
Fa
dies que els partits preparen les seves estratègies de cara a les eleccions.
Deixant
de banda el PP, que ja fa temps que s’ha autoexclòs de tot, excepte de la
cobdícia del poder, els demés partits intenten
presentar a l’electorat el perfil que més vots pugui arabassar.
Com
que en política tot s’hi val, trampes, trabetes, desqualificacions i insults
formen part del maquillatge carnavalesc per a la gran festa del primer de
novembre.
Ja fa
unes quantes elecccions que em reservo el vot fins l’últim moment i que actuo
per impulsos dins d’un marge estret de consciència.
Improbable
que voti CiU a no ser que en Mas juri solemnement que no partarà amb el
PP. “Antes muerto que con el pperillo”
li hauria de sentir dir solemnement.
Esquerra
em va decebre en votar no al nou Estatut.
ICV em
cau bé. Tots ho fan impecablement bé. Discrets, eficients, optimistes,
seriosos, responsables.
Montilla
serà segurament un bon president de la Generalitat. Té tot un munt de
pseudodefectes que el fan el candidat ideal per a tots els milions
d’imperfectes com jo.
No
m’ho hauré de pensar massa, em sembla, però res no …
Això sí, m’agradaria que hi tornés a haver un tripartit amb noves condicions.
Un tripartit que s’entengués una mica més i que fes menys els ridícul que en la
primera edició. No es va guanyar Zamora en una hora ni s’apren a governar amb
“estranys” en dos anys.
Ara
potser ja ho farieu tots una mica millor, oi?
Doncs vinga. Digueu-ho en veu alta.
Però
si calgués fer un bipartit contra natura, de
CiU amb Esquerra, o de PSC amb
CiU…tampoc no m’estriparia cap jersei. Imaginem que sigui per raó d’Estat i
ja està.
Per
sobreviure a la selva cal estar disposat a tot.
El que
cal evitar, necessàriament, són les majories absolutes, que es porten
associada corrupció absoluta. Voldria el màxim i el millor, però em puc
conformar amb ben poc: que el resultat sigui una coalició d’esquerres. I un
detallet més… que
els partits no feu el patètic durant la campanya i que tots plegats mesureu bé
les paraules. Sisplau no digueu bajanades. Proposeu en positiu i eviteu
desqualificar-vos.
La
vida ja és prou dura com per haver d’escoltar
misèries de la boca dels nostres representants polítics. Feu-bo curtet,
bo, bonic i barat. Estigueu a l’altura del que
Catalunya es mereix.
Guardeu
tots els insults per llençar-los al PP, aquesta extrema dreta casposa i pseudoconstitucional
que vol anorrear amb males arts allò que tot un país ha votat democràticament i
que el govern legítim de la nació ha legitimat.
[@more@]
Ostres, es fa difícil comentar un post així, eh, Sani? Només et diré que a mi ERC em va decebre absolutament. I que al final una acaba pensant que el que volen TOTS és el mateix: exercir el poder (que no sé per què els agrada tant, ecs) i que vendrien a sa mare per mantenir-se «allà dalt». Vejam, que no vull ser imprudent: hi ha ALGUNS polítics que encara recorden el que és l’ètica. No m’agrada ficar a tot bitxo vivent en el mateix sac, n’hi ha que no s’ho mereixen, encara són honrats.
Ja sé que fa molt temps que vas fer aquest post, però… i què?
petonets