Neoanalfabetisme pol·lutiu, segona part
No totes les segones parts són dolentes … O no necessàriament.En front del que assevera la sabiduria literària : “Nunca segundas partes fueron buenas” hi ha el que diu la saviesa popular:
La tiraron al barranco |La tiraron al barranco| Toda vestida de blanco Fin de la primera parte |Fin de la primera parte |Y ahora viene la segunda | Que es la más interesante…
(Cantaor anònim ?)
Jo us porto un exemple de segona part que, efectivament, amplia i millora la primera part.
Allà pels volts del 29 de juliol del 2004 vaig fer una foto d’una paret lateral de la benzinera Galp de VNG.
De la foto i el del seu possible significat en vaig fer les meves disquisicions en un post que vaig titolar “Neoanalfabetismo polutivo”. No recordo la raó per escriure-ho en castellà, però suposo que volia fer un exercici d’estil per penjar-ho al blog “100 palabras”, o una cosa semblant.
La foto mostrava aquest grafit:

Ara, un any i mig més tard , a principis finals de gener del 2006, l’obra no només no ha desaparegut, sinó que ha evolucionat.
Algun altre representat de la Generació L , o generació ESO, ha seguit fent pintura rupestre.
El resultat és aquesta meravella. Neoanalfabetisme pol·lutiu, segona part:

La creativitat consisteix a crear a partir del no res o a transformar cabronades en abraçades, handicaps en avantatges i realitats positives. Si poden ser “econòmicament rendibles”, millor.
Doncs bé, jo proposo a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú que faci les gestions necessàries per adquirir ràpidament els drets de propietat d’aquest nou “Guernica”, aquest exemple dels horrors de l’estultícia.
Retalleu la paret sencera i convertiu-la en una obra d’art.
Faltats com estem de monuments i punts d’atracció turística, no fóra cap tonteria fer-ne un "monument al grafit guai” … abans no ens prenguin la idea els de Sitges, els de Calafell o els de Tarragona… i la implementin tot seguit.
Se’n podria fer un punt de pelegrinatge i visita de “culte” (com la tomba de Van Morrison, al Père Lachaise, per posar un exemple improvitzat) de joves i vells del món sencer, una barreja d’Altamira i Lurdes, just al davant mateix, prop del torrent. Allà hi cabria el monument, uns bancs des d’on contempar-lo i, a més, un xiringuito de venda de souvenirs!
Podria produir un boom turístic de grans magnituds … i provar-ho costaria pocs euros! Un negoci rodó per a la capital del Garraf.
Això sí, afanyeu-vos, feu-ho abans que els de la Galp, en plan Toni Blair, no es decideixin a clavar-hi unes pinzellades i esborrin o malmetin irremisiblement aquesta joia de la pintura grafitosa i metàfora impagable de l’art *pol·lutiocomunicatiu.
[@more@]