Havent
sopat, avui dijous he tingut un premi. TV3 m’ha obsequiat amb una extraordinària
edició del programa “Sis a traïció”.
Magnífic
exemple de creativitat televisiva i
d’ensinistrament de masses.

Recordo
haver llegit a la premsa, a l’Avui o a La vanguardia , una carta al director,
fa molts mesos, just després de la primera o la segona setmana de programa, que es queixava
amargament de la perillositat i de la manca de valors que l’aital programa
vehiculava.
Era
una carta remarcable per la seva contundència, però d’aquestes que jo en dic de
retòrica inòcua. Ara em sap greu no haver-la retallada i guardada. M’olorava
que l’hauria de citar tard o d’hora.
En el programa del dijous 8 de juny, els dos concursants que van arribar al final
van triar tots dos el fatídic “M’ho quedo tot” i van perdre els 30.000€ en joc.
Sincerament
i seriosa, proposo a les autoritats educatives del país que enregistrin aquest
programa i el difonguin urbi et orbi per totes les escoles i instituts de
Catalunya juntament amb els CDs sobre educació vial, sexual, alimentària i
d’informació sobre opcions educatives després de l’ESO i del Batxillerat. És un
tresor que cal difondre arreu.
Un
programa així val més que 1000 milions de paraules i pot estalviar de cop la
feina del professorat de filosofia, moral, religió, “alternativa”, socials , economia … i la
dels tutors…
La moma ! Un xollo bo i barat.
On
trobareu més ben explicat que cal mirar d’enganyar tothom fins al final? Que el
triomf és sempre a prop de les mans del més traïdor fill de puta? Que cal aprendre a mentir amb boca de
seda? Que cal, si cal, deixar-se treure
un ull, perquè li treguin els dos al vostre oponent?
Que en
aquell programa els dos surtissin amb el cul cagat no treu gens ni mica de raó a
la transparent moral de la faula. I el fet que semblés que s’acabava malament
és només un miratge perquè algú no s’indigni massa i pensi que els dolents han
tingut el càstig que es mereixien …
No és
això companys , no és això… Aneu errats.
El
missatge, la teràpia, l’objectiu del programa és que cal anar per la vida amb
el roc a la faixa, la mala llet sempre a punt, la mentida peparada, la traició
a mà, i el punyal a la vaina, prest a clavar-lo al pit del que es posi al davant.
En
temps de decadència de l’imperi, amb els bàrbars als límits de les fronteres
imperials, cal desingenuitzar els apocats i tontets, obrir el ulls als càndids,
Educar (sic) els pocapenes mel·liflus, injectar odi i ràbia i violència als
judeocristians de para l’altra galta quan t’hostien, i als pacifistes de torn, perillosíssims
quintacolumnistes envers el govern de l’imperi.
Ves
per on, “Sis a traició” és un complement perfecte de la filosofia de Hollywood, de la dels videojocs per a adolescents i la de la dreta d’aquest país, de Marbella a Terra Mítica.
En
comptes d’estripar-se les vestidures, els escandalitzats ciutadans faran bé de
pensar-s’ho una mica, mirar-se el programa amb bons ulls i felicitar
entusiàsticament els responsables de TV3, i direm gràcies, moltes gràcies, com cal, per educarnos a tots d’una tongada,
tot esperant que inventin d’altres sèries tant o més moralitzants que aquesta,
amb noms que imagino com “Puteja dolçament”
o “Mata’ls però no els torturis”…
Decididament tot està sempre per inventar o
reinventar.[@more@]
Ai, las, com hem acabat, del ‘Vostè jutja’ kolberguià fins al ‘sis a traïció’ hi ha una patètica evolució del país a través d’aquest mirall del Tibidabo que és la tevetrès!!!
Ai, senyor el dipofilo, havien d’haver fet un sis a traïció amb el senyor Marragall, el senyor Picat, el senyor Cagot, el senyor Saurí, el senyor Més i Més, i… em falta el sisè, qui pot ésser? Potser aleshores esbrinaríem qui diu la veritat i qui explica sopars de duro, no fa? Una servidora, que no té estudis ni és lletrada com vostès, els blogaires intel·lectuals, és que ja no entén res. I, mentrestant, el MOlino tancat, injustícies de la vida, ves.