Valéry … bloguero
M’he despenjat els Cahiers de Valéry volum 2 en l’edició de la Pléiade … Sí, si, tal com ho sents … i l’he trobada intacta, saps? Igualeta a tal com la vaig penjar … ves a saber quan…

Cahiers II : Ara no m’he pogut estar de mirar-m’ho com un hiperblog de 1757 pàgines.
Al llibre imprès només li falta la interactivitat … el demés ho té tot.
Temes del Cahier – Blog- : Rêve, Conscience, Affectivité, Éros, Bios, Mathématiques, Art et esthétique, Poïétique, Poésie, Poèmes et Petits poèmes abstraits, littérature, Histoire-Politique, Enseignement … i uns quants més que em deixo expressament.
També hi ha un índex de noms propis i un índex analític, aquest permet de veure, per exemple, com la paraula "cinéma" surt dues vegades al volum I pp. 109 i 367 i tres vegades al volum II pg. 976, 1518,1671. Una meravella d’edició, la Pléiade, difícil o impossible de fer-ho millor.
Veig que la majoria d’articles tenen una llargada de 6 o 7 línies, l’equivalent a la llargada d’un post dels blogs d’ara … Decididament els Cahiers són un immens blog. Una llarga llista d’"aforismes" reflexius… més o menys encertats. El blog de tota una vida …
L’anirem mirant per veure què en traiem d’interessant. Vaig a la pàgina 1143. Allà comença el capítol-tema Littérature.
"Écrire pour le lecteur "intelligent". Pour celui à qui ni l’emphase ni le ton n’en imposent – Pour celui qui va: ou vivre votre idée, ou la détruire ou la rejeter – pour celui à qui vous donnez le pouvoir suprême sur elle ; et qui possède celui de sauter, de passer, ne pas poursuivre ; et celui de penser le contraire, et celui de nes pas croire — de ne pas épouser votre intention . (VI, 658)".
Doncs això mateix … no hi estic del tot d’acord !…
Cal escriure sense pensar en qui et llegirà … Cal escriure el que tinguis ganes d’escriure …
Si vols vendre un llibre això ja és una altra cosa … Si contestes a allò que algú ha escrit, també és una altra cosa… Si t’adreces a algú en concret també és una altra cosa …
Però escriure, allò que és diu escriure, tant me fa que t’agradi o no … No et negaré que una mica de sà narcissisme i de sana vanitat en tenim tots. Ja m’agradaria que t’agradés, ja … però si no t’agrada, ho sento, posa-t’hi fulles!
No és poca cosa en la vida arribar a aconseguir ser un mateix en tot o gairebé tot, sabent prescindir del què diran o què pensaran els altres. Però encara és millor potser saber trobar el punt just, aquell on ser nosaltres mateixos no ens faci caure en els despropòsits ridículs, germans de la imbecilitat total.
Ho intento, ho intento … jo ho segueixo intentant ;-)
Legiu això:
"L’ennemi, ô philosophe, c’est le langage — ô littérateur, c’est la pensée.
Penser trop fort, trop loin, trop …exactement mène à mal écrire. L’écriture est faite de déformations et mutilations de la pensée." (…)
Vols dir que això va exactament així, Pau Valéry? L’escriptura no fóra més aviat un filtrar i endreçar el magma del pensament confós i descontrolat?
Les figures retòriques donen molt de joc però també serveixen per dir moltes xuminades.
____________
[@more@]