El suplement Cyberpaís del
dijous 1 de juny inclou una entrevista a David Sifry, l’amo de Technorati
i una altra a Santiago Roncagliolo, blogaire
famós
El primer diu
coses tan sucoses com: aquestes:
“Jo sóc
l’editor del segle XXI”;
”L’escriptor de blogs és cada vegada més actiu”
“Ara, a més de
llegir, la gent escriu, parla y filma. Internet ha passat de ser la biblioteca
global a ser la conversa global”
Va fundar
Technorati segons elle, perquè els cercadors tradicionals com Google no li
resolien prou bé la cerca de blogs!
S’han de tenir ben posats per esmenar la plana al Google.
El segon diu :
“El blog se ha convertido para mí en una dulce
condena.Vivo para él, leo para él, veo películas para él. El blog
és vivir para contarla.”, pastixant així el títol de l’obra del colombià
més cèlebre, Gabriel García Márquez,
àlies Gabo, que va escriure “Vivir para
contarla”.
M’agrada aquesta imatge excessiva del
“viure per a explicar-ho” que reflexa una vegada més l’obsessió per escriure,
la necessitat de dir-nos, d’explicar-nos, de projectar-nos, de justificar-nos,
d’afirmar-nos, petita vanitat, sublim fotesa.
Santiago sembla donar al raó al Toni quan afirma que el blog està desplaçant al
gos en la categoria de les millors amistats de l’home.
El fet que allò ho
llegís a l’apartat Cyberpaís, que vol ser un suplement tecnològic, em va fer
pensar que es creava una diferenciació forçada, innecessària, de pura inèrcia. Aquelles informacions haurien pogut figurar pefectament en l’apartat cultural, al costat
de les novetats literàries, al costat mateix de poesia o novel·la.
Internet ja no és només
tecnologia sinó literatura. Cada blog és un petit poema en prosa. Qui destriarà el gra de la
palla d’aquest immens magma parauler?
D’això no se n’encarregaran
ni els premis ni potser tampoc les malfiables estadístiques dels comptadors electrònics.
Ho dirà el temps, ho dirà la història. La petita història. Ho dirà la gent que ho llegirà d’aquí a una generació, -això si per aquell llavors … encara llegeixen!
Versió contemporània d’ una
vella dita, que ara resa així :
“deixeu-los viure tots, els déus reconeixeran els seus”. [@more@]
M’afalagues, amic Sani, amb tant de linkament (que no linxament, com fan altres). Comparteixo el teu diagnòstic i considero que encara és massa aviat per a pronunciar-se, però estem sent els protagonistes d’una revolució cultural a tots els nivells (no solament literari o tecnològic). El futur ens veurà com la GENERACIÓ WEBLOG. Això ja no ho para ni Sam Abrams ni Déuuuuuuuuuuu!