Eleccions europees 13 juny 2004 (14-06-2004)

Photo de la seu www.spacedaily.com/
Dilluns 14 de juny de 2004. Ressaca del resultat de les Eleccions del 13 de juny al parlament
Europeu.

Tots els mitjans
de comunicació es fan ressò dels alts percentatges d’abstenció que hi ha hagut en aquestes eleccions. Però tots els indicadors ja ho anunciaven.
No
tothom és capaç d’entendre l’ampliació de 15 a 25 membres quan ja no
eren 15 sinó 14, atès que la Gran Bretanya, amb la seva lliura esterlina i la seva realitat com a estat dels Estats Units en fa un membre fals , barreja de cavall de Troia i de mosca collonera.

Com en tantes altres coses, gairebé totes, els ciutadans de “a peu” ens veiem obligats a fer un acte de fe, potser caldria dir debaixada de pantalons o de combregació amb pedres de molí …

Devia ser que calia l’ampliació, decidida pels gabinets de decisió habituals. Què hi podem fer nosaltres?
Es va fer l’ampliació, hi va haver una festa, hi
haurà canvis molt importants … però si no canvia la política
informativa , necessitarem uns quants anys per anar assabentant-nos de
qui es qui, quants som i què fa cadascú.

I
no sé si vaig errat o no, però entenc que tant aquesta ampliació com la
Constituació que es prepara van destinades a posar altra vegada
cadascú al seu lloc. Espanya és només el que és i no alllò que
figures irrisòries com Aznar es creien que som i ens ho venien com a
veritats. No som i serem poca cosa al costat de França, Alemany i
Itàlia, i seguirem sempre comparant-nos amb Portugal i amb Grècia en
tota mena de rànquings…

A
casa nostra, que tant ens hem beneficiat d’Europa, ara ens toca rebre’n
més aviat males notícies: s’aniran acabant les ajudes, ens tocarà a
nosaltres ajudar els més febles, alguns sectors econòmics patiran directament de les lleis que han de fer contents 25 membres, 25 interessos contraposats…
Europa acaba sent una contradicció massa forta com per ser estimada, i tot
i que condiciona de manera ben real i pragmàtica la nostra vida diària,
no deixa de ser percebuda com un concepte més abstracte del compte.

La senyora Pepeta i el senyor Joan necessiten emocions més fortes, conceptes més propers per fer-los anar a votar.

Si
estem en forma ja donarem -o ho intentarem donar – alguna idea de com
poder canviar aquesta situació de cara a les properes eleccions.

Ja ho vaig dir una vegada a Brusel·les (sic) i ara ho tornaré a repetir aquí ;-)

[@more@]

This entry was posted in Sense categoria. Bookmark the permalink.

Comments are closed.