Daily Archives: 9 maig 2006

És quan llegeixo capullades que hi veig clar!

Avui + 09.05.06
ALBERT OM. Les meves bases
"Com a persona assembleària que sóc, he consultat amb les meves bases el sentit del vot en el referèndum de l’Estatut, i he acabat acatant la seva decisió lliure i sobirana: que em quedi a casa."

Avui + 09.05.06
SALVADOR SOSTRES. La desolació
(…) ”La consellera de Benestar Social, aquest departament des d’on Esquerra havia de demostrar-nos que sabien governar i que eren bons gestors, sembla que es va lluir amb el cas de la nena Alba. Tot i que per descomptat és una bogeria posar un perill públic com Rafael Ribó de Síndic de Greuges. Si vam sobreposar-nos a 40 anys de franquisme també superarem això. (…)

Ah, sí? Doncs ara em toca mi! Aquí us diré el què i més endavant …el perquè.

És quan llegeixo capullades que hi veig clar
Foll d’una mala llet terrible, febril
Que la mà se’m torna puny
Que et voldria, plomateclat, agulla, espasa
Per llaurar tot de cop la brutícia
i l’agrosa metzina de l’estultícia
Capar el cinisme encapullat de llur post paper
Escorrialles pagades de cul llogat
I llençar-lo carena enllà, ben lluny.
És després d’haver escrit això que em sento bé
Que, mort el monstre, sé que avui dormiré tranquil


S
GR

_____________[@more@]

3 Comments

Victor Hugo i París

Acabo de trobar dins d’un llibre, amagat darrera uns altres –falta d’espai obliga- un fulletó que vaig portar de Paris el 1985… Fa doncs ja una eternitat. Et títol és : Victor Hugo et Paris.

vh1

Ho va publicar la Direction des Affaires culturelles de l’Ajuntament de Paris en ocasió del centenari de la mort de l’autor el 1985.

Signa el pròleg del fulletó l’actual President de la República, Jacques Chirac.

“(…) Toujours fidèle à ses amis et à ses convictions, , épris de liberté, celui qui fut l’enfant des Feuillantines, le Pair de France, , l’exilé de Jersey et de Gernesey, l’opposant farouche au Second Empire, le plus grand interprète du génie Français, était devenu à la fin de sa vie, et il l’est resté, le symbole vivant des valeurs républicaines, l’incarnation de la République. (…)”
(Jacques Chirac)

L’opuscle és francament interessant, tant pel text com per les il·lustracions que conté. M’ha fet il·lusió trobar-hi un plànol de les cases on va viure a París des del 1804 (va néixer el 1802) fins el 1985. Són 19 residències diferents, amb les adreces precises corresponents, llistades per ordre cronològic de residència, numerades i marcades sobre un plànol del Paris de 1870.

M’ha fet pensar que la propera vegada que faci Paris, a més de visitar la casa-museu del número 6 de la Place Royale, avui Place des Vosges, podré fer un recorregut–pelegrinatge, visitant uns quants d’aquells indrets. Un itinerari un xic fetitxista però tanmateix menys surrealista que un altre que proposaven aquí.

Transcric la llista de les residències successives d’Hugo a Paris per si algú vol fer el recorregut sencer o a trossos ;-)

vh2

  1. – Rue Neuve des Petits Champs. 1804
  2. – 24, rue de Clichy. 1804 et 1809
  3. – 250, rue Saint Jacques. 1809
  4. – 12, impasse des Feuillantines. 1809
  5. – 2, rue des Vieilles Tuileries (actuelle rue du Cherche Midi).1813
  6. – 41, rue Sainte-Marguerite (actuelle rue de Rennes). 1815
  7. – 18, rue des Petits Augustins (actuelle rue Bonaparte). 1818
  8. – 10, rue de Mézières. 1820
  9. – 30, rue du Dragon. 1822
  10. – 39, rue du Cherche-Midi. 1822
  11. – 90. rue de Vaugirard. 1824
  12. -11, rue de Notre-Dame des Champs . 1827
  13. – 9, rue Jean Goujon. 1830
  14. – 6, Place Ryale (actuelle Place des Vosges). 1932
  15. – 5, rue de l’Isly. 1848
  16. – 37, rue de la Tour d’Auvergne. 1848

