Daily Archives: 14 setembre 2004

Llengües

Llegeixo a Vilaweb: "Creix la indignació entre les entitats i partits valencians per la decisió del govern espanyol de diferenciar català i valencià" Com que això està clar que només està fet per tocar allò que no sona… crec que és hora de començar a parlar del mexicà, l’argentí, el veneçolà, i l’andaluç i l’extremeny… a veure què passa. "La Generalitat de Catalunya es desentén de la polèmica del valencià a Europa La Generalitat de Catalunya valora positivament el pas fet pel govern espanyol, que ha demanat l’oficialitat del català a Europa. Pel que fa a la petició espanyola que es reconegui també el valencià juntament amb el català, el gallec i l’èuscar, el portaveu de la Generalitat i conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha dit aquesta tarda que el fet que s’esmenti el valencià com a llengua preocupa el govern català, però en segon terme perquè el que valora més positivament és que l’executiu espanyol hagi fet aquest pas a Europa que fins ara no s’havia fet, segons que ha afegit." Mares de deus, que en veurem de coses! Caldrà imaginació i més coses per fer front a una putada tan fina i tan grossa a la vegada. Esmolem ben bé les neurones !

[@more@]

Comentaris tancats a Llengües

Retòriques vàries

He anat a parar a un article de Cristina Losada sobre N. Chomsky al web de Libertad digital i he quedat sorprès.  La fiblada és el que m’empeny a escriure això que segueix.

Quan sento simpatia per alguna cosa o per algú, no em puc estar d’experimentar morbositat de la grossa quan veig que algú s’ho carrega amb algun argument. El morbo rau en el fet que allò m’obliga a enfrontar-m’hi i anar fins al final de la lògica de l’altre/a per rebatre-la o per donar-li la raó que pugui tenir: gens ni mica, o una mica, o força o tota … si s’escau.

No és fàcil trobar articles que es carreguin la figura i l’obra de Noam Chomsky, que és un mestre i exemple a seguir per a molts intel·lectuals d’arreu del món. Cristina Losada s’hi atreveix i en el seu article "El gurú del miedo" afirma:

"He tenido que leer The Anti-Chomsky Reader, un magnífico conjunto de ensayos que reseñó Gorka Etxebarría en la Revista de Libertad Digital, para entender por qué aquel lingüista, viejo conocido de los de mi quinta, ha pasado de su exclusivo reducto en el MIT al ránking de los más buscados en Internet, donde navega en compañía de Letizia Ortiz, El Canto del Loco, El Código da Vinci, las letras de canciones y otros asuntos de pareja trascendencia."

Això d’associar la notorietat de NC amb la resta de "temes" que llista ja ens dona pistes sobre la capacitat retòricomanipuladora de la senyora i li invalida la neutralitat.

Però després afegeix:

"Chomsky ha vuelto al candelero porque ha conectado con quienes creen que la amenaza terrorista es un invento de USA para dominar el mundo; con quienes piensan que se puede y se debe ”apaciguar” al agresor; con quienes, en otra forma de ceguera voluntaria, transmutan el miedo en culpa, y con los que llevan ésta hasta el extremo y predican la autoaniquilación. Chomsky se ha erigido en el gurú de la era post 11-S gracias al miedo. Es el que ofrece, a modo de fast-food, las justificaciones para disfrazar de rebeldía, de pacifismo o de afán de justicia lo que no es sino servidumbre: la disposición a  someterse a la violencia irrestricta del terror."

I a quí ja em costa més rebatre-li el que diu. Em falten elements de judici. , Del què he anat llegit de NC jo no faig aquesta mena de lectura, però admeto que quedo una mica descolocat per la retòrica reductora de la periodista: Si això és això, llavors, Chomsky tal cosa.
Sembla d’una lògica aclaparadora mentre que només es tracta d’un silogisme fals a més de ser un fals silogisme…

Em deixa amb la feina d’anar a llegir i rellegir alguns articles de Chomsky… per mirar de dir-li … Miri Cristina … 

Amb tot això vaig a parar allà on volia anar a parar en començar: Cal llegir coses com Libertad digital, Jiménez Losantos, Rodríguez Ibarra, Cristina Losada i si m’apureu fins i tot JM Aznar  per enriquir la nostra capacitat retòrica. Cada intent per retornar amb força i raó cada una de les pilotes empastifades que envien en articles i  discursos… és tot un aprenentatge que paga la pena, malgrat que, com a bufetades retòriques que són, ens torturin una mica les neurones.

