Daily Archives: 2 abril 2006

Títol de la novel·la : Amors versemblants [el Copyright i el Copyleft són meus]

Mirant el darrer programa d’en Vicenç i la Natza se’m va acudir que escriuria, us diria aquí, en aquest petit confessionari públic, que alguna cosa del que algú havia dit durant el programa m’havia fet venir al cap un títol de novel·la encara verge, encara per utilitzar.

Ho havia de comprovar amb Google …
I ja està :
No el toqueu! A partir d’ara és meu ;-)

Aquest títol és Amors versemblants , que deu ser justament un delt títols que cap editor no voldria editar per banal i papanatero … Però que és tal com me l’imagino per al meu llibre de contes o relats curts, com a posts llargs que tant de moda estan ara.
Si el títol ha de ser metàfora i ha de ser també contingut, res millor que la promesa de la veritat a mitges, jugar d’entrada a la juguesca… Lector, endevina si pots la part de veritat i digues, si t’hi atreveixes, allò que creus que he versemblantitzat…

Decididament m’hi he de posar com més aviat millor … No sigui que se’m faci massa tard… ;-)

[@more@]

1 Comment

Primavera vital. Que duri!

T’atures i t’adones que el el temps no s’atura, ni el fluir de mil fets, persones i coses … Deu dies, que són un no res, se m’han fet llargs aquesta vegada. Potser perquè han sigut tan especials, i tan reconcentrats.

Suposo que per això van inventar els haikús, perquè cap escriptor no tingués excusa per no fer via explicant el present o el passat i que no pogués dir que no ho podia "atrapar".
Mentre pensava en tot això, recordava un fulletó que corria entre papers sobre la taula recordant la convocatòria dels Jocs Florals d’enguany. Vaig intentar imaginar algun poeta escrivint el poema guanyador d’enguany… Fins i tot vaig somiar que tenia una possibilitat de provar-ho, -agoserada ignorància-, somiatruites impenitent ;-)

Tinc la sensació que han passat moltes coses concentrades en molt poc temps, i que se n’acostent unes quantes d’importants a nivell personal i familiar … de manera que tot sembla ser històric, trascendent, ple de vida …

Una treva d’ETA que ja no podrà ser sinó definitiva i un nou Estatut com a context d’una llarga llista de fets importants: La Maria Rosa que ens fa tiets de la Joana; el retrobament amb els amics de molts anys, els de tota una vida; els 80 anys del pare, i l’aniversari de l’Àlex, un intercanvi amb Mérignac, d’anada i tornada , un curs ple d’idees, de nous projectes i d’il·lusions … I el regal de la salut per viure-ho tot intensament. Això és el que més s’acosta a la felicitat, això tan fugisser i escàs, i tan cobejat com eteri …
I com que tot plegat és més subjectiu que real, només ens resta desitjar que l’autoengany s’ternitzi tant com pugui, se’ns arrapi al cervell i ens mantingui indefinidament en aquesta permanent primavera de vida …

[@more@]

Comentaris tancats a Primavera vital. Que duri!

Haikú de l’Estatut

És improbable que no n’hagin escrit ja d’altres, però aquest és el meu : un haikú que gairebé respecta les normes poètiques i que juga a més a contraposar-se – una flor no fa estiu – a aquella referència ja clàssica que conta tot el mal que fa tot el que ve d’Almansa (1707)…

El nou Estatut
Gran bufec d’esperança
Que a tots alcança

Això mateix, amb l’esperança que vinguin dies que ens facin encara més feliços…

Sani Girona. 30 de març del 2006.

[@more@]

Comentaris tancats a Haikú de l’Estatut