A la mar vull tornar

plaja de vilanova vng.

A LA MAR VULL TORNAR

Tard al capvespre, de dia encara
Avui, tot sol, he baixat a la platja.

M’he banyat d’aigua clara, neta.
Encisadora, fletxada de sol i de lluna.

He somiat que em tornava mar
I nedava enmig de boscos d’algues,
L’immens temple era només per a mi.

Envoltat per testimonis màgics.

Pasífae, que d’esquena em somriu,
Les palmeres bategant ses ales.

Cel blau puntejat d’aus estranyes .

Voltors del Prat volant l’un rera l’altre.

Dibuixant, esculpint cercles lànguids.
Platja de sorra muda, temperada …
Jugant a escac i mat, des de lluny,

Amb el passant que s’hi apropa.

Allà al fons, les grues del port
fan de donjons, fortaleses
aquí ben a prop suren boies
colors verd, vermell i carbassa

Assenyalant el camí, l’entrada.
Al decorat no hi manca res:
Pescadors de canya a l’escullera.
Veles i barques a la platja.

I un paquebot a l’horitzó,
Creuant-ne d’ altres.

Aigua enllà, distants, inabastables…

Qui sap si són un miratge?

És a la mar on vull morir
per fondre’m amb ones i algues.
És a la mar on vull tornar
Desert de sol, sorra i aigua.

6.6.2006

SGR

Pasífae & Europa a la platja de Vilanova

[@more@]

This entry was posted in Sense categoria. Bookmark the permalink.

One Response to A la mar vull tornar

  1. júlia says:

    Molt bonic… felicitats.

Comments are closed.