
He anat a parar a un article de Cristina Losada sobre N. Chomsky al web de Libertad digital i he quedat sorprès. La fiblada és el que m’empeny a escriure això que segueix.
Quan sento simpatia per alguna cosa o per algú, no em puc estar d’experimentar morbositat de la grossa quan veig que algú s’ho carrega amb algun argument. El morbo rau en el fet que allò m’obliga a enfrontar-m’hi i anar fins al final de la lògica de l’altre/a per rebatre-la o per donar-li la raó que pugui tenir: gens ni mica, o una mica, o força o tota … si s’escau.
No és fàcil trobar articles que es carreguin la figura i l’obra de Noam Chomsky, que és un mestre i exemple a seguir per a molts intel·lectuals d’arreu del món. Cristina Losada s’hi atreveix i en el seu article "El gurú del miedo" afirma:
"He tenido que leer The Anti-Chomsky Reader, un magnífico conjunto de ensayos que reseñó Gorka Etxebarría en la Revista de Libertad Digital, para entender por qué aquel lingüista, viejo conocido de los de mi quinta, ha pasado de su exclusivo reducto en el MIT al ránking de los más buscados en Internet, donde navega en compañía de Letizia Ortiz, El Canto del Loco, El Código da Vinci, las letras de canciones y otros asuntos de pareja trascendencia."
Això d’associar la notorietat de NC amb la resta de "temes" que llista ja ens dona pistes sobre la capacitat retòricomanipuladora de la senyora i li invalida la neutralitat.
Però després afegeix:
"Chomsky ha vuelto al candelero porque ha conectado con quienes creen que la amenaza terrorista es un invento de USA para dominar el mundo; con quienes piensan que se puede y se debe ”apaciguar” al agresor; con quienes, en otra forma de ceguera voluntaria, transmutan el miedo en culpa, y con los que llevan ésta hasta el extremo y predican la autoaniquilación. Chomsky se ha erigido en el gurú de la era post 11-S gracias al miedo. Es el que ofrece, a modo de fast-food, las justificaciones para disfrazar de rebeldía, de pacifismo o de afán de justicia lo que no es sino servidumbre: la disposición a someterse a la violencia irrestricta del terror."
I a quí ja em costa més rebatre-li el que diu. Em falten elements de judici. , Del què he anat llegit de NC jo no faig aquesta mena de lectura, però admeto que quedo una mica descolocat per la retòrica reductora de la periodista: Si això és això, llavors, Chomsky tal cosa.
Sembla d’una lògica aclaparadora mentre que només es tracta d’un silogisme fals a més de ser un fals silogisme…
Em deixa amb la feina d’anar a llegir i rellegir alguns articles de Chomsky… per mirar de dir-li … Miri Cristina …
Amb tot això vaig a parar allà on volia anar a parar en començar: Cal llegir coses com Libertad digital, Jiménez Losantos, Rodríguez Ibarra, Cristina Losada i si m’apureu fins i tot JM Aznar per enriquir la nostra capacitat retòrica. Cada intent per retornar amb força i raó cada una de les pilotes empastifades que envien en articles i discursos… és tot un aprenentatge que paga la pena, malgrat que, com a bufetades retòriques que són, ens torturin una mica les neurones.
[@more@]