Cuina. Flampastís: Pastís de verdures a la Sani.
Flampastís de verdures a la Sani
He de confessar que és en Pere, a Saragatona, qui m’empeny a escriure aquesta recepta, d’enveja que em fa veure aquell bé de Déu de paella de verdures que ens ha regalat. Té molt de mèrit que la seva, la vagi anar fotografiant a mida que la preparava … Prova definitiva que la genialitat s’ha efectivament perpetrat.
En Pere em va fer venir gana i ganes de provar de fer la seva recepta, perquè la paella d'arròs amb el que sigui també m'agrada fer-la. Jo m'he acostumat a utilitzar però una d'aquestes cassoles modernes amb fons de teflon i tapa de vidre i ja mai no fem servir la paella tradicional …
Tot hi surt bo, boníssim. Amb paella normativa, suposo que tot quedaria, a més, diví… Però netejar aquella paella a mi se'm fa insuperable, d'aquí que hi hagi renunciat i m'atenc a les conseqüències.
Com que el seu plat anava de verdures, i jo aquests dies he estat trafiquejant amb la recepta d'un pastís de verdures, em decideixo -une fois n'est pas coutume-, a fer aquí aquesta aportació culinària, amb l'explicació de les causes i tot.
Fa unes setmanes, durant la meva estada Mérignac-Bordeaux, els meus hostes, na Françoise i en Jean-Philippe, gurmets i excel·lents cuiners, em van obsequiar amb unes menges delicioses regades amb uns vins extraordinaris.
El vespre de la nostra arribada, vam sopar un pastís de verdures que em va encantar. Vaig prometre'm que en tornant, provaria de fer-ne un. i així va ser com, ja casa, vaig anar a remenar la literatura culinària que tenim, – francament excessiva per a l’ actual moment se sobrepès que pateixo- i vaig veure amb sorpresa que en trobava tres de diferents …
Empès pel cuquet de la curiositat vaig anar també a googlar “pastís de verdura” i “pastel de verduras” i així va ser com tot es va complicar definitivament.
S'imposava tirar pel dret, crear-me la meva recepta. I així ho fet. La recepta que nosaltres anomenarem FLAMPASTÍS DE VERDURA A LA “SANI” i que potser algun dia guanyarà algun premi, heus-la aquí:
Ingredients per a 5 o 6 persones
4 ous
1 got de llet
1 brick de nata líquida per a cuinar
50 gr. de mantega
4 llesques de bacó fumat tallades a trossets petitets
1 cullerada grossa de pa ratllat
1 cullerada grossa de formatge blanc esmicolal ( o feta, o "Burgo de Arias", o mascarpone) o bé gruyère ratllat.
1 manat d’espàrregs verds dels quals aprofitarem només la part més tendra de la punta (8-10 cm)
100 gr de pastanagues tallades primes en la seva llargada
100 gr. de mongetes verdes
100 gr. de pèsols
1 porro mitjà tallat a rodantxes de mig centímetre de gruix
sal, pebre i/o coriandre i nou moscada
Variacions possibles…
Pel que fa a les vedures, hi ha qui hi posa 2 patates mitjanes tallades a daus. O una patata, 1 carbassó i trossos de coliflor… I en algun cas, alguns hi posen ceba tallada a daus .
Per espessir una mica el pastís. He vist que en algunes receptes hi afegeixen una mica de pa ratllat juntament amb una mica de formatge blanc esmicolat o bé gruyère ratllat. També s’hi pot afegir una mica, mig sobre, de llevadura Royal, que no hi deu fer cap mal.
Això sí, proposo evitar les variants on hi posen salsa beixamel o maionesa bé sigui com a ingredient, bé sigui com a acompanyament. Aquest complement calòric pot fer vessar el got i trencar la balança!
COM PREPARAR-HO
Utilitzar el motlle rectangular i fondo de fer cocs, fregant generosament les parets i el fons amb la mantega
Bullir una mica totes les verdures per separat embolicades amb paper d'alumini al l'olla a pressió. Compte amb el temps de cocció! O fer-les al microones. Després escòrrer-les bé per tal que perdin el màxim d'aigua i saltejar-les amb el bacó fumat tallat a trossets petits.
Imaginem que hem ja aconseguit eliminar l'aigua de les verdures.
Disposar en capes totes les verdures dins del motlle, de la manera que ens agradi veures-les apareìxer després dins del pastís, quan aquest hagi “pres” i el tallem per a servir. Aquí podrem jugar una mica per obtenir cada vegada un resultat diferent.
Batre els 4 ous, el ¼ de litre de llet i la nata líquida, el pa ratllat , el formatge i la resta de mantega (que es pot escalfar-liquar mig minut al microones), la sal, el pebre i el coriandre molguts i la nou moscada ratllada.
Abocar-ho al motlle i posar-ho al forn ( al bany de Maria) durant uns 35 minuts o 40 minuts a uns 180 graus, tapant el motlle amb paper d’alumini per evitar que hi entri aigua.
Un dia d'aquest us hi afegiré les fotos. Perquè quedi complet cal que hi hagi les fotos, com en l'obra màgica del Pere!
Vosaltres també podeu mirar de fer-ho o de fer-ho fer per la parella o per algun amic o amiga, pel fill, o per la filla, per la mare o pel pare …
I us el deixo manipular com més uns agradi, sense fer-vos pagar peatge, és clar …;-)
Si us hi atreviu, i en sortiu vius, espero que direu alguna cosa. I si algú creu que ho podem patentar que avisi. ;-)
Bon profit!
[@more@]