llibreter…

Feia
dies que , la veritat, no passava per
ca teva. Però cada cop que ho faig
rebo de premi una alegria.

T’escric
per a consolar-te, per dir-ho així. Som
molts, ai, els que patim la mateixa desgràcia. El meu
cas és típic i tòpic.

A punt
d’acabar la carrera em va semblar que no podria ser de cap manera que no
m’hagués llegit tot en Balzac, i me’n vaig anar a comprar les obres completes en l’edició
de Seuil , perfectament anotada, ben
relligada i ben feta. Saps on? Les vaig comprar a can Gabernet, el llibreter
de tota la vida de la Plaça de la Villa de Madrid a Barcelona, que ara liquida,
i al seu lloc potser hi posaran un altre restaurant vegetarià. Mares de
déus del pilar.

Allà
pels anys 80, vivint a Vic, vam tenir un gos, un preciós pastor alemany a qui
li vam posar el nom de Balzac. Es morí el pobre Blazac. Les obres completes
seguiren a la prestatgeria, impol·lutes. El dia a dia m’impedí d’agafar-ne més
enllà de dos volums.

Trasllat
a Vilanova. En Balzac segueix penjat allà a dalt, cada any una mica més
empolsinat, pendent de ser mudat a una biblioteca amb vidre que li impedeixi
seguir agafant pàtina.

L’altre
dia, escrivint sobre Victor Hugo, jo citava el meu gran mestre Alain Verjat,
que escriví que Balzac és cosa d’una altra galàxia i, a més, difícil d’
empassar, a no ser amb grans dosis d’autodisciplina, de cilici masoquista. Dèia
que com a mínim Hugo segueix sent actual. Ara el meu Blazac és carn de mercat
de Sant Antoni o de Bookcrossing, si
m’apures carn de prestatge d’un llibreter d’Aribau.

La
dèria per no perdre’ ns res del molt bo publicat, res de tant de llibre
imprescindible, indispensable i genial del que s’escriu i es publica a tota la
ciutat global, amén de tot el que tots bloguem –massa- a la Xarxa,
ens portaria al patiment total, a la depre permanent, a la tristor
mortal.

Mira,
no cal que filosofis gaire sobre aquest punt. Viu i deixa morir els llibres… que no et puguis llegir.

No hi
fa res si et perds un rus, un portuguès, un austriac, un danès, un colombià o
francès o un català que "caldria llegir i no perdre’s". N’hi ha prou
amb anar fent camí, amb anar fent drecera,
sense xisclar.

Ves
llegint i prou. Un llibre darrere l’altre. I escriu per comentar-los. Ja serà més del que caldria, i un regal per a nosaltres, els
teus fans gairebé incondicionals.

PS

En Bodeler del comentari sóc jo, en Sani, Llibreter. Recopio el comentari al meu
Dipofilopersiflex per anar fent “llibre”.
Una abraçada.

Ah! Sisplau, vota’m al Lletra d’enguany, que em farà gràcia si ho fas. Fes-ho per simpatia o cortesia, no cal que sigui perquè ho creus de
veritat !
Sobretot, digues-me que m’has votat, encara que sigui "mentida".

[@more@]

3 Comments

Viure per a blogar-la

El suplement Cyberpaís del
dijous 1 de juny inclou una entrevista a David Sifry,
l’amo de Technorati
i una altra a Santiago Roncagliolo, blogaire
famós

El primer diu
coses tan sucoses com: aquestes:

“Jo sóc
l’editor del segle XXI”;
”L’escriptor de blogs és cada vegada més actiu”

“Ara, a més de
llegir, la gent escriu, parla y filma. Internet ha passat de ser la biblioteca
global a ser la conversa global”

Va fundar
Technorati segons elle, perquè els cercadors tradicionals com Google no li
resolien prou bé la cerca de blogs!
S’han de tenir ben posats per esmenar la plana al Google.

