
A LA MAR VULL TORNAR
Tard al capvespre, de dia encara
Avui, tot sol, he baixat a la platja.
M’he banyat d’aigua clara, neta.
Encisadora, fletxada de sol i de lluna.
He somiat que em tornava mar
I nedava enmig de boscos d’algues,
L’immens temple era només per a mi.
Envoltat per testimonis màgics.
Pasífae, que d’esquena em somriu,
Les palmeres bategant ses ales.
Cel blau puntejat d’aus estranyes .
Voltors del Prat volant l’un rera l’altre.
Dibuixant, esculpint cercles lànguids.
Platja de sorra muda, temperada …
Jugant a escac i mat, des de lluny,
Amb el passant que s’hi apropa.
Allà al fons, les grues del port
fan de donjons, fortaleses
aquí ben a prop suren boies
colors verd, vermell i carbassa
Assenyalant el camí, l’entrada.
Al decorat no hi manca res:
Pescadors de canya a l’escullera.
Veles i barques a la platja.
I un paquebot a l’horitzó,
Creuant-ne d’ altres.
Aigua enllà, distants, inabastables…
Qui sap si són un miratge?
És a la mar on vull morir
per fondre’m amb ones i algues.
És a la mar on vull tornar
Desert de sol, sorra i aigua.
6.6.2006
SGR

[@more@]
Molt bonic… felicitats.