Mocador de paper per a la Isnel

De fet només volia provar si el retroenllaç funciona… si em funciona, vull dir… Encara no me n’he sortit ;-(

Recopio el comentari que et vaig deixar al teu post…i gairebé no el retoco…

Torno a ser l’últim o un dels últims a passar a veure’t al teu post, a fregar del teu llit, vaja…
Et porto un bàlsam que cura : allò que en Biel ha escrit al seu blog, concretament aquí a
Relat de "Temps mort", una citació de Marguerite Duras:

"Escriure és intentar saber què escriuríem si escrivissim"

i algú , un tal o una tal A., als comentaris del post, hi ha efegit això:

"L’epitafi de Duras es podria completar : escriviu per a que vos estimin, escriviu contra la mort. (A.)"

Meravellós , oi?

Avui, ja me’n puc anar a dormir tranquil i satisfet …
Remato el dia amb un post, aquesta troballa a can Biel, un comentari al Perejoan i aquestes quatre ratlles que et deixo a tu perquè et curis encara més de pressa. Això fa una gran collita.
Cuida’t i menja’t una poma que de seguida trincaràs com sempre per aquesta casa tan maca que tens.

Companyia ?… Però si hem passat a veure’t gairebé tots ! Ja sé, ja sé… et falta aquella persona que tu volies, oi? Això és la lei de Murphy. Cal aprendre a conviure amb ella, saps ?

Enviat per Sani — 30 Set 2005, 01:34

http://gotes_disnel.lamevaweb.info/post/705/35872

[@more@]

This entry was posted in Sense categoria. Bookmark the permalink.

One Response to Mocador de paper per a la Isnel

  1. isnel says:

    És que em penso que ja els tinc activats, Sani. És molt maca, la cita de la Duras, i el comentari afegit, també. Escriure, escriure… Hauria de fer un post sobre l’escriure, sobre aquesta necessitat, plaer, actitud, vici, mania, bogeria… que ens agafa a alguns que sembla que no poguem parar. Aquestes ganes d’anar posant una paraula al costat de l’altra per anar deixatant els temes, els sentiments… Aquest desig de fer-ho entenedor (alguns), de comunicar, de relacionar-se a través de la paraula escrita. Estic dient moltes bestieses, em penso, en aquesta hora del matí.
    Gràcies pel retroenllaç i per la companyia, Sani.

Comments are closed.