Fantasies hivernoses


Preprimavera hivernosa o bunyol de carnaval

Noto que brancots i branques ja em fan nosa

Però encara no me les vols tallar?

Maleït tu, ni t’ho pensis, jo no m’ho penso callar

No penses en cap vegetal, ni en mi, prunera joiosa

Prunera soc que no em vull presonera

Mes tota sola no em puc pas escapar

Només em puc despullar de les fulles tremoloses

Les branques seques tu me has d’escapsar!

Penja el blog, les conneries, i vine a fer allò que cal

Deixa-ho tot, poda’m ja d’una puta vegada

No vull tenir aquesta alçada, ja quasi toco allà dalt

Canvia tecles i comentaris pel xerrac i la destral.

Vine i torna a tocar el foc , la brasa i l’escorça,

La terra on em vas plantar un dia de primavera

Deixa-ho tot, baixa corrent i vine per la drecera

Tot allò que oblidaràs, la terra t’ho retornarà amb força

[@more@]

This entry was posted in Sense categoria. Bookmark the permalink.

One Response to Fantasies hivernoses

  1. Perejoan says:

    Sóc “quercus mans tisores”
    geni de la perruqueria fruital,
    vine, que et faré un pentinat
    que ni ha casa et coneixeran.
    Uns tocs per aquí, escapçada
    anivelladora pels dadalts,
    esporgada dels branquillons
    perquè puguis florir aviat…
    i au! llesta ja per vestir-te
    amb els teus setins nupcials
    cridant a tota cuca voladora
    perquè et vingui a pol·linitzar.
    Si no t’he fet una bona feina
    no em diguis cabró, prunera
    joiosa, que aviat despertaràs
    i seràs l’enveja dels mortals.
    quercus = carrascla

Comments are closed.