Aquí hi va el VH de Jersey i de Guenesey:

"Entre 1856 et 1870, c’est là qu’Hugo vit au-dessus des océans.
Le coup d’Etat de Napoléon III l’a chassé à Bruxelles, puis à Jersey, où les Hugo habitent entre 1852 et 1855, d’abord à l’hôtel de la Pomme d’Or qui existe toujours à Saint-Hélier, puis dans la maison de Marine terrace, disparue depuis.
Parce qu’il se solidarise des proscrits qui protestent contre la visite de la reine Victoria à l’empereur, il est chassé à nouveau de Jersey, et arrive le 31 octobre 1855 à Guernesey.
Il loge à l’hôtel de l’Europe, puis 20 Hauteville Street. Pour ne plus être expulsé (la loi anglaise protégeant les propriétaires d’une expulsion), il achète rapidement (en mai 56, avec le fruit des Contemplations, publiées un mois plus tôt) Hauteville House (1856-1870), une grande maison construite cinquante ans plus tôt par un corsaire anglais. "

17. 66, rue de la Rochefoucauld. 1971

18. -21, rue de Clichy. 1874

19. -130, rue d’Eylau (actuellement 50, av. Victor Hugo). 1878-1885

Se m’ha acudit anar a buscar el llibre Noventa y tres que l’Alain Verjat em va regalar recentment i del qual n’és traductor, autor d’una introducció, una cronologia, una bibliografia quasi exhaustiva sobre Victor Hugo i unes notes que converteixen l’edició de l’Editorial Gredos en una edició de referència.

Alain escriu això:

“Para él [Victor Hugo], la poesía, el teatro la novela son formas expresivas estratégicas, encargadas de continuar la misma lucha, son armas cargadas de futuro: deben ser eficaces.

Balzac es un notario y a veces un fiscal, pero Hugo es un abogado, un leader, un estadista, un filósofo.

Las causas del primero están irremediablemente perdidas, lo que hace de La comedia humana un grandioso fresco deprimente; las del segundo siguen abiertas y, como tales, nos conciernen y nos interesan porque si bien el mundo no ha cambiado mucho, Hugo siempre deja un lugar para la esperanza, siempre apunta una solución, más o menos utópica.. Claro, son soluciones de poeta, de soñador, pero son soluciones a problemas que sólo un gran humanista es capaz de plantear.”(Alain Verjat Massmann. Noventa y tres. Editorial Gredos 2004 . ISBN 84-249-2705-2 . Pàgines 8 i 9. ).

Aquest és el tipus de crítica que val la pena llegir, rellegir i fer llegir a tothom qui s’ho deixi aconsellar. Aquest és el tipus d’ídols que la nostra societat ha de recuperar i susbtituir tant com pugui als gladiadors del futbol, del motor, de la bicicleta, de la cançó d’utilitzar i llençar, o qualsevol ídol de fang totalment prescindible, que els joves s’entesten a adorar.

Victor Hugo sembla ser un exemple clar que, a més de la literatura a seques, a més de l’art per l’art, també es pot fer literatura compromesa o potser fóra millor dir, fer literatura tot sent un ciutadà compromès, fent d’aquests dues nocions, l’art i el compromís social i politic, un oximoron tan compatible com necessari.

__________________

Biographie de Victor Hugo

Centenaire de la naissance de Victor Hugo

[@more@]

1 Comment

L’Evo l’ha feta grossa!

El Guardian (8.5.2006) publica un article sobre el conflicte polític que ha desencadenat la decisió del president de Bolivia, Evo Morales, de nacionalitzar el petroli de la nació.