El segon diu :

“El blog se ha convertido para mí en una dulce
condena.Vivo para él, leo para él, veo películas para él. El blog
és vivir para contarla.”, pastixant així el títol de l’obra del colombià
més cèlebre, Gabriel García Márquez,
àlies Gabo, que va escriure “Vivir para
contarla”.


M’agrada aquesta imatge excessiva del
“viure per a explicar-ho” que reflexa una vegada més l’obsessió per escriure,
la necessitat de dir-nos, d’explicar-nos, de projectar-nos, de justificar-nos,
d’afirmar-nos, petita vanitat, sublim fotesa.


Santiago sembla donar al raó al Toni quan afirma que el blog està desplaçant al
gos en la categoria de les millors amistats de l’home.

El fet que allò ho
llegís a l’apartat Cyberpaís, que vol ser un suplement tecnològic, em va fer
pensar que es creava una diferenciació forçada, innecessària, de pura inèrcia. Aquelles informacions haurien pogut figurar pefectament en l’apartat cultural, al costat
de les novetats literàries, al costat mateix de poesia o novel·la.

Internet ja no és només
tecnologia sinó literatura. Cada blog és un petit poema en prosa.
Qui destriarà el gra de la
palla d’aquest immens magma parauler?
D’això no se n’encarregaran
ni els premis ni potser tampoc les malfiables estadístiques dels comptadors electrònics.

Ho dirà el temps, ho dirà la història. La petita història. Ho dirà la gent que ho llegirà d’aquí a una generació, -això si per aquell llavors … encara llegeixen!
Versió contemporània d’ una
vella dita
, que ara resa així :
“deixeu-los viure tots, els déus reconeixeran els seus”.
[@more@]

1 Comment

El Premi Lletra de setembre adjudicat ja de bon estiu?

EL
PREMI DE SETEMBRE
ADJUDICAT JA DE BON ESTIU?

Assaig de càntic per al Lletra …

Ho diu Toni i és profecia.
És quan perdo que hi veig clar,

Però
"Posa-t’hi fulles", ta tia !
Encara
que perdi he de lluitar

Per
vèncer i venjar ma melangia.
Quina
trampoia que ens fan?
Com
votar mil vegades
Potinejant pulcrament les IPés?

És
quan voto que hi veig clar
No hi
ha res tan "chic" com perdre
Entre
blogs que treuen fum
Als
vorals dels Entrellum
I les
Plaguetes excessives
Vessar de literatures enceses
Dels
blogs més emotius
Bressol de Mots, sublims foteses.

Xupant càmera entre dos monstres.
D'esquerra a dreta i de dalt a baix :Biel Mesquida Sani Girona i Toni Ibáñez.
Sant Cugat. Novembre 2005.
Fotògrafa: Catherine Blanch
@SGR

Així
que ja ho he de tenir clar?
Seré
l’últim de la fila?
Ho he d’assumir sense piular?
Acotar
el cap i fer que sí?
M’ho
prendré amb filosofia…
I amb
dues tasses de til·la
Però no penso plorar.
Ca, no pas. Sublimaré l’agonia…

Ja
vindrà el meu l’endemà
Serà
segur, ben aviat, un bon dia
Si la
profecia es compleix
-El
que diu el Toni va a Missa-
Voldrà
dir que amics no tinc
Tan
nombrosos com caldria
Que
m’hi vaig posar un pèl tard
Quan
ells ja tot lligat ho tenien.


Els
del Vidre
, bona gent,
Per no
patir més penúries.
Guanyaran el manà dels déus.
Dos
mil euros, mil dos cents?
Donen
per munts de farres i orgies

Maleïda ma dissort. Oh distòpia!
Aquest
és el destí que m’espera
Si tot
ja està dat i beneït?

Emprenyat
com una mona!
Què hi
farem si això és així!
Anirem
tanmateix a Girona
Sempiternament joiosa
A
gaudir del gran festí
Durarà de la vesprada al matí
Till
you drop de Poesia
De
Lletra i literatura en prosa.


El que cal és ser feliç, somriure
Abans la Terra no es fongui.
O així m’ho sembla a mi
Quan no dormo per escriure.

SGR

[@more@]

8 Comments