Exercicis d’estiu (balanç)

La proposta de Vilaweb Cap de 7mana era aquesta:
Exercicis d’estiu 31/07/2004 06:00
Aquest estiu us proposem rellegir i imitar un dels llibres més verbívors del tots els temps: els Exercicis d’estil de Raymond Queneau.
Aquest llibre fundacional consta de 99 variacions d’un episodi gens heroic de la vida quotidiana, reescrivint-lo cada vegada amb una regla lingüística diferent: tan aviat ho reescriu tot amb paraules provinents del llatí com fent servir només una vocal, o en vers o amb un llenguatge burocràtico-administratiu, o amb la sintaxi desordenada dels hipèrbatons, o… noranta maneres més. Queneau hi explora la preponderància literària del com per damunt del què. Dels Exercicis, traduïts al català per Ramon Lladó i Annie Bats (i a l’italià per Umberto Eco), se n’han arribat a fer versions teatrals.
Durant aquestes vacances nosaltres, a banda de recomanar-vos que els llegiu o rellegiu, us proposem que intenteu imitar-los publicant les vostres variacions personals en aquest fòrum estival. Però el text de partida sobre el qual us demanem que feu els vostres exercicis, no és pas el de Queneau (ja tan explotat) sinó una paròdia verbívora del mateix. Fa així:
Dijous, cap al tard. Tres tipus, dos homes i una dona, el primer robust i impetuós, el segon prim i silent, la tercera petitona i xerraire. Les vacances són a punt de començar. Els tres tipus en qüestió, davant de l’ordinador, intenten cadascun escriure el text d’un fòrum per a l’estiu. Estudien les aportacions de les distintes pàgines. Fan cara de felicitat, com qui està segur de la seva creativitat. En veure un tema lliure que els sembla adient, es llancen sobre ell. Dues hores més tard me’ls trobo a tots tres a la plaça de Catalunya, davant d’una FNAC. Seuen amb un amic verbívor que els diu: "hauríeu de fer-vos col·locar un botó més al portal. Els explica on (a la portada) i per què".
Les meves aportacions, aquestes (amb alguna falta i tot):
Rolandbarthitzadament
Enmig del sunset tardívol d’una unitat hebdomadària es produeix una convergència substantiva i hominidoral. Reificació de robustusitat i de silentisme respectivament adherits a dos signes connotats masculinament. Un tercer monema –aquest femení– composa un “numen” complet i vertebrat en forma de sistema/tridema contextual. El plasma informàtic pren forma de pàgina blanca/buida, tot esperant –(qui espera desespera)- la producció d’un hipertext forumístic aspirant a un Oscar. El “codi” obtingut per consens paradoxal provoca un estat d’eufòria farcit de símbols. Per imposició contextual brolla la proposta de celebració (vid. llatí celebrare) amb fragments de discurs amorós en un habitat singular i centrípet: prop de la plaça de Catalunya. Un quart element fragmentual s’afegeix ipso facto al grup per beure Quodlibet tot sublimitzant la necessitat de botonitzar un web per fluiditzar-ne el sentit. S’explaia en el/l’ « on-quan-com-i-qui » implementarà l’acting de tot plegat.
Sani
12/09/2004 21:21
Quartet monorímic
Pensant marxar de vacances els tres s’havien reunit/ L’un, silent de carácter, res de res no havia dit/ Ella, fina i xerraire, rossa tenyida amb pit petit/ I el citius altius fortius que era el més presumit / “Farem un text memorable que mai no caurà en l’oblit/ Als verbívors darem feina. No serà un forum pansit”/ De creativitat plena els deus me’ls havien beneit/ Després de llur troballa la joia no els cabia al pit/ Així acabaren sent quatre allà per la mitja nit/ Discutint si fóra bo retocar-ho amb botó encabit/ Seien a una terrassa i ho cel•lebraven amb delit/ Imatge surrealista pintada amb un sol dit/
Sani
25/08/2004 11:13
Imprecisament i inconcreta
No us sabria dir quin dia va ser, ni a quina hora. Crec, això sí, que eren tres, potser hi havia una dona. Com eren no ho sé pas ni què feien tampoc, però crec recordar que em van dir que els calia un text. Per a un fòrum d’estiu? No se sap. Sembla ser que més tard, aquell dia, ho van anar a cel·lebrar a algun lloc del centre ciutat, on van coïncidir -és un dir- amb algun conegut que els parlà de quelcom que calia afegir a un portal, un botó o una cosa semblant… ***** Des d’Andorra amb verbiamor.
Sani
06/08/2004 11:11
Newspeak 2004
Thursday. Around the late. Thri people. Tu men and one wuman. Stong the premier, silence the second and cotorring the girl. The vacancies are at point of starting i Big Brother knows it. The all of thri are en front one computer traing to write a *maravellous [mot Farenheited last year] forum text. They s’inspire of everything they can i no will stop until they trobing what they are busking. They are very *satisfied [Big Brother prohibs satisfaction !!!] because their *creativitation [Big Brother has Farenheited this mot so far!] Tu hours morelate, they *celebrate the finding on a terrace in
, not far from the FNAC temple. [Big Brother prohibs celebrations i religions] One friend of them is recomaning one niu buton on their web. Apparently he knows why and where and els ho will tell pront.
