Daily Archives: 18 febrer 2005

La verdadera vida és allà on tu vols!


Una amiga em va portar no fa gaire, dins del mes de febrer, un retall de La Vanguardia del mes d’octubre.

Jo el vaig plegar i entaforar -és un dir- dins l’agenda, i no l’havia tornat a mirar fins avui.

Ha coincidit trobar-lo i llegir-lo amb el fet d’haver llegit, fa una estona, un correu d’una professora de francès explicant que al seu institut a Granollers havien fet desaparèixer l’assignatura optativa de francès. Qui? Algún cabronás? “Malditos roedores !”…

El títol de l’article del dilluns 4/10/2004 , pg. 32,  és:  “Ex-alumnos del Liceo Francés”, escrit per Laura Freixas.

De les moltes coses que s’hi aprenen, n’hi ha tres que em criden realment l’atenció.

Una és que ens quedem sense saber del cert si l’Ada Castells va estudiar al Lycée com sa germana, que ella sí que hi va anar (diu la Laura).
La segona, la satisfacció, l’orgull que notes que senten ells i elles, exalumnes,  de saber-se formar part d’una casta o capella singular:
“ … nos dejó una herencia de rigor, laicismo, pesnsamiento abstracto,(…) nos ha infundido unos principios -disciplina, trabajo, autoexigencia –por los cuales los antiguos alumnos del Liceo, aunque no se conozcan , se reconocen entre sí.(…)”

La tercera és que, a més d’imprimir caràcter, tal un sacrament d’aquells de catecisme ;-) el fet d’haver estudiat i reeixit el Lycée de Barcelona, ensenyava, segons la Laura, a descobrir que “La vraie vie est ailleurs” …  Mira que n’és de maco… i de "ben trovato"!
Amb menys classe, alguns ens hi vam acostar, o una cosa semblant, llegint en Prévert : L’accent grave de l’élève Hamlet : “je suis ‘où’ je ne suis pas”.
Sempre ser a un altre lloc i sempre aspirar a tenir una cosa diferent d’aquella que ja posseïm… Dubto que a cap poeta, per poc poeta que sigui,  li pugui passar altrament. O si no … ja no fóra Poeta.

Laura, ves escrivint els teus “runruns” … nèctars de balmosa nostàlgia. I de tant en tant, per al nostre plaer, no oblidis de dir-nos on ets, de dir-nos per allà on pares … El teu article m’ha tocat. Sans blague. Seguiem en contacte.
Això sí, tu acabes dient : “Creíamos (…) que la verdadera vida no es que esté aquí o allà (…) sino que está, por definición, donde no estamos”.
Això no, Laura, això no. No t’ho creguis!

[@more@]

Comentaris tancats a La verdadera vida és allà on tu vols!