(Mal?) Cinema i literatura I
(Mal?) Cinema i literatura.
Jordi Galves signa un article antològic Un “Tirant …” demasiado barato al suplement Cultura|s de La Vanguardia Nº 202 del 3 de maig 2006.
A mida que l’anava llegint , m’anava cargolant de riure, un riure incontrolable, frenètic i terapèutic com feia dies que no experimentava.
La crítica de Jordi Galves a la pel·lícula de Vicente Aranda equival a una demolició brutal i absoluta de la darrera obra d’aquest cineasta.
Extractes …
(Compte ! Poden ferir greument la sensibilitat del lector. Esteu avisats!) …
“La confianza depositada en Vicente Aranda, director y guionista, ha sido pues, enorme. Sin embargo nada de la grandeza, de la curiosidad o de la ternura de la novela de Joanot Martorell se ha visto reflejada en el filme.” (…)
“La parte caballeresca y aventurera, espectacular, se reduce a lo mínimo hasta rozar la indigencia” (…)
“[Los personajes] hablan de manera pomposa y ridícula, como si recitaran versos malos y grandilocuentes, sin resultar jamás creíbles ni mucho menos interesantes o cercanos o admirables” (…)
“Victoria Abril [musa de Vicente Aranda] es una Viuda Reposada que hace en todo momento de Victoria Abril”
(…) “La banda sonora de José Nieto como mínimo clama venganza. Insípida y torpe, adornada tan solo con la copia desvergonzada de los melismos del Misteri d’Elx.” (…)
(…) “Porque ni Juana la Loca ni Tirante el Blanco son personajes sino pretextos, historias que Aranda parasita para, a través de ellos, dar rienda suelta a sus particulares ensoñaciones, a menudo bastante vulgares.” (…)
Va acabant amb aquesta cirereta:
(…) “Una película ridícula, incomprensible, primero cargante y desoladora después que produce mucha pena” (…)
Mare de déu ! (que diria JPQ)
No sé com té el cor en Vicente Aranda, però jo no li deixaria escoltar aquesta crítica sense haver-li preparat abans una bona tisana de valeriana o haver-li donat una pastilla pels nervis. Li podria agafar un infart.
Després de llegir tot això em pregunto si a algú li quedaran ganes d’anar a veure l’esguerro per mono que sigui el cartell!

A mi només em queden dos dubtes: Us és saber si el Jordi Galves exagera una mica o encara poc. El segon, saber què vol dir exactament que Victoria Abril fa de Victoria Abril tota l’estona ;-)
La resta, ja m’ha quedat ben aclarida…
Si fos veritat el que apunta el crític, hi ha motius per estar tristos. Intento imaginar quant de bé s’hauria pogut fer per aquests móns dels Déus amb 13,6 milions d’euros!
Com és que no posen ningú a la presó? Qui contesta aquesta pregunta?
S’imposa llegir o rellegir el llibre – llegir per a oblidar – i fugir lluny dels fotogrames d’Aranda i de la “pena” que Galves ens assegura que provoquen si els aneu a veure.
Al mercat de Sant Antoni podeu trobar una magnífica edició per 6 € els dos volums.
Au, que cadascú s’ho triï. Ja sou prou grans.
[@more@]