El mètode Grönholm. Galceran i Belbel. Barret!
9 de desembre de 2006. Teatre Poliorama. Fila 8 , seients 12, 14, 16.

Vaig sortir satisfet d'haver anat a veure una obra important. Després em vaig preguntar com era que havia esperat anar-la a veure a la 3a temporada!
Potser perquè la frase aparareix gairebé al finald e l'obra, se'm va quedar ben gravada al cap: "Busquem fills de puta que semblin bones persones, no bones persones que semblin fills de puta" o una cosa molt semblant. Aquest és el "missatge" d'en Galceran.
Una bona relectura de savi Sun Tzu … Molt bé Jordi! Cal fer pedagogia, cal fer pedagogia! Sempre i en tot lloc !
També em va impactar l'escena en que un dels personatges explica que havia treballat per una d'aquelles agències que enganyen els pobres "joves retirats" organitzant viatges organitzats, viatges de patacada per encerronar-los i fer-los comprar de tot i tot, paraigües quan fa sol, neu a l'hivern i mantes de llana a l'estiu … a cop d'àpat "enverinat" amb vi de garrafota i amb sessions de menja cocos perfectament estudiades … Magnífica denúncia.
Bé costa una mica trobar crítiques que vagin una mica més enllà del simple resum de l'obra o de l'explicació d'algunes escenes …
Jo vaig trobar aquestes referències, que donen una idea de conjunt bastant interessant:
* Combate de emociones, ambiciones y envidias en ‘El Mètode Grönholm’.
http://www.ua.es/es/servicios/comunicacion/notas/06110601.html
* Adapatació al cinema versió. francesa subtitolada
http://www.commeaucinema.com/bandes-annonces=54252.html
* Entrevista amb Jordi Galceran , autor de l’obra.
http://www.andreusotorra.com/teatre/entrevista121.html
* Canya al sistema però també als treballadors
http://www.teatral.net/asp/gandula/cos.asp?idllibr=32
Em fa gràcia, em fa sonriure que algú parli de "fotre canya" … és l'equivalent a llençar plomes de colom als tancs que t'estan apunt d'esclafar… però vaja, sembla que calen aquestes denúncies, i que la gent de bona fe les necessita per tenir la sensació que qualsevol "denúncia" és un gran què … No es pot lluitar ni contra les fes ni contra les bones fes… Viu i deixa morir de gust …
Vaig intentar imaginar com fóra l'obra si es modifiqués per treure-li tots els component pallassocòmics i vessar l'obra sencera a un registre totalment dramàtico-tràgic. Tensió de principi a final. I a la fi, en Boixaderas suicidant-se o matant en Soler, en Díaz i la Batalla… fora tota una nova obra ;-)
També, perquè no, es podria fer una adaptació en clau còmica i transformar-la tota sencera en una comèdia de cap a peus. Amb aquelles portes obrint i tancant-se i els personatges que entrant i sortint, com en una sitcom… No m’atreveixo a dir PeraMoranitzar-ho una mica … però suposo que se m’entén.
Crec que als actors, després de tres temporades de disciplina, potser fins i tot els faria gràcia intentar representar aquestes dues adaptacions, en unes dates o sessions determinades.
No sé si en Jordi Galderan o en Segi Belbel ja s'ho han plantejat, però en el cas improbable que fos que no, jo els ho proposo gratis i amistosament. I ja em direu si la idea us sembla massa desmesurada o quasi factible.
Ah! Us he d'anar a veure un dia d'aquest per parlar-vos d'una idea que estic segur que us interessarà. Queda dit.
Felicitats per l'èxit . L'obra s'ho val.
Autor, director, actors, equip tècnic i Poliorama sencer … barret !
______________[@more@]