Acabo de trobar dins d’un llibre, amagat darrera uns altres –falta d’espai obliga- un fulletó que vaig portar de Paris el 1985… Fa doncs ja una eternitat. Et títol és : Victor Hugo et Paris.

Ho va publicar la Direction des Affaires culturelles de l’Ajuntament de Paris en ocasió del centenari de la mort de l’autor el 1985.
Signa el pròleg del fulletó l’actual President de la República, Jacques Chirac.
“(…) Toujours fidèle à ses amis et à ses convictions, , épris de liberté, celui qui fut l’enfant des Feuillantines, le Pair de France, , l’exilé de Jersey et de Gernesey, l’opposant farouche au Second Empire, le plus grand interprète du génie Français, était devenu à la fin de sa vie, et il l’est resté, le symbole vivant des valeurs républicaines, l’incarnation de la République. (…)”
(Jacques Chirac)
L’opuscle és francament interessant, tant pel text com per les il·lustracions que conté. M’ha fet il·lusió trobar-hi un plànol de les cases on va viure a París des del 1804 (va néixer el 1802) fins el 1985. Són 19 residències diferents, amb les adreces precises corresponents, llistades per ordre cronològic de residència, numerades i marcades sobre un plànol del Paris de 1870.
M’ha fet pensar que la propera vegada que faci Paris, a més de visitar la casa-museu del número 6 de la Place Royale, avui Place des Vosges, podré fer un recorregut–pelegrinatge, visitant uns quants d’aquells indrets. Un itinerari un xic fetitxista però tanmateix menys surrealista que un altre que proposaven aquí.
Transcric la llista de les residències successives d’Hugo a Paris per si algú vol fer el recorregut sencer o a trossos ;-)

- – Rue Neuve des Petits Champs. 1804
- – 24, rue de Clichy. 1804 et 1809
- – 250, rue Saint Jacques. 1809
- – 12, impasse des Feuillantines. 1809
- – 2, rue des Vieilles Tuileries (actuelle rue du Cherche Midi).1813
- – 41, rue Sainte-Marguerite (actuelle rue de Rennes). 1815
- – 18, rue des Petits Augustins (actuelle rue Bonaparte). 1818
- – 10, rue de Mézières. 1820
- – 30, rue du Dragon. 1822
- – 39, rue du Cherche-Midi. 1822
- – 90. rue de Vaugirard. 1824
- -11, rue de Notre-Dame des Champs . 1827
- – 9, rue Jean Goujon. 1830
- – 6, Place Ryale (actuelle Place des Vosges). 1932
- – 5, rue de l’Isly. 1848
- – 37, rue de la Tour d’Auvergne. 1848
Aquí hi va el VH de Jersey i de Guenesey:
"Entre 1856 et 1870, c’est là qu’Hugo vit au-dessus des océans.
Le coup d’Etat de Napoléon III l’a chassé à Bruxelles, puis à Jersey, où les Hugo habitent entre 1852 et 1855, d’abord à l’hôtel de la Pomme d’Or qui existe toujours à Saint-Hélier, puis dans la maison de Marine terrace, disparue depuis.
Parce qu’il se solidarise des proscrits qui protestent contre la visite de la reine Victoria à l’empereur, il est chassé à nouveau de Jersey, et arrive le 31 octobre 1855 à Guernesey.
Il loge à l’hôtel de l’Europe, puis 20 Hauteville Street. Pour ne plus être expulsé (la loi anglaise protégeant les propriétaires d’une expulsion), il achète rapidement (en mai 56, avec le fruit des Contemplations, publiées un mois plus tôt) Hauteville House (1856-1870), une grande maison construite cinquante ans plus tôt par un corsaire anglais. "
17. 66, rue de la Rochefoucauld. 1971
18. -21, rue de Clichy. 1874
19. -130, rue d’Eylau (actuellement 50, av. Victor Hugo). 1878-1885
Se m’ha acudit anar a buscar el llibre Noventa y tres que l’Alain Verjat em va regalar recentment i del qual n’és traductor, autor d’una introducció, una cronologia, una bibliografia quasi exhaustiva sobre Victor Hugo i unes notes que converteixen l’edició de l’Editorial Gredos en una edició de referència.
Alain escriu això:
“Para él [Victor Hugo], la poesía, el teatro la novela son formas expresivas estratégicas, encargadas de continuar la misma lucha, son armas cargadas de futuro: deben ser eficaces.
Balzac es un notario y a veces un fiscal, pero Hugo es un abogado, un leader, un estadista, un filósofo.
Las causas del primero están irremediablemente perdidas, lo que hace de La comedia humana un grandioso fresco deprimente; las del segundo siguen abiertas y, como tales, nos conciernen y nos interesan porque si bien el mundo no ha cambiado mucho, Hugo siempre deja un lugar para la esperanza, siempre apunta una solución, más o menos utópica.. Claro, son soluciones de poeta, de soñador, pero son soluciones a problemas que sólo un gran humanista es capaz de plantear.”(Alain Verjat Massmann. Noventa y tres. Editorial Gredos 2004 . ISBN 84-249-2705-2 . Pàgines 8 i 9. ).
Aquest és el tipus de crítica que val la pena llegir, rellegir i fer llegir a tothom qui s’ho deixi aconsellar. Aquest és el tipus d’ídols que la nostra societat ha de recuperar i susbtituir tant com pugui als gladiadors del futbol, del motor, de la bicicleta, de la cançó d’utilitzar i llençar, o qualsevol ídol de fang totalment prescindible, que els joves s’entesten a adorar.
Victor Hugo sembla ser un exemple clar que, a més de la literatura a seques, a més de l’art per l’art, també es pot fer literatura compromesa o potser fóra millor dir, fer literatura tot sent un ciutadà compromès, fent d’aquests dues nocions, l’art i el compromís social i politic, un oximoron tan compatible com necessari.
__________________
Centenaire de la naissance de Victor Hugo
[@more@]
Victor Hugo, gran escriptor nascut a l’antiga Bisontio.