EL
PREMI DE SETEMBRE
ADJUDICAT JA DE BON ESTIU?
Assaig de càntic per al Lletra …
Ho diu Toni i és profecia.
És quan perdo que hi veig clar,
Però
"Posa-t’hi fulles", ta tia !
Encara
que perdi he de lluitar
Per
vèncer i venjar ma melangia.
Quina
trampoia que ens fan?
Com
votar mil vegades
Potinejant pulcrament les IPés?
És
quan voto que hi veig clar
No hi
ha res tan "chic" com perdre
Entre
blogs que treuen fum
Als
vorals dels Entrellum
I les
Plaguetes excessives
Vessar de literatures enceses
Dels
blogs més emotius
Bressol de Mots, sublims foteses.

Així
que ja ho he de tenir clar?
Seré
l’últim de la fila?
Ho he d’assumir sense piular?
Acotar
el cap i fer que sí?
M’ho
prendré amb filosofia…
I amb
dues tasses de til·la
Però no penso plorar.
Ca, no pas. Sublimaré l’agonia…
Ja
vindrà el meu l’endemà
Serà
segur, ben aviat, un bon dia
Si la
profecia es compleix
-El
que diu el Toni va a Missa-
Voldrà
dir que amics no tinc
Tan
nombrosos com caldria
Que
m’hi vaig posar un pèl tard
Quan
ells ja tot lligat ho tenien.
Els
del Vidre, bona gent,
Per no
patir més penúries.
Guanyaran el manà dels déus.
Dos
mil euros, mil dos cents?
Donen
per munts de farres i orgies
Maleïda ma dissort. Oh distòpia!
Aquest
és el destí que m’espera
Si tot
ja està dat i beneït?
Emprenyat
com una mona!
Què hi
farem si això és així!
Anirem
tanmateix a Girona
Sempiternament joiosa
A
gaudir del gran festí
Durarà de la vesprada al matí
Till
you drop de Poesia
De
Lletra i literatura en prosa.
El que cal és ser feliç, somriure
Abans la Terra no es fongui.
O així m’ho sembla a mi
Quan no dormo per escriure.
SGR
[@more@]
Vanitat de vanitats
va algun lloc, ser el més votat?
Sempre fan sed els calerons,
encara que els rebin els menys bons.
Participar és l’important?
O passar a tots al davant?
Aquest és un món de mones,
on passem bones estones.
La posteritat bloguera
al cementiri ens espera.
Com tot a aquest univers
tant si fem prosa com vers.
Ets le rehòstia en bicicleta, Sani. Només per aquest oli de vidriol ja et mereixeries el premi.
Jo ja vaig votar a Paper de vidre. No per res, però és dels pocs que conec (blocs a banda). De totes maneres ara miraré si em deixen tornar a votar. :)))
La teva proposta de farra és ben engrescadora. A mi deixa’m estar de poesia i convida’m a una bona teca!
De totes maneres ja saps que no et puc prometre res (i em pots dir com tu vulguis: Ramon, ramonet o tros de ruc)
Avís per a ingenus: HI HA TRAMPA. Trampa en TOT, en les votacions i en el Premi-Premi-Calerons. TOT ÉS UNA TRAMPA IMMENSA.
hosti, tio, aquesta foto!!!!!
Suposo que em dones pemís per posar-li, oi, Toni?
He pensat que deu ser dels fins ara pocs -potser el primer ?- poemes en català que estan tallats pel mig per a ser il·lustrats i enriquits amb una foto «tout à fait» escaient i amb enllaços pertinents.
És el primer fotocalligramopoèmic
Ràpid, registro el copirait per al Sani, SGR.
Si voleu utilitzar aquesta tècnica poètica caldrà que passeu per caixa. Queda escrit.
Vaig llegir que l’escultor Oteiza va rebutjar el primer reconeixement a la seva obra fins llavors silenciada amb les següents, memorables, paraules, les quals m’agradaria -com l’envejo- haver dit jo alguna vegada abans de morir-me:
No pienso mancillar toda una vida de fracasado por un éxito de mierda.
Però us desitjo sort a tots els que us presenteu. Ah, i bona farra tingueu.
Lola (encara que em digui Dolors digueu-me Lola)
Lola,
Aquesta cita que aportes és tan excel·lent com enverinada. Déu n’hi do l’humor i la mala llet que es gastava el personatge. Diu molt a favor seu.
Ara bé, espero que els de la UOC entenguin que tu no estàs fent projeccions ni metàfores i que per tant no estàs pas insinuant que el Premi LLetra és una gran merda ni tampoc que la majoria dels qui s’hi presenten són també uns desgraciats fracassats de merda. Oi que no volies pas dir això? Quin disgut si m’equivoqués una mica ! ;-)
Mira , cita bona per cita bona jo te’n proposo una altra, i aquesta, és meva.
No sé si t’anirà mai bé utilitzar-la, però te la deixo a mà:
«L’únic fracàs de veritat a la vida és ser imbècil i sabent-ho, o sense saber-ho, refregar-s’hi. Fracàs de veritat, només hi ha aquest, i cap d’altre.»
SGR
Gràcies pels teus bons desigs.
Sani,
Creu-me: No sé gaire bé ni què, ni qui, és la UOC.Tot el meu respecte d’entrada, per tant, extensiu a tots els que us hi presenteu.
Només volia regalar-te una cita molt divertida que no va més enllà de res. El mateix Oteiza s’ha deixat a bastament acaronar per l’èxit, com faríem la majoria. Però aquesta mena de rampells de malhumor i mala llet, m’encanten. Com que veig que t’agrada el cinema, pensa en el careto d’un Walter Matthau (no sé com s’escriu, per variar). És el meu home!
Lola