Dedicat a Miquel Bauçà
Darrer Oxímoron
Que els has vist Miquel?
Per fer-te la punyeta , Miquel,
Han acudit al toc de trompeta
Ompliren el Palau Moja, Miquel,
L’espai ple a vessar, Miquel!
Has vist tota la trepa, Miquel
Bauçà, tot un nou oximoró
Perdona’ls, Miquel. Perdona’ls.
Era per fer-te la punyeta
Però només el dia del comiat.
Ho entens? Venien a venjar-se,
Alguns, d’allò tan creatiu, del teu
Apartat de correus, saps, Miquel?
Això els fa una certa gràcia.
D’altres, i eren molts, Miquel,
Sense aquest acte, haguessin
Viscut malament, rosec salvatge.
Rosec d’haver-te oblidat en vida.
La mala consciència, el negre corb,
Miquel, tot allò que fa malviure
La gent que, havent-te de recordar
T’oblidava. I feien bé oi Miquel?
Ara ja et deixaran descansar
Miquel, i alguns que no eren allà
Ara et començaran a conèixer
I fins i tot t’estimaran, Miquel,
Descansa en pau per sempre.
Llegirem sencer el teu missatge,
Miquel, només si tu ho vols.
Només si ens permets de fer-ho,
I si vols, i llavors ens ho toleres
Allà on siguis t’ho farem saber.
[@more@]
Va fent, el vent que ens ha d’omplir d’absències la memòria…
Descansar del tot potser no ho podrà fer fins després de s. Jordi. Reeditaran els seus llibres? Es convertirà en un crack mediàtic? Fins i tot l’entendran (entendrem)? Qui ho hauria dit.