Cito textualement Toni Sala a Vilaweb
" Tanca «Notes al marge»
El blog de Carles Miró és un retrat viu, descregut i mordaç dels últims tres anys i mig del país la crònica.

TONI SALA.
«Els blogs d’aquí són coses de tertúlia. Als anglesos hi ha dades. Donen dades. Van fer dimitir Dan Rather. Falsificava documents. Això aquí és impensable. Imagina’t el tres per cent. El Carmel als Estats Units. Aquí no hi ha res.» M’ho està explicant Carles Miró pel messenger, en la conversa que hi tinc perquè m’expliqui això del tancament del seu blog.
Perquè la notícia és que Carles Miró tanca el seu blog. Per mi, és una notícia que hauria de sortir a les pàgines culturals dels diaris. Hauria de provocar articles i cartes al director de protesta. S’han acabat les Notes al marge.
Qui no les hagi conegut, encara hi és a temps: http://carlesmiro.blogspot.com. L’autor hi avisa que l’anirà desmantellant. Val la pena entrar-hi i remenar els arxius. És un retrat viu, descregut i mordaç dels últims tres anys i mig del país, a través de comentaris sobre política i literatura.
(…)
_________
Bé, a mi aquesta notícia em fa pensar en dos altres blogs tancats , el de Combray i el d’en Francesc Hervada que em dolen encara.
Així que, tant si en Carles apareix per St. Cugatr com si no, proposo als organitzadors, que reservin una estona per a un apartat d’anàlisi dels blogs [amb un mínim d’entitat] que han plegat. I no parlo ja del "Diari vermell".. però vaja.. suposo que aquesta “rara avis” dóna per a una estona de morbo a mig camí entre la novel·la negra i la teràpia de grup.
Carles, ara m’adreço a tu : a quina revista o programa del cor penses vendre el teu scoop?
Dues idees originals (gratis):
1. Ves a St. Cugat i a mitja sessió de qui sigui….crida .. "Sóc en Carles, de "Notes al marge" i he vingut a explicar-vos perquè tanco el meu blog unilateralment i insòlita….".
Això fóra una acte surrealista que apujaria el grau d’èxit previsible de la trobada.Tu mateix, pensa-hi.
2. Ven els drets d’autor a un director de cine. Hi ha una pel·lícula a rodar darrera d’un blogaire que tanca el seu blog amb la imatge de la bomba de rellotgeria amb el compte enrerre encebat, desmantellament “in vivo” inclòs i tot el que succeeix abans no peti el blog …
Dóna per a una superpeli o com a mínim un "curtmetratge" amb opció a premi a qualsevol festival. Fes-me cas… Ven la idea o escriu-ne una novel·la paper abans no sigui massa tard i et robin la idea.
De res. A disposar…
Dit això: A mi si no m’expliques perquè plegues, em falla un element important. No puc excitar la meva capacitat d’empatia , que tinc sempre a punt per viure una part d’una altra pell, d’un altre algú, sigui qui sigui. .
Només desitjo que la teva decisió no estigui motivada per alguna malaltia. Qualsevol altra raó m’està bé, me l’empasso, i te la perdono. No n’endevino mai cap, però sempre m’agrada especular amb les raons de tot plegat … No hi perdo gran cosa.
Ja em diràs si m’equivoco pensant que has decidit que escriure la teva obra és incompatible amb portar "al dia" un blog personal i per tant apostes per una obra de paper … T’estàs fent “gran”? Diana o ni un número endevinat?
No et diem adeu, sinó a reveure per aquí o per allà. Gràcies per tot el que has compartit amb tots nosaltres i gràcies també per la teva amabilitat en haver afegit al teu blog un enllaç al nostre.
A l’hora del pet final del teu blog, prometo que miraré de mirar al cel per veure si s’hi envola cap ànima.
[@more@]
Les fonts s’estronquen quan arriba la sequera. A tu et va enllaçar, però a mi no, mai. ¿Endevines per què? El Sala hi posa massa èpica en el seu articlet. Un blog menys. Cap problema. Darwin sempre té raó. La lluita continua… T’ho diu un que ha tancat la barraca vàries vegades. Res. Guanya qui resisteix.
No ho sé pas, perquè tanca el blog, i potser sí que dirà alguna cosa a Sant Cugat (si hi va), però jo m’inclinaria a pensar que, mentre els dies no tinguin trenta-sis o trenta-set hores, no es pot portar un blog com déu (i internet) mana, sobretot (com diu en Sala) si s’ha de sobreviure escrivint. I ara me’n vaig a buscar aquestes hores del dia que no sé on paren per remenar arxius abans del pet final.
Ah! I, cada vegada que es tanca un blog (i més si són com les «Notes») jo penso que sí que hi ha algun petit problema abans no arriba l’assimilació del fet. Ara mateix penso en un altre que ens ha deixat fa prop d’un mes sense dir ni ase ni bèstia, i hosti, tu, cada cop que hi entro i el veig allà mateix em ve una cosa…