
Charly Whelan says …. don’t believe it.
Aquest és el títol d’una columna del setmanari britànic New Statesman. Ara que la blogosfera comença a expandir-se a vessar … m’afanyo a copiar-li la idea per mirar de ser un dels primers a tenir un *blogapartat amb aquest títol, conscient que ja n’hi ha molts de blogs que aquesta secció ja la tenen, però inconscientement, sota un altre nom.
Això ve a tomb, perquè mentre feia una mica d’espai i anava a reciclar unes revistes, he obert un vell número, de setembre 2004 … L’he fullejat i he vist la columna. M’he dit : Sí noi, posa al teu blog una secció com aquesta, quedarà bé. El títol és irònic i divertit.
I una vegada fet, i no pas abans, m’he preguntat : I ara, amb quin contingut ho l’il·lustrarem, això?
He tingut sort. Unes pàgines més enllà, a la secció dels de llibres, m’he trobat amb una crítica, d’un tal Edward Skidelsky, titulada: The creation of meaning, sobre el llibre What’s it All About?: philosophy and the meaning of life..
by Julian Baggini. Granta Books 204 pp, per un preu de 12.99 lliures granbretanyoses.
Quatre minireflexions, per si poden servir per provocar debat al si o al voltant del grup dels ciberfilòsofs …
1. "The discovery that life has no ultimate purpose leaves us free to make of it what we like. But in a godless universe, failure is absolute. The terrors of hell have been replaced by the terrors of social and sexual failure."
2.(…) "At one point, Baggini equates true succes with ‘becoming who we want to be’ . Remove the transcendental perspective, however, and why should anyone want to be anything other than what society deems valuable? If value is not cosmic, then it is social.
3."Baggini is scornful of mysticism, seeing in it nothing more than the glamorisation of ignorance"
4. "What’s it All About?: philosophy and the meaning of life does as much as a secular, rational inquiry can do to elucidate the meaning of life. And in the process, it reveals how little this is."
Així que (les negretes són meves) ja ho veieu … Ja direu alguna cosa si creieu que paga la pena.
A mi, la primera afirmació em sembla una exageració retòrica, però és un tema a desenvolupar amb calma, oi?.
De la segona reflexió, m’agrada la idea d’associar el vertader èxit, l’èxit interior, al fet d’esdevenir allò que volem ser. El problema és saber si això és possible o no. És possible, oi que sí? :-)
Amb la tercera afirmació hi estic d’acord: "glamourització de la ignorància". Recoi, quina definició de misticisme més bonica, si més no … Tot i que penso que cal una mica de mística per a ser una mica poetes.
La quarta afirmació, el resum del llibre en dues frases, em cau com una patada al ventre: que el significat de la vida és poca cosa? :-(
Mira … No t’ho creguis… !
[@more@]
Resposta des d’ “el voltant”
1) Qui i com, ha descobert que la vida no té cap propòsit? Com a poc, una altra afirmació agosarada de les moltes que hem fet i fem. El concepte de “vida” com a concepte il·limitat vull reduir-lo al meu univers particular. El fracàs és absolut perquè anem canviant de pors però sense canviar d’enfocament: sempre cap enfora. Cap a allò que no és la nostra essència.
2) Puc esdevenir allò que vull ser? Com a objectiu “social”, depèn. Però aquest objectiu és enganyós, ja que sempre hi haurà quelcom més ser. Com a perspectiva transcendent, és contradictori “voler ser” allò que “ja som”. Perquè cap “voler” canviarà l’essència d’allò que ja som. Hauríem de preguntar, en tot cas, si “volem arribar a saber” allò que som.
(continua)
3) El misticisme (il·luminació) s’ha arraconat a l’àmbit del poètic (sovint com a epítet pejoratiu) d’ençà el Racionalisme de les Llums. Doncs que bé, oi?
4) Que és poca cosa el significat de la vida… Doncs perquè continuem preguntant-nos el mateix després de tants segles? El significat de la vida no és per a la filosofia. És pels qui viuen la vida.
(quatre apunts per aquest minso espai)