Daily Archives: 23 febrer 2006

23F 1981 – 23F 2006

Aquest matí, mentre esmorzava he escoltat Esther Salines, López Culla, i Josep Cuní recordar que cap dels responsables del 23F , -no va ser terrorisme allò?- no està a la presó cumplint comdemna. I ni el Rajoy, ni l’Acebes ni el Zaplana ni l’Aznar no n’han dit res!

La tarda del 23F de 1981 jo havia anat a Manresa, a l’institut Lluís de Peguera, una reunió de directors de zona, amb d’altres directors d’Institut, l’Ignasi Bajona i en Ferran Ruiz. Jo havia de tornar a Vic per una carretera llavors estreta i perillosa. Cap a les set o les vuit del vespre recordo haver-me quedat dins del cotxe, aturat, acollonit, escoltant les notícies de la ràdio sense esma per anar per la carretera. Tement, a més, que m’aturessin en algun punt.

Quan ja vaig ser a casa, molt tard, amb la tele engegada tota la nit, vam anar digerint tot el que vèiem “en directe”. No va ser fins l’endemà o fins al cap de pocs dies que se’m va anar passant mica en mica el cangueli, la ràbia i el fàstic que em provocà aquella situació esperpèntica.

He sentit dir que el colpista Tejero es dedica ara a atacar l’Estatut! Una prova més – si en calia cap- de la no existència de Déu ;-)

[@more@]

1 Comment

Dijous gras, post gras

Al meu post sobre els grafits quasidelictius, ofensius a la vista i al seny, el diari Avui va publicar fa uns dies un reportatge especial sobre les virtuts dels grafits … Jo ho vaig considerar una mena de tornaveu magnificat que em contestava però que em costava de creure…

Vaig quedar astorat de veure-ho. Però llegir-ho em va tranquilitzar…De fet, molts problemes són sempre fruit de malentesos ridículs produits per la polisèmia de les paraules. Dit d’una altra manera: sovint parlem de coses molt diferents tot fent servir les mateixes paraules, per això no ens entenem gens ni mica.

Puc admetre les virtuts dels missatges comunicatius , fisioartístics, sociofilosòfics i psicomotrius dels Grafits (amb majúscula) fets per artistes profesionals o amateurs a les parets de les macrociutats contemporànies. Estic disposat a anar fins a un “potser sí!”. És una forma artística coneguda també amb el nom de pintura mural. Però allò no té res a veure amb el verb “empastifar”.

I es que ben mirat, i ben dit, al meu blog, jo no parlo de grafits, sinó del fàstic que em fan les parets embrutades amb lletres mal fetes, frases incomprensibles, guixots estúpids i antiestètics, pseudosignatures de jovenets incivilitzats, com si es tractés d’una porta de WC públic a l’aire lliure on els covards i els atrofiats hi deixen petjades autoafirmatives, que no són precisament grafits artístics.

Vaig seguir la batussa de Sostres contra Llavina, metàfora d’un Sostres vampir venjatiu clavant els seus ullals a la jugular d’un seu col·lega que es va atrevir a criticar l’Artur Mas i Convergència, i d’estar al costat del Tripartit. Sostres fent de moralista -ell, de moralista!- pontificant que Llavina no pot mossegar la mà que l’alimentà… Gairebé sempre hi toca força, el Salva, agradi o no, però noi, aquesta vegada, els seu posat xulesc i paternalista em va semblar immensament fastigós.

Hem patit a nivell familiar una abdominosi o gastritis aguda, o una cosa així. Deu dies de vomitar-ho, fins i tot l’aigua, i tot es van acabar amb una ampolla de suero fisiològic, però a la clínica! Va ser com aigua miraculosa. Misteris del cos humà, tan potent però també tan fràgil!

En alguns àmbits de la vida –el trànsit i la circulació, per exemple- sembla que s’imposa la lògica del cop de pal, el tradicional “qui la fa que la pagui”.La Direcció General de Trànsit proposa un enduriment de la legislació que potser –i només potser- ajudarà a resoldre alguns casos de conductes delictives. Conduir amb el carnet sense punts serà tipificat com a delicte. Una mesura del tot necessària per a gestionar la Generació ESO.

