Darrer oxímoron

Dedicat a Miquel Bauçà

Darrer Oxímoron

Que els has vist Miquel?
Per fer-te la punyeta , Miquel,
Han acudit al toc de trompeta
Ompliren el Palau Moja, Miquel,
L’espai ple a vessar, Miquel!
Has vist tota la trepa, Miquel
Bauçà, tot un nou oximoró
Perdona’ls, Miquel. Perdona’ls.
Era per fer-te la punyeta
Però només el dia del comiat.

Ho entens? Venien a venjar-se,
Alguns, d’allò tan creatiu, del teu
Apartat de correus, saps, Miquel?
Això els fa una certa gràcia.
D’altres, i eren molts, Miquel,
Sense aquest acte, haguessin
Viscut malament, rosec salvatge.
Rosec d’haver-te oblidat en vida.
La mala consciència, el negre corb,
Miquel, tot allò que fa malviure
La gent que, havent-te de recordar
T’oblidava. I feien bé oi Miquel?
Ara ja et deixaran descansar
Miquel, i alguns que no eren allà
Ara et començaran a conèixer
I fins i tot t’estimaran, Miquel,
Descansa en pau per sempre.

Llegirem sencer el teu missatge,
Miquel, només si tu ho vols.
Només si ens permets de fer-ho,
I si vols, i llavors ens ho toleres
Allà on siguis t’ho farem saber.

[@more@]

This entry was posted in Sense categoria. Bookmark the permalink.

2 Responses to Darrer oxímoron

  1. aladern says:

    Va fent, el vent que ens ha d’omplir d’absències la memòria…

  2. pere says:

    Descansar del tot potser no ho podrà fer fins després de s. Jordi. Reeditaran els seus llibres? Es convertirà en un crack mediàtic? Fins i tot l’entendran (entendrem)? Qui ho hauria dit.

Comments are closed.