[@more@]

Comentaris tancats a Retòriques vàries

Traducció automàtica català-castellà …

Quaderns del dilluns, setembre 13, 2004 /Blogosfera … inclou un post sobre el servei de traducció automàtica Internostrum que m’inspira  per participar en el tema i dir-hi la meva. 

D’una banda segueix sent veritat que els traductors automàtics fan unes "cagades"  d’aquelles que són per a posar a les antologies d’humor. En Salvador Sostres apareix a  Quaderns com a Salvador Techos;  el diari Avui  és el   Hoy …  però el  reguitzell de perles és consistent. N’hi ha de força divertides.

De vegades el text frega la il·legibilitat : "
"El picando del caso es que la promoción de la venta de armas automáticas uve del hombre que es visto a las encuestas como el líder fuerte", (…)

En d’altres casos, és divertit constatar el tipus de mancances actuals del diccionari robòtic.  Internostrum , a hores d’ara,  no  tradueix la paraula  "cursa"; allà on veu tx  hi posa ch :  petxina –> pechina … i en canvi  el substantiu  "txetxens"  li ve massa gros i ho deixa tal qual.
Allà on veu una i mira de posar-hi una y  :  les "iaies" són   "yayas"

Sabem que  els verbs són una font inesgotable de faltes, sempre i inevitablement …  El robot no n’és cap excepció:
"Ahora ya podáis leer todo el repertorio de esta crispada subcultura en catalán"
"…una de las acciones que va empendre fue decretar una moratoria de diez años" 
" El número de atentados suicidas de los palestinos en Israel está bajante".

Imagino que el col·lectiu de traductors i traductores somriu i respira fondo … i posa ciris a les verges corresponents demanant que la situació no millori gaire de pressa… conscients que el dia que el robot resolgui els problemes actuals, totes aquestes perles … la professió se’n ressentirà de valent.
Jo que vaig traduir una miqueta durant un temps … sé el pa que s’hi dona i per tant, desitjo als traductors llarga vida, molta feina i felicitat.

Dit això, dues cosetes:

La primera, constatar que malgrat les mancances i errades gruixudes … és un gran què que el català dels 10 o 12 milions que diuen que som, es pugui traduir en un tres i no res al castellà dels 300 milions que dèien que eren i que ja deuen ser 400.
Quan el català es tradueixi al castellà, a l’anglès,  al francès, al xinès i a l’àrab… amb un màxim de cura i sense conyes … un altre gall (que no pas l’ase)ens cantarà.

La segona, dir que em pica la curiositat per saber com avança el tema i qui se’n cuida, a més del de la Universitat l’Alacant, vull dir. Una cosa tan seriosa no es deu poder deixar només a mans d’uns universitaris, oi? ;-)
No hi hauríem d’enviar un equip d’agents secrets de l’Agència Catalana d’Intel·ligència que vetllessin per la qualitat del producte i perquè funcionés perfectament abans no s’acabessin les obres de la Sagrada Família?

A mi, la veritat , em faria la mar de gràcia poder veure pel Canal 33  o per TV2 com n’és de difícil parir un trosset de codi que indiqui a la màquina  que Sostres precedit de Salvador o d’una S.  no es pot traduir per Techos!
[Però potser això ja està implementat i no ho arreglen per tocar-li els collons al Salvador, en pla venjança?].

Em pregunto si un tema tan interessant només interessa una minoria … Oi que no? Doncs bé… Us proposo que entre tots anem buscant algú que tingui algun ascendent sobre en Francesc Escribano o sobre algun peix gros del Tripartit , amb mà esquerra … per demanar-li que encarregui fer un programa  (Un 30 minuts, per exemple), sobre el funcionament del traductor i l’estat de la qüestió.
Alternativament, si algú té contacte directe amb en Jordi Gonzàlez o la Pilar Rahola i aconseguix que per la seva influència ho filmin els de Tele5 … dòmino! 

Jo el que vull  és que algú , sigui qui sigui, ens expliqui com s’ho fan per fer-lo anar i per millorar-ne els resultats.

Ve-t’ho aquí … Ja he donat la idea … Ara ens/us toca intentar que la idea es faci … programa. Què se us acut?

[@more@]

Comentaris tancats a Traducció automàtica català-castellà …