El mateix es pot dir de la carta a favor del civisme a Barcelona …
Cop de pal a la closca pelada dels cretins. Fa un any o dos, a la portada d’un New Satesman hi havia un títol que deia una cosa així: La Gran Bretanya s’ha convertit en un país repressiu. Un govern Laborista ha creat en un any més de 500 tipus delictius nous.
Vaig pensar que semblava una cosa del tot impensable en un país com la Gran Bretanya. Ara veiem que aquí, s’ha d’nar per la mateixa via.El director de la DGT ha afirmat que on millor van les coses pel que fa a l’estalvi de morts a les carreteres és als països on tenen els codis disciplinaris més seriosos (sic).

Aviam si apliquen també alguna mesura semblant al món educatiu, que bona falta fa per posar-hi ordre i concert.

He vist Toni, que havies penjat un petit gran post titolat “Si no vaig errat” i un altre "Entre la rauxa i el seny".

Vaig pensar que t’havia de fer un comentari. Crec que efectivament no vas gens errat amb els números o les xifres … Però potser sí que vas errat quant a l’apreciació: quant valen i quant compten les idees i els sentiments de 100.000 persones que es manifesten per dir que “Som una nació”?
No em saltis ara a la jugular com en Salva Sostres a en Jordi Llavina, -ep, totes les distàncies salvades, és clar- , eh? Bon rotllo, Toni, bon rotllo.

Vaig pensar que també havia d’afegir això: Toni, tens tot el dret a deixar enrere i per a d’altres persones les rauxes jovenils, i a apostar pel seny, pel pacte, per la pau, per la tranquilitat. Però, fixa’t, vols dir que no es exactament això el que volen tots i cadascun d’aquells que es manifestaven l’altre dia a Barcelona?
Fixa’t , l’explicació definitiva és que potser hi ha un temps per a cada cosa… Uns es fan vells i s’encorservadoritzen perquè ja estan cansats de mandangues i mandangueros, i ja tornen de gairebé tot. D’altres no tornen de res, i fan la seva via …
Allà on uns “ho deixen” … n’hi ha d’altres que “ho agafen” … I la utopia segueix ! ;-)

Aprofito l’avinentesa: això dels posts llargs, i els posts curts, que sembla que et té obsedit … Jo crec que en la teva tipologia dels blogs, aquesta categoria de "blog-amb post-llarg" te la vas deixar. Afegeix-li si vols, que encara hi ets a temps. Però la veritat és que jo no et segueixo en aquest concepte. Els post són millors o pitjors, més o menys interessants tant si són llargs com si són curts. Fent una broma he titolat el meu post "Dijous gras, post gros". I mentre ho escrivia pensava… si ho llegeix en Toni, li agafarà un atac ! He he he! Qualificar els posts llargs de “sospitosos”, no et sembla una mica agoserat, Toni? Aquí crec que t’has passat, amic! Però mira, a tu t’ho perdono tot, per filòsof i poeta admirat! Ja creixeràs ! Quan obrim un reserva per celebrar la primavera que s’acosta? ;-)

Ahir a la tarda, Biel, em vaig comprar el teu Els detalls del món . El començo ben aviat, i algun dia d’aquests o d’aquells, quan sigui, te’l faré signar si , en llegir-lo, m’agrada tant com m’imagino que m’agradarà … Cuida’t i segueix creant delits per als nostres sentits.

[@more@]

1 Comment

Informes confidencials : mini «STASI» catalana?

Una «Mini STASI catalana» sota Pujol?

David Madí, portaveu de CDC , assisteix al programa La nit al dia de Mònica Terribas i es transforma en una mena d’Acebes. Quina vergonya i quines males vibracionsem provoca aquest mafioset manipulador de dades convicte i maquiavelós encorbatat!

