València… Tan a prop i tan lluny!

Darrerament, tota una sèrie de factors convergeixen en un mateix tema: València.

El més greu, el fet que el govern valencià cometi un acte de barbàrie cultural,
eliminant la possibilitat que el senyal de TV3 arribi a la comunitat valenciana i amb ellala cultura catalana. El PP sap que TV3 és més perillosa per a la seva estratègia política que tota la oposició junta, que sembla que no fa trontollar el seu poder.
Els escarafalls justificant la mesura amb arguments de la manca de reciprocitat respecte a Canal 9 són ridículs, però la dreta anticatalana no té sentit del ridícul.
Es limita a destruir i a mentir sense posar-se nerviosa. Cinisme i impunitat. Espero que la majoria dels valencians enviïn a la oposició un govern d’eixa calanya en les properes eleccions. Difícil però no impossible. Com a mínim ho haurem de somiar, desitjar i esperar.

El més interessant, la llarga i sucosa entrevista que el suplement de l’Avui dedicava a
Martí Dominguez:  L’ Avui del dijous 15 d’abril 2007 pg. 10-11.

Tot el reportatge entrevista, de Francesc Bombí Vilaseca amb en Martí  Domínguez és antològic. No us el perdeu.

“Llegir els il·lustrats és un refugi en moments de dubte”

Martí Domínguez acaba així :

            “[Li pregunten] I des de València qualsevol gest és més difícil?

           Escriure català a València significa tenir-ho tot en contra.

Hi ha gent com Xulio Ricardo Trigo que ha vingut a Catalunya, o el més
dràstic de Toni Cucarella, que va anunciar que  deixava la literatuta…

Cucarella s’equivoca, a mi m’agrada molt el que escriu, em sembla que té froça idimàtica i estilística. has d’escriure per a la teva pròpia satisfacció, i després ensar en el lector. A València tot costa més. Cap institució valenciana de overn m’ha dit res del premi; realment vius en un exili. El meu parís ésarcelona, i per això vos necessitem tant, i necessitem que Barcelona siga un exemple”

Sincerament penso que som nosaltres qui necessitem que hi hagi gent tan
important com vosaltes que des de l’infern cultural que us fan patir  escriviu
coses tan importants i de tant gruix per a la Cultura, sense adjectius, o amb tots els adjectius que vulgueu.

En el mateix marc de  crònica de la situació a València, he llegit  al blog del Llibreter  que aquestes vacances de Pasqua ha estat a València i que ha quedat astorat per tot un munt de coses, a costat
d’altres meravelles de la capital. Ho explica en el seu post “Bon dia” , que cal llegir juntament amb tots els comentaris que hi ha anat deixant tota una sèrie de gent.

” (…) Al centre comercial El Saler miro els llibres que hi ha al Carrefour. Ni un sol llibre en català. Aquest és el pitjor diagnòstic sobre l’ús del català a València que vist mai. Amanida valenciana, paella valenciana, tot molt valencià a la platja de la Malva-rosa. La capçalera Valéncia hui ho explica tot: pren partit pel blaverisme de la manera més visible però, a l’hora d’escriure, el diari és en espanyol. Així, doncs, era això. L’endemà arribo a casa, navego per la catosfera. Invasió subtil: cada vegada és més difícil comprar llibres en català a València. Tirant al cap. Pixelades.”

 Em crida molt l’atenció aquest  crit del  “No mos fareu catalans”…
que semblen udolar alguns “antiimperialistes”  valencians.
Jo que vaig fer la mili a Manises fa uns 30 anys anys crec que en aquell lavors em vaig endur de València dues idees fonamentals :
La primera:  que efectivament  els valencians són valencians
com els catalans som catalans i els andalusos andalusos. Cada terra fa sa guerra  i allò és un altre país, per més que tots parlem la “mateixa llengua”.
No sé si  diria un gran disbarat comparant-ho mutatis mutandi amb els belgues
o els quebequesos respecte dels francesos, o els autríacs respecte els alemanys.
El francès pot ser el mateix, però el país, la cultura i el sentiment  és un altre de molt diferent. L’alemany pot ser el mateix, però el país, la cultura i el sentiment  és un altre de molt diferent.
Això em sembla que és així i no cal donar-li moltes voltes, per més que hi hagi qui al país valència  se senti més català que un català. Però això és l’excepció, tot com hi ha catalans o espanyols que es puguin sentir més francesos o anglesos que espanyols , i espanyols que se sentin més nordamericans que espanyols…

El que sí que deu ser difícil de trobar al món és exemples de genocidi lingüístic
com el que practica l’actual govern valencià contra el català i contra els valencians que estimen Catalunya. Els dirigents del  PP espanyol i del PP valencià demostren amb fets que són mala gent, i gent perillosa, enemics de qui cal defensar-se perquè realment ens agredeixen.

