Daily Archives: 20 febrer 2005

Com evitar l’abstenció?

urnes encara buides

A La Vanguardia d’avui 20/2/2005, diumenge, dia de votació, l’article de Toni Clapés i camarilla   (pg. XZ)  … fa diana, l’encerta al cent per cent.
El SÍ  o el NO, a seques,  i sense possibilitat de matís, acaben sent els responsables de la massa elevada abstenció.

Suprimiu el matís i tot se’n va en orris.  Paul Verlaine  ho sabia bé i cantava: 
Car nous voulons la Nuance encor/
Pas la Couleur, rien que la nuance !/
Oh ! la nuance seule fiance/
Le rêve au rêve et la flûte au cor .

Res no impediria, -oi?- que dins de les opcions del SÍ hi haguessin dos o tres colors, dos o tres matisos….  Un  SÍ  Ciuero o Psoero,  un SÍ amb boqueta de pinyó o d’altres a imaginar…

El mateix per al NO:  un  NO  ERCenós , un NO  Lamazarenc , un NO Aznarós i  pepero… 
Jo insisteixo en el vot NUL, igualment democràtic, i per si quallés  la idea que cal també una mica de fantasia en les properes eleccions, demano, deia,  retoladors de colors … ecològics, clar, no cal dir-ho ;-) a l’abast de tothom, perquè qui ho desitgi pinti eslògans o versets o qualsevulla al bell mig de les paperetes…
I prou, no ens passem amb les opcions que la generositat trenca el sac.

No sé si tanta kermesse i alegria esquerdaria la caixa i esquinçaria el pressupost. Però ho dubto… Tot sigui per la pàtria grossa.

Crec que seria una festa de color i de precisió. Crec que es podria parlar –així sí- de la gran festa de la democràcia.

Polítics de tots pelatges, d’aqui i arreu d’Europa… , mira, ja esteu informats de com resoldre el problema de l’abstenció. Teniu la clau de la solució. Au, aneu doncs  a  posar fil a l’agulla per a la propera votació. Recordeu que Virgili ja avisava  "audentes fortuna juvat"  que en llatí actual dóna una cosa així com "Fortune favours the bold" .. and creative minds, afegiria modestament jo  ; -) 

[@more@]

Comentaris tancats a Com evitar l’abstenció?

Darrer oxímoron

Dedicat a Miquel Bauçà

Darrer Oxímoron

Que els has vist Miquel?
Per fer-te la punyeta , Miquel,
Han acudit al toc de trompeta
Ompliren el Palau Moja, Miquel,
L’espai ple a vessar, Miquel!
Has vist tota la trepa, Miquel
Bauçà, tot un nou oximoró
Perdona’ls, Miquel. Perdona’ls.
Era per fer-te la punyeta
Però només el dia del comiat.

Ho entens? Venien a venjar-se,
Alguns, d’allò tan creatiu, del teu
Apartat de correus, saps, Miquel?
Això els fa una certa gràcia.
D’altres, i eren molts, Miquel,
Sense aquest acte, haguessin
Viscut malament, rosec salvatge.
Rosec d’haver-te oblidat en vida.
La mala consciència, el negre corb,
Miquel, tot allò que fa malviure
La gent que, havent-te de recordar
T’oblidava. I feien bé oi Miquel?
Ara ja et deixaran descansar
Miquel, i alguns que no eren allà
Ara et començaran a conèixer
I fins i tot t’estimaran, Miquel,
Descansa en pau per sempre.

Llegirem sencer el teu missatge,
Miquel, només si tu ho vols.
Només si ens permets de fer-ho,
I si vols, i llavors ens ho toleres
Allà on siguis t’ho farem saber.

[@more@]

2 Comments