Amb aquest amics, … qui necessita enemics?

El que passa a Ceuta i Melilla aquests dies ens recorda, perquè durant l’estiu ho oblidem gairebé tot, que els problemes són allà i són ben grossos.

Gibraltar d’una banda, Ceuta i Melilla d’una altra banda i a tots dos costats i, per sobre de tot, els contingents d’immigrants subsaharians que truquen a la valla d’Europa.

Queda clar que amb amics com els marroquins no els calen ja més enemics.
Tothom s’olora com van les coses, però poc s’atreveixen a parlar de manera planera, políticament incorrecta.
L’home del carrer, però diu el que vol i el que que pensa, i mpensa que el Marroc està interessat en que el conflicte sigui com més greu millor per poder negociar permanentment amb Espanya sobre aspectes econòmics i polítics amb uns quants trumfos a la mà. D’això l’home del carrer en diu xantatge i extorsió sistemática.

Moratinos fa tot el que pot per utilitzar un llenguatge hipereufemístic a l’hora de descriure les nostres relacions amb el Marroc i en diu "colaboració positiva" …
Com que no pot insultar-los com ho fa l’home del carrer, que comença la llista de TdQ i la recita tota sencera , diu que Marroc fa moltes coses i molt ben fetes per minimitzar el problema de la immigració. Pobre ministre, quin paper tan dur que t’ha tocat representar !
De ben segur la cimera hispano-marroquina tindrà foto amb amples sonriures i declaracions que inclouran cínicament les paraules "colaboració" , "bon veinatge" i tot un munt de tonteries habituals.

Rodríguez Ibarra, tan ressalat i tan original com sempre parla de "barra lliure" …

"Espanya ha de defensar les seves fronteres i ser solidària, i ho està sent, però no hi pot haver una barra lliure en aquest assumpte perquè ni ve bé a Espanya ni a aquests immigrants que s’hi juguen la vida llastimosament"

Ah , les metàfores !!! Tot un món de color i de cinisme per descobrir. !!!

Hi ha com a mínim un treball de recerca lingüística a fer … Nois, noies, Sebastià Serrano: "Desmetaforització i traducció al llenguatge col·loquial de la parla i la gestualitat política", subtítol… De l’Ibarra al Piqué passant per en Moratinos.

La senyora Pepeta i el senyor Joan ja demanen que es demani ajuda als Isrealians perquè ajudin a construir murs eficaços i dissuassoris com el que ells han fet discretament, sense cap càmara que ens ho ensenyés. Cal encarregar la feina als professionals que en saben, afegeix en Tomàs. En Pere li replica que no es poden posar dics a l’oceà. Cal electrificar la valla crida la Rosita, militant del PP ! Torneu-los Ceuta i Melilla, diu en Jaume. Res de valles, diu la Vero… Això mateix, que vinguin tots els que vulguin: quan vegin com està el panorama de veritat tornaran a marxar, diu convençuda la Zaida. Cancunitzeu el sud del Marroc i veureu con s’aturen allà, proposa seriosament el Joel.
La UGT de Catalunya fa una declaració que ben bé podria ser la del Vaticà o de la Conferència episcopal espanyola. Més eufemismes, més retòrica.

Total , que ho tenim pelut i es pot posar més pelut encara. Es veu a venir que en passaran de grosses. I millor que ens equivoquem. Difícil de resoldre. Difícil d’aturar.

No hi ha res pitjor per als mals somnis com tenir un veí enemic que et clava tantes punyalades a traició com pot, i si cal, pel davant també.

Suposo que caldrà molta negociació i molta imaginació, però em sembla que caldrà també deixar d’utilitzar eufemismes i dir les coses pel seu nom.
Si mai no treus la mala llet, poden arribar a confondre’t amb un cagacalces.

[@more@]

This entry was posted in Sense categoria. Bookmark the permalink.

2 Responses to Amb aquest amics, … qui necessita enemics?

  1. Perejoan says:

    Podríem demanar que torni Trillo i tornem a envair l’illa de Perejil. Per exemple.
    Que il·lusos que som…!

  2. Sani, vas bé, però ja sembles el Moratinos de tou que t’has tornat (és broma, home!).
    Això d’aquests dies a les «places de sobirania» espanyoles a l’Àfrica em recorda la moratinosniana frase «descolonització del Sàhara» escampada quan l’exèrcit imperial espanyol, amb la cua entre cames, abandonà aquell tros d’Àfrica a la cobdícia dels alauites pels fosfats de la Cros (ara Ercros), empès per la Marxa Verda dels marroquins. Assumpte que encara és per resoldre a on no resolen mai res (ONU).

Comments are closed.