Finals feliços: Sant Jordi són molts calers, no poesia ! (2/3)

Benvolgut Toni, reprenc el que deia en el meu darrer post per fer-te aquí el comentari obert que no puc deixar-te al blog.

Mira, em va tocar la fibra que escrivissis tot el que vas escriure al teu post “A l’especial Sant Jordi 2006” , això que t’han oblidat gairebé del tot, i que de manera oficial no existeixes gaire.
Justament per això et vull dir dues coses, una darera l’altra. Pren-te-les com paraules amistoses del Sani.

He comprat l’Avui d’avui i he vist que al suplement Cultura. Sant Jordi Llibres hi surt de tot menys poesia. A la portada hi ha “Els [10] protagonistes de la diada”.

Un llarg article: la taula rodona amb “Els veterans”, Màrius Serra, Lluís Ma Todó, Emili Teixidor, Isabel-Clara Simó i Julià de Jòdar. Després la taula rodona amb “Els novells”, Dolors Borau, Caterina Pascual, Mònica Batet, Mireia Vidal-Conte i Martí Sales.Després, pàgines i pàgines de referències a obres de narrativa d’autors catalans. Després, més pàgines de narrativa d’autors estrangers. Després, quatre grosses pàgines de “Novetats d’assaig” i tres més de referències a títols per a “Menuts i adolescents”. I encara dues pàgines senceres de referències de “Llibres d’art”.

No res de res, de res de res sobre poesia catalana ni poesia estrangera … Desert total de poesia.
Però cal que t’ho digui jo, pobre de mi, que Sant Jordi són molts calers i no poesia? Hi ha massa pela en joc com per jugar a fer cultura un cap de setmana d’or com el del 2006. la consigna és : Vendrem mediàtics!

No pots voler-ho tot. No pots voler ser famós mediàtic i al mateix temps autoproclamar-te terrorista de les lletres. No pots voler tenir la categoria d’enfant terrible a la Bauçà i voler que, en vida, ara que tot just comences la teva postadolescència adulta el critiquin l’obra poètica per bé o per mal, és a dir aparèìxer als diaris burgesos.

No pots seguir proclamant -impunement- que…“UCP és una bomba literària. Sí: sóc un terrorista de les lletres. Estan molt preocupats. Escagarrinats.”…

O que vols …“Acollonir les patums. Atemorir el ramat. Que tremolin els mediocres en albirar la nostra cal·ligrafia…”

No t’adones que fas por i pànic als editors, als col·legues periodistes , als col·legues escriptors i als crítics literaris?

Tria, noi: o l’excelsa divinitat sacrificada, silenciosa i perifèrica o l’èxit apoteòsic terrenal i mediàtic que comporta també signar llibres com s’escau al mig de la Rambla o dins d’una llibreria, al costat de tots els altres col·legues escriptors i , si cal, quan calgui, callar com un puta.

A la pàgina 21 del suplement de Cultura de l’Avui hi ha també una publicitat de la llibreria Catalònia on s’informa que avui, diada de Sant Jordi , de les 11 a les 12 del matí hi haurà 15 autors signant llibres; de 12 a 13 , 15 més, de 13 a 14 , 15 més , de 5 a 6 de la tarda, 13 més, de 7 a 8 del vespre, 13 més i de 8 a 9 , quatre més.

No hi ets! Dient el que tu dius no volen còrrer riscos i no et poden convidar. No ho veus? Si fossis bon minyó, ben cregut i dòcil, si haguessis promès portat-te bé, si haguessis dit als de la Catalònia que estaves disposat a signar llibres, llavors de les 11 a les 12 potser t’haguessin posat entre Màrius Serra signant Farsa i Gemma Lienas signant El diari de la Carlota. D’una a dues hauries pogut col·locar UCP entre El misteri del priorat de Sió , de J. M. Thibautlt i el llibre de Sandro Rosell Benvingut al món real. De 7 a 8 haguessis pogut estar entre De l’autoestima a l’egoïsme de Jorge Bucay i A más cómo, menos porqué, de Jorge Wagensberg