Paradigma de cinisme polític em fa fàstic i vergonya descobrir que és d’aquella raçade polítics que,a la televisió,juguen ainterferir les rèpliques de l’adversari per no deixar-lo parlar i posar-lo nerviós….

Si fem un exercici d’extrapolació, aquest afer afegeix un nous perfil a Convergència i Unió. Un partit corrupte fins a límits imaginables, però sempre sorprenents.

Del centenar llarg d’informes encarregats per a la bona informació de Presidència, Madí n’ha ditdues o tres vegades “uns paperots relligats”amb un to de menyspreuestudiat que no enganyava cap telespectador… Patètic.

Amb cinisme sense fons continua justificant la“innocència” dels informesdient que estaven a la Generalitatno gens amagats… iarriba al paroxime quan, renunciant a justificar-se amb lògica, per impossible,ataca alJoan Boadaambel patetisme del“i tu també, i tu més”referint-se aalgun departament de l’Ajuntament de Barcelona …
De segur que aquests informes eren allà on els han trobatdeixats expressament com a esquer … Jo no ho dubto.

Algú va decidir això o una cosa semblant:

*“Si els deixem aquí, tard o d’hora els trobaran i el miniescàndol que muntaran farà de cotina de fum per a desviar l’atenció dels temes de corrupció realment importants … dels quals no en quedaran maini les cendres”.

Efectivament … el Tripartit  ja ha picat… en forma de diputat Joan Boada d’IC-Verds.

¡Ho van estudiar bé els responsables deConvergència!No sé a quina estrofade quin capítol del manual de Sun Tzu hi trobarem la referència, però segur que hi és.
Els de CDC i Unió, prop darrera el PP en mestratge en l’art de l’engany i la trampa, se saben de memòriaL’art de la guerra. Van pensar que el format dels informes els permetria de salvar la cara si mai, -ai ! 23 anys de govern s’acaben equiparant a l’eternitat !- havien de donar-ne comptes i eren acusats de malversadors i manipuladors i policia política tipus STASI.

Segur que en algun lloc hi ha la fitxa“Manual d’utilització” (aquesta, però, ben amagada) que diu una cosa així:

“Aquest documents NO s’han de destruir. S’han de deixar a la Generalitat fent veure que ens ho hem deixat involuntàriament. Així, en cas d’un hipotètic i improbable atac per part de qualsevol oposició podrem parlar de “paperots relligats” que eren allà a qualsevol armari iprojectarem la culpa sobre els dos o tres desgraciats habituals, els qui ho han redactat i relligat. No patiu. No en treuran res. Gent com en Saura o en Boada són passarells inofensius que no aconseguiran res de la justícia ni tampoc canviar el sentit d’un sol vot dels nostres fidels. Ho tenim tot ben estudiatm, ben lligat i al sac.“

M’agradarà saber si la classe periodística i la classe política al govern els ho perdonaran mai i deixaran al calaixtots aquests informes… o si els aixecaran i engegaran el ventilador perquè peti qui peti …

Imagino la frase en boca de Mas: “Si tu calles i tapes… jo tapo i callo i no fotem res a fer punyentes “ …a l’estil de l’amenaça que ja es va atrevir a fer en públic al Parlament, i sense despentinar-se, en Pasqual Maragall, President de la Generalitat, sobre el 3% de comissions en l’afer de la desgràcia del Carmel.

–    Crec que, com es farà amb els papers de Salamanca , valdria la pena que se’n fes una difusió exemplar per fer «pedagogia» especialment entre els homes i dones de fe cega que són els catòlics votants de Convergència i Unió, i els mostri a quins pous de misèria i puteria arriben els seus dirigents i els governs–partits amb majories absolutes que, apalancades als poder, acaben confonent la res publica amb casa seva.
Mal parits! Mal virus els agafi i se’ls endugui a l’infern.

[@more@]

Posted in Política & Economia, Pseudoanàlisi política, Tàctiques i estratègies | Tagged , , , , , , | Comentaris tancats a Informes confidencials : mini «STASI» catalana?