Sani
05/08/2004 00:01
Eros [papanatos]
Dijous. Cap al tard . No hi ha pressa. És l’hora de l’amor. Un trio. L’un és fibrós i músculos, potent! El seu amic, silent, ben concentrat en la feina… Ella és menuda ( pot petit, confitura de la bona) i amb una llengua que no para, que no para … S’ho fan davant de l’ordinador. Qui disfrutarà més ? Qui en traurà més plaer ? Se’ls hi nota a la cara que tots tres gaudeixen profundament, amb creativitat. De cop se sent: “Ja ho tenim”. Orgasme col•lectiu! Han descobert –semblava impossible- una nova posició de fòrum, una posició encara verge! Erotisme brutal! Caldrà seguir cel•lebrant-ho. Amb un altre amic? Faran un *quàtuor. Dit i fet, un pèl més tard tots quatre en parlen distesos prenent uns martinis prop de la Fnac. L’amic precisa com n’és d’essencial el botó (ho associa al punt G) i el defineix com a “botó necessari, excitant i sensible” …
Sani
04/08/2004 12:44
Haiku
Quartet de verbívors cofois / Dijous d’estiu fnacquerenc i vacancívol / Botó de web enfilen /
Sani
04/08/2004 10:58
Negativament
No era pas divendres, sinó el dia abans, i no pas gaire d’hora. No eren ni quatre, només 3. Verbívors. No parlem d’animals sinó de persones, no us confongueu! Dos homes i una dona. El primer no es veia ni famèlic ni calmós. El segon no tenia un pèl de gras ni era gaire parlador. Ella no era pas massa alta però no parava de xerrar. Les vacances no han començat encara però ja no tardaran. Els tres tipus en qüestió, no pas davant la tele sinó de l’ordinador, intenten cadascun escriure el text d’un fòrum per a l’estiu. No deixen d’analitzar cap de les aportacions fetes. No es pot crear res sense inspirar-se. No fan pas cara de fàstic, no, car són conscients que no els manca creativitat. En veure un tema encara no gens potinejat que els sembla adient, no se’l deixen escapar. Ni tres hores més tard me’ls trobo tots tres … On dirieu? No, no pas al Fòrum 2004, no … A la plaça de Catalunya! davant d’una FNAC. No són pas drets, seuen amb un amic verbívor que els diu: "No us podeu quedar obsolets! Cal dinamitzar la web, i no hi teniu prou botons. No patiu que no us n’anireu pas sense saber on l’heu de posar i perquè".
Sani
03/08/2004 11:32
Eufemismes perifràstics
Aquell dia que és sempre al mig. Dos quídams més un tercer. Dos fills de deu i un futur de l’home. El primer, amb una mica de força, i una mica d’impetu; el segon, gens gras i silent; la tercera no gaire alta però de les que parlen pels descosits. Són davant d’un Pèntium amb centrino, rebaixat. Intenten escriure un fòrum per l’estiu. Estudien gairebé totes les possibilitats. Fan cara d’orgasme, de tant segurs com estan de llur creativa capacitat . Acaben trobant un tema verge, a sobre d’ell s’han llençat i pel darrere l’han muntat. 120 minuts més tard els trobo pels voltants de la plaça gran de Barcelona, allà on hi ha “El Corte Inglés” (en castellà !) , i la Fnac. Fent força sobre el cul de sengles cadires, tots tres la fan petar amb un quart amic amant dels mots que els indica on i per què haurien d’afegir alguna novetat més al portal web.
Sani
02/08/2004 11:41
Forma interrogativa
Quin dia? A quina hora del dia? Quants eren? Quants homes? Quantes dones? Com era el primer? Com era el segon? Com era ella? Què està a punt de començar? Davant d’on estan? Què intenten escriure? De quin fòrum es tracta? De què fan cara? De què estan tant satisfets? Sobre quin tema s’abraonen? On els trobes dues hores més tard? Amb qui estan? Què els explica? On i per què haurien d’afegir el nou botó al portal del web?
Sani
02/08/2004 11:37
Tirallonga
Cap al tard. Sí, són tres Dos “men” i “one fam” [en French que quan cal, tot s’hi val] L’u és ben fort (sic) El dos és prim (és gay?) La tres ( dic “la” ho sents bé tu?) és güai. Fi de mes. Temps de « tot cuc viu » Ja ho saps. I, per tant, se’n van. Ens cal un “shock” per al blog o el dip, me pens, diu ell … i riu I tant com sí! Mes tot de cop a la faç de l’u, (o és a la del dos?) S’hi veu un raig de llum “Ja ho tinc! qu’en sóc llest, oi tu?” Se sent un crit molt fort "Ets ruc: Qu’en som de bons! … Cal dir" Si és que sí … de pet cap a la FNAC! Un cop són en front, ve el qui fa el fet, El qui fa el “four” del grup, és clar, Un noi com ells, un xic foll pels mots, Que me’ls hi diu, tal qual: Nois, cal un plug o un clic més al bell mig del Web. Amb Flash 5 o bé Flash 7 Què? Quan? Qui? Per què? Ja us en faig 5 cents! *****
Sani
02/08/2004 03:55
Per llegir totes les aportacions al fòrum Exercicis d’estiu punxeu aquest enllaç: Cap de 7mana
___________________
El 18 de setembre, vaig rebre aquest missatge:
" Verbalia.com / Top7 Exercicis d’estiu
Hola Sani.
Sí senyor, ho has aconseguit! Gràcies a la teva aportació, ets el flamant guanyador del Top7 “Exercicis d’estiu” de http://www.verbalia.com i és per això que reps aquest missatge.
La llibreria virtual "llibres.com" t’envia un llibre verbívor."
(…)
Doncs mireu, gràcies.
Jo ben content … Fins aviat
____________
[@more@]




















