Per celebrar Sant Cugat poètic 2005 …
Aquesta és la meva petita contribució.
Quan tres mots són perfum
Us hi encabiré de bon grat o per força
Perquè alleugeriu les cadències
Perquè esgaieu les asprors melangioses
Del dir que seré dalt l’estrada, cel immens,
Foragitant nefands que voldrien criptura
Serà el meu tot un dir segur, punyent i llunari
Que no s’escola entre els dits ni s’esmicola a l’aire
I m’entendràs tu i potser només tu, que coneixes
Prou bé, n’ets conscient, els ventricles de l’ànima
Perquè m’escoltes allà al fons, neguitosa i pàl·lida
Aliena als batecs de la rima, tan pura com fràgil
Quan enmig dels fragors de totes les batalles
Els vostres noms ressonin patètics com l’ombra blava
Crideu que bé hi sou i que hi romandreu ja per sempre
Per embolcallar somriures, plors d’amor i fiblades
Sani
VNG. 15.11.2005
___________
PS.
Mode d’emploi recomanat.
Ideal tothora, però millor a mitja tarda. A la mà dreta una copa de cava, a la cara un somrís, i de fons, la música de Claude Bolling pianotejant "In a sentimental mood"(Jazz in Paris)
[@more@]
Ostres, Sani, que bé, la teva contribució poètica. Llàstima que jo no estigui inspirat! Però et prometo de diumenge (diumenge?) faré una contribució com cal de l’efemèride.
Veus? ja som dos, els tristos poetes. Tant és! Segueix-me, homenot de lletres.
Perejoan: ¿I haurem d’esperar a diumenge? ¿És que la musa fa festa durant la setmana? ¿O potser vindràs a Sant Cugat dissabte per a GAUDIR amb nosaltres de La Paraula Poètica? Seria un honor.
Sani: bons versos, t’hauries de prodigar més amb els poemes… Feliç St. Cugat 2005!
Jo només sé quan uns versos em fan pessigolles a la panxa i als dits. I aquests me’n fan.
No home no, em referia a “l’altra” efemèride. El Perejoan no hi pinta res, a Sant Cugat. En tot cas el seu veí…