El mètode Grönholm. Galceran i Belbel. Barret!

9 de desembre de 2006. Teatre Poliorama. Fila 8 , seients 12, 14, 16.

  mètode grönholm

Vaig sortir satisfet d'haver anat a veure una obra  important. Després em vaig preguntar com era que havia esperat anar-la a veure a la  3a temporada!  
Potser perquè la frase aparareix gairebé al finald e l'obra, se'm va quedar ben gravada al cap: "Busquem fills de puta que semblin bones persones, no bones persones que semblin fills de puta" o una cosa molt semblant.
Aquest  és  el "missatge" d'en Galceran. 
Una bona relectura de savi  Sun Tzu … Molt bé Jordi!  Cal fer pedagogia, cal fer pedagogia! Sempre i en tot lloc !

També em va impactar l'escena en que un dels personatges explica que havia treballat per una d'aquelles agències que enganyen els pobres "joves retirats" organitzant viatges organitzats, viatges de patacada per encerronar-los i fer-los comprar  de tot  i tot,  paraigües quan fa sol, neu a l'hivern i mantes de llana a l'estiu … a cop d'àpat  "enverinat" amb vi de garrafota i amb sessions de menja cocos perfectament estudiades … Magnífica denúncia. 

Bé costa una mica trobar crítiques que vagin una mica més enllà del simple resum de l'obra o de l'explicació d'algunes escenes …  
Jo vaig trobar aquestes referències, que donen una idea de conjunt bastant interessant:

 
* Combate de emociones, ambiciones y envidias en ‘El Mètode Grönholm’.
http://www.ua.es/es/servicios/comunicacion/notas/06110601.html

* Adapatació al cinema  versió. francesa subtitolada
http://www.commeaucinema.com/bandes-annonces=54252.html

* Entrevista amb Jordi Galceran ,  autor de l’obra.
http://www.andreusotorra.com/teatre/entrevista121.html

* Canya al sistema però també als treballadors
http://www.teatral.net/asp/gandula/cos.asp?idllibr=32

 Em fa gràcia, em fa sonriure que algú  parli de "fotre canya" …  és l'equivalent a  llençar plomes de colom als tancs que t'estan apunt d'esclafar… però vaja, sembla que calen aquestes denúncies, i que la gent de bona fe les necessita per tenir la sensació  que qualsevol  "denúncia"  és un gran què … No es pot lluitar  ni contra  les fes  ni contra les  bones fes… Viu i deixa morir de gust …

Vaig intentar imaginar com fóra l'obra  si  es modifiqués  per treure-li tots els component pallassocòmics i  vessar l'obra sencera a un registre totalment dramàtico-tràgic.  Tensió de principi a final. I a la fi, en  Boixaderas  suicidant-se o matant  en Soler, en Díaz i la Batalla…  fora tota una nova obra  ;-)

També, perquè no, es podria fer una adaptació en clau còmica i transformar-la tota sencera en una comèdia de cap a peus. Amb aquelles portes obrint i tancant-se i els personatges que entrant i sortint,  com en una  sitcom… No m’atreveixo a dir PeraMoranitzar-ho una mica … però suposo que se m’entén.

Crec que als actors, després de tres temporades de disciplina, potser fins i tot els faria gràcia intentar representar aquestes dues adaptacions, en unes dates o sessions determinades.

No sé si en Jordi Galderan o en Segi Belbel ja  s'ho han plantejat, però en el cas improbable que fos que no, jo els  ho proposo  gratis i amistosament. I ja em direu si la idea us sembla massa  desmesurada o quasi factible.

Ah! Us he d'anar a veure un dia d'aquest per parlar-vos d'una idea  que  estic segur  que us interessarà. Queda dit.

Felicitats per l'èxit . L'obra s'ho val.

Autor, director, actors, equip tècnic i Poliorama sencer … barret ! 

 

______________[@more@]

This entry was posted in Sense categoria. Bookmark the permalink.

3 Responses to El mètode Grönholm. Galceran i Belbel. Barret!

  1. Arare says:

    Jo hi vaig anar a la primera temporada i em va agradar molt. I no et pensis, la `nòvi del meu fill mitjà en aquells moments estava en plena «lluita» per obtenir un lloc de treball en una multinacional i ens va explicar que l’obra de teatre s’assembla força a la realitat.

    UN petó des del Mediterrani, que demà ja seré a l’Atlàntic (jo sempre al mar, però, mentre pugui) ;)

    BON ANY!

  2. Censurant, eh???? JA, ja, ja…Això dels blocs és un miseri. No és el primer amb qui em passa i em fa sentir-me estrany: realment vaig enviar un comentari?, realment l’han esborrat del dolent que era? En fi..; ja no recordo que et deia. Suposo que et felicitava pel post i que a mi l’obra també em va agradar. Em va deixar un mal de cos, però; perquè em va fer pensar si realment rera la nsotra aparença de bones persones no som uns fills de mala mare integrals.

  3. Censurant, eh???? Ja, ja, ja…Això dels blocs és un misteri. No és el primer amb qui em passa i em fa sentir-me estrany: realment vaig enviar un comentari?, realment l’han esborrat del dolent que era? En fi..; ja no recordo que et deia. Suposo que et felicitava pel post i que a mi l’obra també em va agradar. Em va deixar un mal de cos, però; perquè em va fer pensar si realment rera la nsotra aparença de bones persones no som uns fills de mala mare integrals.

Comments are closed.