Dijous de Sessió parlamentària pel Carmel

Avui, el post serà puntillista. No queda temps per a disenyar estratègies escripturoses. Així doncs… Vet-ho aquí:

–         De bon matí, dutxa purificadora. A mi, l’aigua m’agrada com més calenta, millor!… Més encara al matí quan sents per la ràdio el rosari de temperatures que són arreu d’allò més arronçadores. Res d’aigua freda ni de dutxa escocesa…. fins a ple estiu i encara.

–         M’he guanyat el pa amb la suor del front, el desgast de la gola i  l’aniquilació involuntària de tot un munt de neurones… No he comptat les desferres però he notat com feien figa. No hi ha pas manera de deconnectar … I n’haurem d’aprendre per sobreviure!

–         Tarda–vespre. He seguit una bona estona el debat sobre l’afer del Carmel a la tele. He pensat que avui tocava escriure sobre el debat. Però … jo fóra molt mal cronista. M’agrada la retòrica de gairebé tothom… Avui fins i tot el Piquer semblava que ho fes bé, que tingués una mica de raó i no fes massa comèdia. El tema era prou seriós com per no fer broma.
Això del 3% portarà molta cua… ja tindrem temps d’analitzar-lo a fons i veure que fins i tot es deu poder multiplicar per 2 o per 3… com á mínim. 
Ja tenim Comissió . Aquesta ha d’anar amb majúscules. I per anar bé, hauria de ser la mare de totes les comissions,  atès que les obres públiques són des de sempre l’Estafa model de totes les estafes. Un pou sense fons que va a parar a un munt de butxaques… Recordeu aquell anunci del “T’agrada conduir?” doncs els fan per a ells. Oi que tot passejant per un port esportiu veieu una  munió de vaixells  que mai no us podreu comprar? Doncs són propietat d’aquella gent que es beneficia de les obres públiques… i negocis semblants.
Per un moment el cap m’ha gfastat una broma… I si l’evoranc hagués sigut a Pedralbes? La Generalidad farà fallida anuncia satisfet l’ABC de Madrid… Ca, tonto, em dia l’altre jo… Imposible, no tinguis cap malson. A Pedralbes no els fan túnels!

Potser avançarem un pas en la civilització del país si s’aconsegueix que després de la Comissió en surti una llei que fixi el total de l’Estafa futura en una quantitat raonable i no com fins ara que ateny xifres astronòmiques, sense que ningú no es posi vermell.

 

–         La ràdio, que escoltava tot fent un trajecte urbà, anunciava que G. Moustaki i P. Ibáñez fan un recital on canten llurs  cançons de sempre … En Moustaki … “ Et nous ferons de chaque jour | toute une eternité d’amour | … que nous vivrons à en mourir”.  Mona com per fer-ne una bandera… oi?  Però el temps passa, tot canvia i “res no és”.  Es per la gent de una altra generació, la meva.
M*  em va proposar l’altre dia de treure’m entrades, però aquesta vegada no va bé. Em conformaré amb posar unes K7s. Vosaltres com passeu de K7 a CD? Què es necessita exactament? Es gaire complicada l’endollada?

–         Porca misèria. Darrer capítol de la temporada… ;-(  El tràiler del capítol ens havia enganyat a tots  fent-nos creure que la parella marxaria junta cap als Estats Units. Molt bo. Molt bo…
Si voleu situar Salt Lake City … cliqueu la web dels mapes de la Universitat de Texas.
Tot el món a quatre clics de distància.
Joel i tropa: trobaré faltar el vostre somriure. Torneu aviat!

–         Repàs mental a l’agenda pública de demà. Sobre tot pensar a tornar uns llibres i unes revistes a la biblioteca. Agafar un llibre de la Laura Freixes potser també un d’en Cabrera Infante. Clicar a alguna hora o altra els catablogs  més especials. No fer cap ganyota si ningú no ha deixat cap comentari.

–         Encara em quedava omplir el aquest post i enviar-lo… En això estem i ja anem acabant, senyories… Jo m’havia pseudo-imposat una mena de regla  no escrita que equivalgués a “nulla quinzena sense quatre ratlles”… Res de voler forçar més la màquina … això ho deixem per als més cracks, més potents, més alts, més  forts, tutti quanti … ;-)

     I on posar-ho? Potser que em decideixi a encetar una secció tan calaix de sastre com les altres, però que quedi bufona… a la vista, a la orella i al tacte:  Metonímies i Sinècdoques.  Pot ser que un apartat amb aquest títol m’ajudi a postejar sense vergonya una mica “cada dia…”, però ja fa temps que miro de no prometre res a ningú, ni a mi mateix, és clar. Si la carn és ja força feble, l’esperit encarà ho és més!
Bona nit … o bon dia … a qui es deixi caure per aquests vorals.

[@more@]

This entry was posted in Sense categoria. Bookmark the permalink.

Comments are closed.