Daily Archives: 6 setembre 2005

I tu de quin bàndol ets?

El diari Avui del dijous 1 de setembre 2005, pg. 17, publicava un article de la Pilar Rahola titolat “De Gaza a Beer Sheva”. .

Gaza per la retirada unilateral i definitiva dels colons jueus de la franja de Gaza ocupada. Beer Sheva, per la ciutat on sembla que un grup terrorista volia cometre un atemptat. Citant P. Rahola : “Mentre Israel atorgava al món, de forma unilateral un gest d’enorme trascendència i dolor, un dels molts grups terorristes palestins intentava una massacre a la ciutat de Beer Sheva. Era la resposta bèlica de la Jihad al gest conciliador d’Israel”.

I més endavant escriu : “Gaza ha estat al noticiari mundial de manera esbiaixada , com resulta natural quan hom informa sobre Israel, amb una gasiveria paranoica a l’hora de reconèixer que Sharon podia arribar a fer una cosa ben feta”.

Per a la Pilar, el greu és que –i això és un dels seus leitmotivs- a Europa no es veu per enlloc cap moviment intel·lectual que posi pressió sobre el terrorisme palestí mentre que sembla haver-hi un antisemistisme creixent i una crítica permanent contra tot el que fa Israel.

Sembla que una gran part de la intel·lectualitat europea condemna permanentment Israel i mira amb condescendència o complicitat els actes terroristes palestins, que són qualificats com “d’alliberament” i tots sabem el valor fonamental que tenen determinades paraules.

En un article publicat per l’agència de reinformació (sic) Metula News, el periodista Sami el Soudi afirma haver parlat amb un estratega de Sharon i explica algunes de les claus d’aquesta retirada.

El desmantellament de les colònies de Gaza per part d’Israel, de tan estranya com és costa de creure i efectivament, cal felicitar l’Ariel Sharon per aquesta decisió?

Sense cap mena d’ ingenuitat crec que cal dir que sí.

Queda per veure si acabarà bé amb la retirada també completa de l’exèrcit israelià d’aquella zona i els palestins podran tornar a gestionar el seu territori ocupat.

Sembla que tots podríem o hauríem d’estar contents, ni que fos una mica, per aquest acte de retorn de sobirania d’Israel a Palestina….Però no! …

Com si fos per venir a donar la raó a la Pilar Rahola, el suplement de radio i televisó del diari Le Monde del diumenge 4 de setembre referencia l’emissió [el dimarts 6 de setembre a Canal + ] d’un documental titolat: Gaza : dans les secrets de la guerre des colonies. Une enquête au-delà de l’actualité immédiate et des apparences du retrait israélien.
Segons l’article, els Israelians es retiren de Gaza però multipliquen a marxes forçades la colonització de la zona àrab de Jerusalem. L’article cita les manifestacions d’un israelià en aquella zona als periodistes francesos: “Heu vingut a filmar la retirada del Gaza. Molt bé. Aquí no hi ha ni una sola càmara. Evidentment només hi ha camions … En saben molt de manipulació mediàtica !”

Cal llegir-ho bé : Mentre totes les càmeres enfoquen Gaza, totes les pales excavadores van treballant i colonitzant frenèticament a una altra zona !!!

L’imperatiu de la seguretat per a una zona tan vital com Jerusalem demostra que se seguirà aplicant inexorablement la llei del més fort, vulguis no vulguis. Així és la vida. Així són les coses!

Pel que fa a manipulació mediàtica, tothom en sap prou a hores d’ara! Uns i altres. Potser sí que hi ha una mica de truc en tanta càmara enfocant Gaza, i tan poques enfocant Jerusalem i Cisjordània…. però ja ens agradaria que tots els “trucs” mediàtics fossin com aquest !
Ens pasem la vida fent exercicis d’empatia. O ens posem en la pell dels uns o ens posem en la pell dels altres. De vegades decidim per motius de lògica, d’altres per sentiments molt menys lògics i de vegades també per sentiments fins i tot il·lògics.
Però és impossible posar-nos en la pell de dos al mateix temps i de ser imparcials. Ja ens agradaria que fos possible, però no ho és.
O estás més amb els uns o estàs més amb els altres. Qualsevol petita diferència és molta i prou motiu perquè “siguis” dels uns i per tant ja no siguis dels altres. Sempre ets d’un bàndol tant si t’agrada com si no.

Incomplint el precepte que recomana pensar tot el que es diu però no dir tot allò que es pensa, decideixo manifestar que a mi sí que m’ha agradat que Sharon, de qui no n’esperava res de bo, hagi decidit tornar Gaza als seus propietaris. Que per lògica o per sentiment, em cauen bé els israelians que lluiten –també ells – per la terra del seu país i per defensar –també ells- la seva vida, i que per això “entenc” el mur encara que veure’l em posi els pèls de punta. Que la retirada de les colònies de Gaza em sembla un fet important i m’aporta una mica de satisfacció i esperança, cosa ben poc freqüent en la política de l’Orient Mitjà.

[@more@]

2 Comments