No hi donis més voltes. No gemeguis ni constatis res més. Aquest és el meu consell. Passa directament a l’acció. Munta un escàndol apoteòsic. Aquest fóra un dels meus possibles finals feliços per a UCP. La cosa aniria així :

Article de portada del diari l’Avui + del dia XX del XX del 2006

"En l’acte de lliurament del premi de poesia Gabriel Ferrater 2006, el guanyador de l’edició 2005, Toni Ibàñez , va agafar el micro i en comptes de presentar el guanyador d’enguany es va dedicar a llegir el seu “Manifest per a la Existència de la Poesia tot l’any i també per Sant Jordi” text definitiu sobre el qui, el què, el com, el quan, el quant i el perquè de tot plegat.

L’escàndol ha estat de tal magnitud que l’autor va ser cridat al despatx del nou Conseller de Cultura de la Generalitat, senyor Mascarell, que li va prometre convertir-lo en pregoner d’honor de la Fira de Franckfurt 2007 i posar UCP com a text de lectura obligatòria al Batxillerat per a l’assignatura de Català, insinuant també que hi hauria una doble tanda de descàrrecs per l’afrenta feta a l’autor: per una banda, un programa especial al De llibres a TV3 dedicat a l’autor i les seves obres; per altra banda, una taula rodona de l’autor amb una dotzena de crítics literaris " (…)

L’article aniria signat (per exemple) per l’Ada Castells o per la Mònica Terribas

T’agrada com a “final feliç” o no? Si no, escriu i inventa el teu!

Jo acabo amb una referència que potser no podrà entendre tothom, que només podran entendre bé els happy few que hagin llegit i /o rellegit Orwell .

Ms de Meaner, en el seu informe sobre el taller d’escriptura Competition Nº3923, felicita els participants, guanyadors i no guanyadors, i de manera especial un dels no guanyadors, Ian Birchall, que per a l’obra 1984 va proposar el “happy ending ” següent:

“Winston glanced at the book: “2+2=5”. How quickly the child was adapting to the national curriculum”.

El malhaurat destí, estadísticament provat, de la majoria dels revoltats és tornar mica en mica, -tout doucement, sans faire de bruit-, al ramat del qual ens volem apartar.

Tota la gràcia està en veure qui hi torna primer, qui cau primer al parany , i saber si algú (?) aconsegueix mantenir-se incòlume fins al final.

___________

[@more@]

This entry was posted in Sense categoria. Bookmark the permalink.

2 Responses to Finals feliços: Sant Jordi són molts calers, no poesia ! (2/3)

  1. Sani, ets un tio gran! He rigut molt amb el teu post. Ara et responc a ENTRELLUM. Moltes gràcies.

  2. Chat says:

    «Estic fart del lirisme mesurat
    Del lirisme bon minyó
    Del lirisme funcionari públic amb llibre d’entrada expedient protocol i manifestacions d’estima al sr. director
    Estic fart del lirisme que es detura i va a aclarir en el diccionari l’encuny vernacle d’un mot.
    A baix els puristes
    Totes les paraules sobretot els barbarismes universals
    Totes les construccions sobretot les sintaxis d’excepció
    Tots els ritmes sobretot els innumerables
    Estic fart del lirisme festejador
    Polític
    Raquític
    Sifilític
    De tot lirisme que capitula davant qualsevol cosa que estigui fora d’ell mateix.
    D’altra banda no és lirisme
    Serà comptabilitat taula de cosinus secretari de l’amant exemplar amb cent models de cartes i cent maneres d’agradar a les dones, etc.
    M’estimo més el lirisme dels bojos
    El lirisme dels borratxos
    El lirisme difícil i punyent dels borratxos
    El lirisme dels «clowns» de Shakespeare
    -No vull saber res del lirisme que no és alliberament.»

    La lletra… del brasiler Manuel Bandeira , que fa vuitanta anys ja feia «manifestos imparables».

Comments are closed.