Adéu 2006. Benvingut 2007.
Rebrem l’any entre amics, vells amics de tota la vida a Sant Sadurní.
Això em fa pensar que fóra una orgia immensa –utòpica i impossible també-poder dinar o sopar amb tots els meus amics i amigues … tots aquells que formen part de la meva vida.
Això no deu ser possible ni fer-ho literàriament, am prou feines si fóra possible fer-ho amb un poema alephià… que intentés imitar una quadre del Bosco. Però m’adono que m’estic creant un nou repte … i em fa somriure ser tan agoserat.
El que si puc dir és que, si aconsegueixo respectar un mínim d’ordre, tinc pendent de fer tot un seguit de coses …
Un escrit sobre Escribir es vivir de José Luis Sampedro. Vaig tornar el llibre a la biblioteca però vaig tenir la precaució de gravar-me els trossos que m’interessava recordar.
Llegir Katherine Mansfield, que Sampedro cita com un dels seus autors favorits de novela curta.
El post sobre la mort de Pinochet, m’ha dut a llegir unes entrevistes que van fer a Roberto Bolaño i dos articles sobre ell. Bolaño, per la seva part, proposa llegir un escriptor de contes excepcional: Rodrigo Rey Rosas
“Los cuentos de Rodrigo Rey Rosas no los ha escrito nadie en lengua castellana. Antes que él hay grandes cuentistas, incluso un cuentista genial, que es Borges, pero los cuentos de Rey Rosas nadie los ha escrito”.
Així doncs, ja tinc teca per començar el 2007 : Mansfield, Bolaño, Rey Rosas …i em fa molta il·lusió pensar-hi, i pensar que aquestes lectures em faran feliç.
I la il·lusió és el que més s’assembla a la felicitat, oi?
[@more@]
Acabes de fer la millor campanya de foment de la lectura de l’any 2006! Il·lusió, una paraula senzilla contra les Grans Paraules Subvencionades.
Bon profit!
Molt bon any 2007, Sani!
La il·lusió és felicitat. Moltes il·lusions durant el 2007.
Hola Sani, he acabat l’any en terres gallegues i també l’he començat allà. Ahir ja vaig tornar-ne i a poc a poc estic tornant als blogs amics. Molt bona recomanació, la teva.
I si, jo també estic amb tu: comencem tots amb aquesta il·lusió!!!
Bon Any!