Tag Archives: català

Desencontre. Desencontres. Tina Vallès i jo

cercques als diccionaris

desencontre | desencontres

No busqueu la paraula al Gran Diccionari de la llengua catalana versió electrònica, ni en singular ni en plural: no hi és.

Ho he buscat també al Diccionari de sinònims i antònims, de S. Pey; al Diccionari ortogràfic i de  pronúncia de J. Bruguera i Talleda (Diccionaris de l’Enciclopèdia) ; al Diccionari Català-Anglès de S. Oliva i A. Buxton (Diccionaris de l’Enciclopèdia); al Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (1995) …

Ha calgut que anés a Google per constatar que el terme “desencontre” o “desencontres”,  a  diumenge 15 d’abril del 2007,  hi apareix efectivament unes 12.900 vegades.

Tot això ve a tomb perquè ahir vaig anar a petar al blog de la Tina Vallès des d’un altre blog d’algú amb fotolog o flickr,  i vaig endur-me una sorpresa en veure que un comentari que li havia deixat al seu últim post, el post on ella s’acomiada de tothom dient que deixa això del blog, el seu important i clàssic  Aeroplà del Raval,  i on jo li deia adéu i fins a una  altra ocasió, ella me l’havia esborrat.

Ara em sap greu no haver guardat una còpia del comentari per reproduir-lo aquí. Era molt més que correcte, era amistós, però  entre aquesta musa i jo i jo hi ha un profund desencontre.  

D’aquí  ve  que necessités consultar el terme abans de crear una categoria amb aquest nom al meu blog. I ara em pregunto com és que no se m’havia acudit  i no n’havia vist la necessitat abans.

Hi ha gent que et cau bé d’entrada i tot va bé, i  hi ha gent que et cau malament  i no hi ha res a fotre,  ja pots ballar  “peteneres” o sevillanes o el que sigui, que et seguirà caient malament.  Us ha passat això a vosaltres?  A la Tina Vallès sí. No hi ha res a fotre. Entre aquesta diva i jo hi ha un profund desencontre, i encara no sé ben bé perquè. El que passa és que no sé tampoc si m’agradaria escoltar la seva explicació… ( “cervell que no sap, collons que no pateixen”) no fos cas que en sortís molt mal parat.

Fa un any o dos li vaig escriure un missatge, per dir-li una cosa així, “Hola Tina, em faria la mar de gràcia que afegissis el meu blog Dipofilopersiflex a la llista dels enllaços del teu blog : “els copilots” de L’aeroplà del Raval  i  molt sincerament em va venir a dir que “ni parlar  -ne”, que els seus enllaços eren molt seus i que … bé que  no.
[ M’hi vaig posar fulles, com no podia ser d’altra manera, això sí, vaig pensar una cosa així : ¡*Però què recollons s’ha cregut aquesta tia  !!!!!! “… [ lamento les paraulotes, però preneu-les com a una mena de reproducció aproximada del subsconcient, contra el qual no hi puc fer res per aturar-lo… ]

Qui em mana a mi voler-me ficar on no em manen ni em volen? Seràs desgraciat, Sani! A la teva edat … fer el ridícul d’aquesta manera!  Aviam si creixes o ja no hi seràs a temps!
Demanar que t’afegeixin a una llista d’enllaços. Es pot fer més el  “ridi” ? Oi que no?
Ho vaig deixar estar allà on era.

Poc abans o poc després d’aquell desencontre, allà pel juny del 2005, en plena febre de memes, recordo que tinc apuntat que després de fer-ne jo un, proposava el mateix meme a  uns amics  molt propers i  a dos ciberamics”,  dos blogaires consistents: el Llibreter i la Tina Vallès. 
Jo anar insistint, jo volent donar una mà a la Tina, qui sap si volent caure-li en gràcia, ja que no aconseguia ser-li graciós …i res, és clar. Res de res.  Tot inútil. Pena. Ridícul. Patetisme  Au, ja t’està bé, Sani, per capullet !

Passa el temps. Crec recordar que havia posat al meu bloc un enllaç cap el seu, però per  “castigar-la” amb la meva indiferència, un bon dia em vaig decidir a eliminar-lo, que era  per no veure, no recoirdar, no emprenyar-me,  per a no patir…  Adéu Tina, adéu. Tu i jo som provisionalment incompatibles. Desencontre fonamental, parcial i total… Adéu.

Arriba l’abril del 2007 i vas i  dius  “Adéu. Per a mí s’ha acabat, ho deixo.
Ho dius a tothom, i tothom va  a dur-te flors i violes i romaní. Tots els meus estimats  i admirats blogaires t’afalaguen i acaronen i petonegen a cor què vols …
I tu repartint també petons i abraçades  des de la teva nau, a babor i a estribor, amunt i avall, i jo allà  amb el meu ramet de flors virtual , com a la cançó de Marinette , “j’avais l’air d’un con, ma mère”… Digues-li adéu tu també Sani, em deia a mi mateix,  …digues-li una cosa bonica …
Pobre Sani! ;-)

Jo, penúltim entre els últims, una mica desconsolat  et deia al comentari que vas esborrar que en veure que deixaves  la blogosfera ja no tenia ni la oportunitat d’esperar un improbable encontre al nostre (teu?) profund desencontre … I vas i a sobre em capes, m’esborres  el comentari!
Recollons! Quina mala llet ! Igual que a  la cançó de Marinette . Jo no m’ho mereixo! ;-9

Doncs bé, ja ho veus, m’obligues a repetir allò que ja et vaig dir una vegada, exactament el mateix, amb el mateix to, la mateixa cadència i la mateixa desesperançada esperança… Allò que a mi em deia de vegades la meva àvia …
“Aunque tu no me quieras… tengo un consuelo: saber que tu sabes que yo sí te quiero”
(or so)  :0)

Espero que no aconsegueixis esborrar-me  també aquest post … que es quedarà aquí un temps com a penitència imposada, com a declaració de principis, com a exemple a no seguir, com a coet aintiaeri disparat a l’atzar … i també per a constatar que els diccionaris catalans tenen petites mancances… Desencontre. Desencontres. Qui afegeix el terme al diccionari ?

Ja tinc curiositat per veure si a la nova edició del nou diccionari català que ha ser best-seller aquest Sant Jordi hi han afegit aquest palabro, que no només existeix sinó que té molta expectativa de vida per davant, malhauradament. 

Dear Tina, sóc tan bon noi que no m’atreveixo a dir-te allò que li deia el el Paco Rabal a Silvia Pinal,   la “seva cosina” Viridiana,  al final de la pel·lícula:  que tard o d’hora acabarien jugant una partida de cartes junts…
No, mira, només m’atreveixo a dir-te que quan vulguis podem fer un cafè plegats, al Raval o a Vilanova, a l’Ateneu o a l’Institut Francès,  i si m’ho permets, pagaré jo ;-).
Però si et sembla que no cal ni ara ni mai, com tu vulguis: no cal… ni ara ni mai!

Una abraçada, Tina. Que tot et vagi molt bé. Blogfully yours!

See you  soon …

Sani   …  (not Sunny)

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

Flickr :http://www.flickr.com/photos/tinavalles/

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
[@more@]



Posted in Català & Catalunya, Paraules de fragmentació | Tagged , , , , | 2 Comments