Daily Archives: 6 juny 2005

Declaració per a la Trobada de blogaires a Sant Cugat. 6 de juny de 2005

Declaració per a la Trobada de blogaires i literats varis a Sant Cugat del Vallès” àlies “El dietarisme i el nou dietarisme dels blogs”

senyera

Sadurní Girona Roig, autor del Dipofilopersiflex, annex de la web Dicofilopersiflex.

Començo amb una citació que m’inspira:

«Els blogs d’aquí són coses de tertúlia. Als anglesos hi ha dades. Donen dades. Van fer dimitir Dan Rather. Falsificava documents. Això aquí és impensable. Imagina’t el tres per cent. El Carmel als Estats Units. Aquí no hi ha res.» M’ho està explicant Carles Miró pel messenger, en la conversa que hi tinc perquè m’expliqui això del tancament del seu blog." TONI SALA.

Continuo amb dues reflexions.

La primera, de tipus terminològic : aquesta tarda, té lloc a Sant Cugat una reunió extraordinària de dipaires, blocaires, blogaires, blogguers o bloguers … a més de tota una sèrie d’escriptors amb carnet: periodistes, novel·listes, assagistes i poetes; i gent propera a la fauna d’aquests àmbits (no dubteu que hi haurà també el corresponent servei d’espionatge en ple funcionament, potser els teniu asseguts al vostre costat i algun assegut a la taula ;-)

Se suposa que es parlarà del Blog com a fenòmen global i de la Catosfera o Blogosfera catalana en particular. Ara bé, algú li ha buscat una denominació una mica original, mediàtica? “ Dietarisme i el nou dietarisme dels blogs” Això ja té la seva gràcia.

Davant del permanent caos terminològic, proposo que en aquests dos dies de brainstorming intensiu algú miri de posar una mica d’ordre i concert, i si pot ser -que no serà- aconseguir una unificació de termes.

Jo, ja us aviso, a la meva "cosa" no en penso dir “dietari” ni de broma, ni escrivint per Messenger. Ni tampoc faig cap "dip" (per bé que el títol del meu blog hi inclogui el terme). Allà jo hi penjo els meus posts o articles … Qui em vulgui entendre .."me suive" i qui no, que s’hi posi fulles, però si em volen fer anar per camins terminològics estranys no ho aconseguiran.

La segona reflexió, de caràcter apreciatiu… El senyor secretari, Toni Sala, redactor de l’acta de la reunió d’aquesta trobada i el bloguicida Carles Miró han tingut recentment la gosadia d’afirmar, que els blogs d’aquí , els blogs Catalans, són poca cosa… “coses de tertúlia” … Llufes al vent ? No es bo ni xul·lejar sistemàticament ni flagel·lar-nos sempre i arreu. Oh! Ja veig, com us agradaria d’allunyar-vos oest enllà, cap a Anglosaxònia, on diuen que els diataris són cosa fina i torcen el curs de la història !…Recony, ja és somiar truites comparar l’imperi sencer amb el poblet d’Axtérix encerclat que és Catalunya . Pero vaja, per aquesta vegada, i com que no teniu antecedents de mala fe, us ho perdonem als dos, a condició que accediu a confessar que no estaveu fent crítica objectiva sino autocrítica constructiva ;-). Considerarem atenuants: la nonya que ens agafa a tots després de menjar o sopar i la utilització del Messenger, que afavoreix escriure moltes de bajenadotes en poca estona…

Hauria estat una genialitat que en Carles Miró, en comptes de blogosuicidar-se, hagués declarat solemnement que ell tot sol apujaria alguns graus o alguns punts tanta "poca cosa tertuliana".
Suposo que el desmantellament mediàtic del seu blog no serà degut al fet de considerar que ,com que no era prou interessant, tampoc no tenia el ressó que ell n’esperava, i d’aquí la decisió patèticocòmica però surrealistament “creativa” de l’autoimmolació en directe. Visca la creativitat !
"Som tants amb la mateixa desgràcia !"… escrivia León Felipe. Sí tots somiem amb la glòria del post i del blog. Només ho aconsegeuixen 4 i el caporal.: La Donot, la dolça Isnel, el Toni TdQ, en Ramon Alcoberro i el Caporal … en Vicent Partal … Hi ha molta competència i més qualitat de la que diuen i volen.

Jo vaig prometre mig en broma mig en serio que vindria a la reunió per representar metafòricament i humil a tots els blogaires pàries… Aquells que som poc coneguts, poc llegits, menystinguts i ignorats, però no pas poc interessants. Hi ha “happy few” de tota mena.
Si m’ho deixen fer, us llegiré el meu manifest en directe. Per si no puc, el penjo ja des d’ara aquí al meu blog, per demostrar la força de l’eina, una eina cultural plena de futur.

Acabo amb una reivindicació, una exigència i un crit.

Reivindiquem un tractament mediàtic digne, a la prema a la ràdio i a la televisió, almenys a la nostra. Exigim que el nou Estatut i el decret de finançament incloguin una clàusula de desgravació fiscal per als blogaires que s’ho curren. La Cultura per qui se la treballa.
I el meu crit és un crit de joia i de combat cultural: Visca Catalunya i visca la BlogCat.

Vilanova i la Geltrú, 6 de juny de 2005
Sadurní Girona
Dipofilopersiflex : www.lamevaweb.info/357

[@more@]

3 Comments