
Llegeixo que en R. Alcoberro, al seu blog, el 21 de gener escriu el post "Les limitacions dels blogs"
"És més fàcil escriure sobre blogs que escriure blogs, obvi.
Però de vegades fa l’efecte que es demana massa a aquest
mitjà: se li suposa capacitat per crear comunitat, complicitat,
comunicació, calidesa… però només pot oferir uns quants bits
i un espai en blanc per a crear." (…)
No sé si a tu et sembla poc o molt, però jo crec que és una eina de comunicació potent i eficaç. Per a mi sí que és important que em permeti conèixer, en calent, de manera immediata, idees de gent d’arreu del món.
I que em permeti d’expressar-me de manera que amb una simple eina de traducció em puguin llegir a Vilanova o a Austràlia, a Helsinki o a Ciutat del Cap. A mi no em sembla pas poca cosa.
Jo havia començat una web amb la idea de fer-hi unes entrades -en terminologia del segle XX)- fetes per durar … L’equivalent a uns articles de llargada mitjana, però no em fixava pas mida, sinó més aviat l’objectiu que tingués un contingut decent. I pensava que ja aniria fent , que ja aniria escrivint … I amb això em donava per satisfet. La tecnologia blog m’ha fet canviar completament tot el plantejament.
Vaig descobrir els Blogs a mitjan del juny del 2004 i he anat veient que els blogs eren una tecnologia fonamental en el present i que ho seran molt més en el futur. Es veu a venir. És un mitjà viu, que crea vincles intelectuals i ensenya i educa per connivència o per repelència.
Els blocs són les noves pàgines web. Aquestes han estat creixent en progressió mig aritmètica, mentre que els blogs creixen i creixeran en progressió geomètrica. Un nen de primària ja en poc crear. Serà la seva bústia i el seu espai de chat i en podrà fer un espai de creativitat.
Hi haurà aviat centenars de milions de blogs que permetran que tohom tingui els 15 posts de glòria i fama i poder igual a identitat warholiana ;-)
Més enllà dels 15 posts, metafòricament parlant, subsistiran els blogs de les persones que vulguin dir alguna cosa,
aquells que porten dins un gen d’escriptor que té una cosa escriure per comunicar-la , … i la sàpiguen dir!
Pel que fa als bits d’espai sí que tinc alguna cosa a dir: No m’agraden els qui em fixen els minuts per parlar ni les línies que he d’escriure.
No m’agraden. No m’agraden.
M’agrada Flaubert i m’agrada Proust, i m’agrada Baudelaire i també m’agraden els haikús.
Hi ha algunes frases cèlebres i unes quantes altres que condensen una gran sabiduria en només dues línies, però, generalement, les coses interessants de veritat prenen el seu espai, s’estructuren en conjunts, i forment "tots" que rarament ocupen només quatre ratlles i prou.
És tot un art, i demana un llarg aprenentatge de molts anys d’escriure, aconseguir redactar com cal una idea en un paràgraf, i que cada paràgraf contingui una idea ! ;-)
Deixem que els blogs continguin tants paràgrafs com siguin capaços de parir els seus creadors.
Ocupen poc bits, i poc espai en blanc… i és més aviat baratet . Però aquest poc, que ens el deixin!. I si pot ser que no ens el retallin.
Gent de Lamevaweb.info : No limiteu l’espai de comentari als posts!
Acabo… Darrer paràgraf, darrera idea en aquest post-comentari: pel que fa al contingut , qui tirarà la primera pedra acusadora i condemnatòria? Que ho faci qui vulgui. Jo no.
Deixeu-los viure … A TOTS! Els déus reconeixeran els seus!
[@more@]
Estic completament d’acord amb tu.
Imagina que ara els adolescents, en lloc de passar-se les seves hores lliures davant el televisor o la consola, es dediquessin a escriure el seu blog.
Llegirien i aprendrien a escriure bé.
Un blog és un espai de llibertat, on tothom pot dir la seva. Sempre que ho faci amb respecte i bona educació.
No seria genial que el jovent creixés amb aquests valors?
Petonets.
Sani: no sé si ets conscient d’haver escrit un post memorable que passarà a la història de la blogologia CATosfèrica…
Apuntes tot un seguit de qüestions essencials: el blog com a eina d’expressió i creativitat personals, que afavoreix «vincles intel·lectuals i ensenya i educa per connivència o per repelència», «tot un art que demana un llarg aprenentatge de molts anys d’escriure, aconseguir redactar com cal una idea en un paràgraf, i que cada paràgraf contingui una idea»… Sí senyor! Bloguejar sembla fàcil, però cal tenir un immens ‘background’ per a dir en poques paraules moltes coses. Sobre l’extensió, jo prefereixo el post curt que el quilomètric… El futur és aquí i és això. I qui no ho vulgui veure és cec. La literatura del s. XXI és ciberliteratura i els alumnes de les noves generacions aprendran a escriure fent el seu blog des de les beceroles……………… a, b, c, d, e, blog…