L’acord sobre l’Estatut vist des de casa 3/3
Panorama abans de la batalla congressual.
A les files dels confederats del nordest hi ha hagut un daltabaix. Tot està pendent d’un fil. Esperen l’arribada de l’exèrcit d’ERC, que encara s’ho pensa, encara gesticula, que encara hamleteja amb el tobí o el nottobí … pendents encara de decidir entre els dictats de la raó o els de la rauxa romànticoutòpica.

JLCR The Inflexible està molt dolgut perquè l’exèrcit de l ‘AM va jugar bé el seu joc i en un cop d’efecte supervivencial i mangoneotero va plantar les seves tropes a primera línia de batalla, a costat de les del General ZPTero.
Cansat de la cantarella respublicana de l’Inflexible, el general PSOEro es va decidir tirar pel dret i fer-se el quadre amb l’Artur. “Més val corb nacionalista de mal agüero, que haver d’haver-me-les cada dia amb el Tripartit” , diuen que va dir en la intimitat.
Feren pintar el quadre. Es titula: La rendició a la Moncloa, on hi predominen els colors pastel …
El poble es baralla, dividit entre els qui reclamen unió i les bases independentòfiles que reclamen tensió … Els caps d’ERC s’ho pensen: “Tobí o Nottobí , aquesta és la qüestió.
"Ens hi afegim i ens abaixem una mica els pantalons, que és el càstig que mereixem per no haver estat més ràpids de reflexos, per càndids i optimistes o bé honra sense barcos, ni bous ni esquelles, ni poder tripartit ni res de res .. la “ nada “ honrada? " diuen que pensa algú.Al cap i a la fi , en Història, com diu el tango, “25 años no es nada”…
Però és viable, raonable, impatètic i desridícul tornar-se deixar posar al cap una altra corona d’espines?
Acceptar, negociar i entomar o enviar-ho tot a dida, aquesta és la qüestió.
Barceló, Carod, Puigcercós i Ridao … compte en no cagar-la massa! I si el correcte gest de patriotisme consistís aquest cop a fer pinya amb els companys de ruta? Maragall, Manuela
i Saura us esperen amb els braços oberts…
No es pot matar tot el que és gras … Recordeu què cantava en Brassens: “ (…) d’accord mais de mort leeeente ! D’accord, mais de mort leeeeeente !” …
Ho apliquen tots els altres…
A hores d’ara, tots els generals dels dos bàndols guaiten les línies enemigues enfilats en sengles pujols, ensinistrant les tropes respectives.
Llencen missatges de pau, esperança, concòrdia i vaselina els uns; missatges amb ferotges consignes d’odi els altres, que fins i tot han sortit a allistar signataris contra l’Estatut dels catalans.
Si soc viu , quan sigui l’hora, sé sobre quines tombes aniré a escopir.
S’intueix , es veu a venir, que es vessaran molts de sucs de tota mena…
Aniria bé que tot fossin més aviat sucs lletosos i melosos que no pas vermellosos i viscosos, però això, només ho saben els esperits de la guerra i la pau., que s’ho miren des dels inferns, somriuen, es miren, se n’enfoten i callen…
El manual de Sun Tzu no serveix de gairebé res per a aquesta batalla. Només va escriure 13 capítols i se’n va deixar uns quants de decisius…
La millor victòria és la que s’aconsegueix sense lluitar… però això aquest cop no és possible ni pensable… La guerra de Troia, al Congrés, segur que res no l’aturarà. Allà disfrutarem en directe de les darreres traïcions, les darreres travetes, veurem qui clava les darreres punyalades més traperes, això per part de les files "properes": Sevilla, Guerra, Ibarra, i companyia… que la llista és llarga ….
Davant ja s’intueix què argumentarà la llopada PePera. Només falta veure si s’inventaran un altre Tejero. No serà per falta de ganes.
“No diguis mai d’aquesta aigua no en beuré” diu la dita popular.
Inexorablement, s’acosta el dia de la batalla final. Sonen les trompetes … ressonen els crits, s’alcen les llances, brillen puntes de fletxes i espases… sota banderes que onegen al vent de l’esperança…
Però queden molts enigmes per resoldre, això no s’acaba pas ben aviat…
El futur sempre és molt emocionant quan no és ni patètic ni dramàtic.
Que els deus hi facin més que nosaltres.
[@more@]