"Morales is taking Bolivia out of the shadow of the US

Roger Burbach . Monday May 8, 2006. The Guardian The president has joined the radical bloc by taking over energy resources and signing a trade deal with Castro and Chávez.

Per al meu gust, el millor són encara els comentaris que acompanyen l’article. En reproduim uns quants dels més sucosos, perquè donen per a reflexions de tota mena i color.

1. Comentari apocalíptic. L’autor té el perfil d’un militant del PP o de l’extremíssima dreta. Confon els seus catòlico-apostòlics desigs amb la realitat.

"JulianMorrison. May 8, 2006 11:12 AM
In five years time, you’ll be posting a weepy post-mortem of the high ideals of La revolucion. Bolivians will be queueing for bread. Oil will have been converted into full swiss bank accounts for a few cronies. You will still not have learned that socialism doesn’t, never has, never will work, because it’s broken from the premises up. "

2. Comentari d’un home tranquil. Un assenyat que se n’enfot del comentari anterior amb una fina ironia.

LVBN. May 8, 2006 11:39 AM

Julian. You are right. Democracy doesn’t work very well either, dictatorship is much more effective; the exploitation of the weak by the strong if very efficient. Also, as you correctly point out, it’s the natural order of things and we would be fools to fight against that, in the same way as combating disease is pure idiocy.

3. L’intel·ligent claridvident ben informat.

Wascia. May 8, 2006 11:59 AM

(…) Thomas Friedman. global capitalism’s evangelist in chief, begs to differ: "The hidden hand of the market will never work without a hidden fist. McDonald’s cannot flourish without McDonnell Douglas, the designer of the F-15. And the hidden fist that keeps the world safe for Silicon Valley’s technologies to flourish is called the US Army, Air Force, Navy and Marine Corps." – New York Times Magazine, March 28, 1999

4. Una anàlisi que fa reflexionar. Qui sembra tempestes tard o d’hora recull tsunamis.

Doina27. May 8, 2006 06:19 PMRather than blaming capitalism, it seems like we should be blaming the feudal systems that exist in some of these countries. For many years a thieving, corrupt minority of Spanish descendants has oppressed the Indian majority and refused to do much to alleviate their poverty. This is not capitalism or democracy, it’s feudalism. No wonder the peasants have become militant. Another issue is that the US doesn’t practice the free trade it preaches. It pushes free trade agreements on these countries but then dumps its subsidised agriculture on South America. This is not proper capitalism either.

5. L’ ingenu càndid i angelical : Evo Morales hauria d’haver demanat permís a les Companyies per veure si els hi semblava bé. D’acudit de Noche H. Molt bo;-))

Lat35SLong58W. May 8, 2006 06:48 PM

Most of Latin America’s problems are based on the systematic negation to abide to the "Rule of Law". If he wanted to renationalise the gas fields he should have done it through the Supreme Court or an appropriate International Law body; set up a case through which the privatisation contracts would be found unconstitutional (if this word exists) and declared void. With his signature he just ripped hundreds of contracts. There are "civilised" ways of doing things and "dictatorial" ways. Ones make countries and their civil institutions stronger, the latter make them weaker and isolated. Who in his right mind would think of making business with Bolivia in the future?

Nosaltres, que gairebé no podem fer res ni a nivell de política catalana, pel que fa a la política internacional ens queda només el dret a esperar-les i veure-les venir. I això farem.

M’ha sorprès positivament el nivell de les intervencions. Francament impressionant, vaja. A algun any-llum dels comentaris que podem llegir a les nostres nostrades premses, escrites o electròniques. Perquè serà?

I puja una generació políticament analfabeta. Només d’excel·lent en el futbol del Barça, els còmics manga, algun que altre tema escadusser i para de comptar. Que els déus els agafin confessats!

[@more@]

Comentaris tancats a L’Evo l’ha feta grossa!