
Els 7 perquès, avui [me’ls] els fa l’Ada Castells a la secció "Per acabar" de l’Avui del 8.2.2005. p. 72 .
Comença amb una pregunta [retórica?] al títol i després n’hi afegeix 6 més amb les que acaba la columna.
"Sí o no a què?"
(…)
Què passaria si guanyés la negativa?
¿S’interpretaria com un no a aquests valors o com un no al fet que no estiguin prou defensats?
Què canviarà a les nostres vides després de les eleccions? Quins van ser el temes més discutits a l’hora d’elaborar-la?
Es possible fer-ne una altra versió?
Ei que hi ha algú?"
Si l’Ada obrís un blog potser no cobraria però hi hauria munió de lectors que a hores d’ara
ja li haurien contestat – oi que sí cobloguers/res?- si no a totes, a algunes de les 7 preguntes.
Ada… Ja no diguis que no t’hem dit com es fa …
I escolta, els perquès , sisplau, sisplau, sisplau! , deixa’ns els a nosaltres, pobres pecadors i blogaires,
vosaltres, els i les periodistes, feu el favor de contestar, proposar, il·lustrar, destapar, resseguir,
descobrir i criticar… Cadascú la seva feina ;-)
Per part meva… tres cosetes:
1. D’aqui fins al dia vint queden moltes hores … No us precipiteu i aneu-hi pensant. No doneu el vot per decidit ni tancat. De savis és rectificar.
2. Em permeto recordar, perquè sempre hi ha algú que ho oblida, que no hi ha 3 alternatives sinó 4 possibilitats: SI, NO, quedar-se a casa i vot nul. [vot que s’aconsegueix amb un petit esforç complementari com fóra afegir-hi alguna prosa, un poema en prosa, un gargot o un dibuix pintat].
3. No em pregunteu què faré jo perquè no us ho penso contestar. Sóc home reflexiu i m’ho pensaré fins al final.
[@more@]