
Preprimavera hivernosa o bunyol de carnaval
Noto que brancots i branques ja em fan nosa
Però encara no me les vols tallar?
Maleït tu, ni t’ho pensis, jo no m’ho penso callar
No penses en cap vegetal, ni en mi, prunera joiosa
Prunera soc que no em vull presonera
Mes tota sola no em puc pas escapar
Només em puc despullar de les fulles tremoloses
Les branques seques tu me has d’escapsar!
Penja el blog, les conneries, i vine a fer allò que cal
Deixa-ho tot, poda’m ja d’una puta vegada
No vull tenir aquesta alçada, ja quasi toco allà dalt
Canvia tecles i comentaris pel xerrac i la destral.
Vine i torna a tocar el foc , la brasa i l’escorça,
La terra on em vas plantar un dia de primavera
Deixa-ho tot, baixa corrent i vine per la drecera
Tot allò que oblidaràs, la terra t’ho retornarà amb força
[@more@]
Sóc “quercus mans tisores”
geni de la perruqueria fruital,
vine, que et faré un pentinat
que ni ha casa et coneixeran.
Uns tocs per aquí, escapçada
anivelladora pels dadalts,
esporgada dels branquillons
perquè puguis florir aviat…
i au! llesta ja per vestir-te
amb els teus setins nupcials
cridant a tota cuca voladora
perquè et vingui a pol·linitzar.
Si no t’he fet una bona feina
no em diguis cabró, prunera
joiosa, que aviat despertaràs
i seràs l’enveja dels mortals.
quercus = carrascla