La segona idea que m’en vaig endur és que si ho visqués prop de Barcelona
no em faria res viure a València.  Ho pensava llavors i ho penso ara, potser perquè no visc allà. No sé si ara m’en voldria escapar, perquè
realment la situació sembla força  complicada, i el que ens n’expliquen fa feredat, però València enamora i cal pensar que la situació política pot canviar. No hi ha mal que 60 anys duri.

El més sorprenent fou rebre un missatge d’Elena Moltó, professora de la Universitat
de València. Intercanvi de  petonets virtuals per qüestió de feina sobre el francès
FLE i TIC … Una sorpresa molt agradable venint d’algú que es dedica entre d’altres coses a l’estudi de la literatura medieval.

Avui, com un regal dels déus, en Joan, la Montse i el Jan han vingut a dinar a casa i ens en han dut un munt de regals. El millor i més fantàstic ha estat per a mi …el llibre El retorn de Voltaire” !
Joan, és com si m’haguessis endevinat el pensament,
com si s’hagués fet un bisbe to sol, … Gràcies!

Martí Domínguez

Vaig sentir que de cara les noves eleccions que s’acosten, una coalició de forces
polítiques tenia alguna possibilitat de canviar el signe de govern i canviar la situació actual.  Seguirem  de prop  l’evolució  política per veure  què en surt.

Caldrà que Barcelona sigui un exemple per a no decebre esprits tan il·lustrats com el de Martí Domínguez. Felicitats i gràcies per la teva obra.

_________

 

Mar,  t’agraeixo molt el teu comentari.

[@more@]



This entry was posted in Política & Economia, Pseudoanàlisi política and tagged , , , . Bookmark the permalink.

3 Responses to València… Tan a prop i tan lluny!

  1. Mar says:

    Salutacions des de València, sota la dominació PPera.
    No només és açó de TV3… a les escoles els pares han de denunciar que des de les institucions han decidit passar-se pel “forro” la política lingüística establerta (ja limitada).
    Hi són en rebeldia, ni mesures europees contra la destrucció del patrimoni, ni drets lingüístic, ni res…
    Prepotència, desvergonya, molta caradura, interessos econòmics com a guia d’una silenciosa campanya dels “guerrillers de cristo” i els Kikos.
    Quasi inquisorials, ens sentim ací molt mal molta gent.
    És retracten molt bé amb el tema de l’aigua del Ebre, que exigueixen en aquests termes:”No está dios con nosotros, pues que nos den el agua que tiran al mar”, així en castella i en aquests termes “vicenteferrerianos”.
    I no mires canal9, que tot són flors i meravelles.
    A Fabra i Zaplana que no els podem agarrar per mafiosos… i el MAJOR DÈFICIT PÚBLIC DE LA NOSTRA HISTÒRIA.
    El pitjor, no tenen oposició, tot plegat patètic. Jo pense sovint en marxar com a única surtida…

  2. El Llibreter says:

    Efectivament, Sani: la millor part del meu apunt són els comentaris dels internautes.

    Gràcies!

  3. Sani says:

    Hola Llibreter… No mira, gràcies a tu! Perquè el teu pots i aquells comentaris em permeten i ens permeten fer un petit viatge virtual per un lloc tan estimat com València, però també constatar que la situació és tan greu, tan nefasta, tan malhaurada en alguns aspectes.

    De fet ja em sap greu fins i tot haver escrit un post “una mica cínic”o foteta sobre la presa de posició de Toni Cucarella. Quan llegeixo aquest comentaris, el que tu dius i el que escrivia el martí Domínguez no venen ganes de fer gaire conya de cap mena.
    Més aviat venen ganes de … anava a dir “fer la col·lecció de ganivets de cuina de ‘La Vanguardia'”, però m’ho callaré.

    Que Climent, Partal, Domínguez, Cucarella, tots els valencians i tots els deús hi facin més que nosaltres!

Comments are closed.