Daily Archives: 19 gener 2005

Associacions incontrolables (després de llegir Fisonomia d’en Duquena)

Inspirant-me en el teu post  Fisonomies, Duquena …, tot això:

Suposo que es tracta de barrejar i fer "quadrar" dos elements insolubles: l’ànim de l’altre i el temps disponible d’ambdós.
Si l’altre es deixa i tu pots … deu ser una meravellosa experiència saber contactar amb algú  i poder revifar un foc encès en algun moment del passat. Sigui la flama que sigui: tant si són uns moments viscuts en comú com si és un tema de conversa de passió compartida
Imagino aquell moment com un moment màgic… de novel·la més que de realitat …

Perquè com tu mostres, la realitat és sovint més prosaica, menys melosa, més cruel. El que expliques és una de les petites grans frustracions com les que qualsevol pot patir en el dia a dia de la vida quotidiana. O almenys jo així ho entenc.

El teu retall és per a mi com un instant "pessoà". Tan emotiu com patètic. Tan dolç com ridícul… Tan fugaç com trascendent.
Saps en què m’ha fet pensar també? En aquell passatge on Proust parla d’unes noies amb qui es creua i imagina que se n’hauria pogut enamorar …
Però l’única cosa que pot fer és mirar enrere i constatar que les seves són vides creuades, que no hi ha res a fer… La possibilitat se li escola per entre els dits… Tot és imaginació, tot fruit de neurona: màgia i irrealitats dels pretèrits pluscuamperfets ….

La veritat és que no recordo gens ni mica els detalls d’aquell passatge concret… [potser algú , segur, en té la referència concreta]
Només sé que m’ho imagino així, tal com t’ho deia;  que m’ho imagino com en una pel·lícula, però a càmara lenta;  que sabria molt bé com dirigir-ne el moviment  sense imaginar-me encara ben bé del tot alguns els detalls … i que el "fantasma" d’aquesta imatge, tot i confusa, m’ha perseguit sempre més des que vaig llegir l’obra ara ja fa uns 30 anys… Associacions mentals incontrolables …

Et guardo un regalet-sorpresa per quan ens veiem. Va de literatura i sé que t’agradarà.
Amb el tema de la peli aquella… no me n’he sortit encara… i no sé si ho aconseguiré … però no perdo l’esperança. No la perdis tu tampoc.

Sani
[@more@]

1 Comment