L’eclipsi i la primavern

eclipsi de llunalT’ho dic a tu. He vist la lluna plena tapar-se lentament i envermellir-se, i tornar a brillar després ja molt tard, de matinada.
Algú ens ha promès que això no tornarà a passar fins d’aquí a 29 anys. No m’he pogut estar de fer el càlcul. I m’he dit fluixet que jo ja no ho veuré, o perquè ja no hi seré o perquè no em respondrà la vista per mirar al cel de nit i veure-hi clar.
M’he consolat ben aviat dient al meu fill que s’ho apunti ben apuntat a la memòria, i que el futur eclipsi total de lluna li serveixi de record d’aquesta nit primaveral d’hivern.

Fa dos dies que han esclatat les fulles a totes les branques de l’arbre de casa, i ho fet amb la força potent i màgica de sempre. Les branques s’han vestit de color, i de promesa d’ombra. Ja ens ha arribat la primavern, aquest temps de sava anticipada, de platges que ja ens piquen l’ullet, de sol més fort del que toca encara, de natura desfermada. És la famosa primavera d’hivern de Joan Salvat Papaseit, en versos memorables, feta prosa prosaica i realitat temible, perquè gaudim amb il·lusió de bonança regalada tot sabent que això no ens sortirà pas de franc, incapaços d’albirar quines seran exactament les conseqüències nefastes que no trigaran a rosegar-nos la nostra felicitat …[@more@]

This entry was posted in Sense categoria. Bookmark the permalink.

Comments are closed.