Daily Archives: 30 gener 2005

De calentes i de fredes (l’Avui del 29 /1/2005)

De l’Avui d’avui semblava que se’n podia aprofitar gairebé tot.

Les bones notícies primer …
1. Títol gros i escandalós o , com a mínim, provocador.

"Jaume Subirana reivindica la prosa de reflexió i renega de la novel·la", que queda adobat amb el subtítol:

J aume Subirana ha presentat el seu últim llibre de narrativa, ‘Adrada’ (Ed.
62), amb un cant a la prosa de reflexió i una crítica a les novel·les:
"M’avorreixen cada dia més".

Sembla aportar més arguments als qui pensem que al format blog li espera un gran futur.

2. Pg. 51. Hi han penjat l’últim retrat de Mozart, que ara acaben d’ensenyar a Berlin: " la seva existència s’ha fet pública 215 anys més tard.

Pàgina 56. El cinema francès "se porte bien". Esteve Riambau omple tota una pàgina que porta per títol "Vive la France" i acaba amb "Vive la France et son cinéma"

I jo afegeixo Amén!

Sembla ser que Un long dimanche de fiançailles , amb l’Audrey Tautou, serà un gran èxit per mèrits propis.

presse

Ara, les dolentes

1. L’Esteve Riambau posa sempre en castellà les pel·lícules estrangeres.

Un largo domingo de noviazgo; Alejandro Magno ; Los ríos de color púrpura .

Em sembla perfecte que La mala educación sigui La mala educación, però la resta de pel·lícules…

Sap algú si al llibre d’estil de l’Avui demanen ara traduir els títols de les pel·lícules al castellà?
Pregunteu-ho també als de l’IEC… per si saben alguna cosa.

2. Pg 21. Joan F Mira, amb el seu article Austerlitz m’ha fet emocionar, però m’ha donat un disgust.
Ens fa recordar que paral·lelament a l’horror dels camps de concentració i extermini hi va haver a França
una criminal connivència amb el règim nazi.

" I allà en aquells solars, recorda, on ara hi ha la gran biblioteca, [la Biblioteca Nacional de França]

hi havia fins al final de la guerra el magatzem on els alemanys van portar tot el botí

saquejat als jueus de París. Van ser uns quaranta mil apartaments, recorda

Austerlitz o Sebald, els que buidaren en una campanya d’un mes, i tots els que

van prendre part en aquest programa, les autoritats financeres i fiscals, les

oficines d’empadronament i del cadastre, els bancs i les agències

d’assegurances, la policia, les empreses de transport i els porters de les

vivendes, sabien sense cap dubte que d’aquelles persones deportades difícilment

en tornaria cap". (…)

"Així va ser l’extermini, tranquil, amb coneixement general, amb magatzems

ordenats, amb papers als arxius, amb un espoli exemplar i oblidat. Amb milions

de víctimes i amb milions de còmplices i de beneficiaris ordinaris de bona

consciència i de memòria buida."

Quin disgust recordar els grans drames de la història. Quin horror. Però ens cal recordar-ho tot ,

sobre tot amb tots els matisos, per perversos i esfereïdors que siguin.

___________


[@more@]

Comentaris tancats a De calentes i de fredes (l’Avui del 29 /1/2005)