Daily Archives: 29 desembre 2006

El mètode Grönholm. Galceran i Belbel. Barret!

9 de desembre de 2006. Teatre Poliorama. Fila 8 , seients 12, 14, 16.

  mètode grönholm

Vaig sortir satisfet d'haver anat a veure una obra  important. Després em vaig preguntar com era que havia esperat anar-la a veure a la  3a temporada!  
Potser perquè la frase aparareix gairebé al finald e l'obra, se'm va quedar ben gravada al cap: "Busquem fills de puta que semblin bones persones, no bones persones que semblin fills de puta" o una cosa molt semblant.
Aquest  és  el "missatge" d'en Galceran. 
Una bona relectura de savi  Sun Tzu … Molt bé Jordi!  Cal fer pedagogia, cal fer pedagogia! Sempre i en tot lloc !

També em va impactar l'escena en que un dels personatges explica que havia treballat per una d'aquelles agències que enganyen els pobres "joves retirats" organitzant viatges organitzats, viatges de patacada per encerronar-los i fer-los comprar  de tot  i tot,  paraigües quan fa sol, neu a l'hivern i mantes de llana a l'estiu … a cop d'àpat  "enverinat" amb vi de garrafota i amb sessions de menja cocos perfectament estudiades … Magnífica denúncia. 

Bé costa una mica trobar crítiques que vagin una mica més enllà del simple resum de l'obra o de l'explicació d'algunes escenes …  
Jo vaig trobar aquestes referències, que donen una idea de conjunt bastant interessant:

 
* Combate de emociones, ambiciones y envidias en ‘El Mètode Grönholm’.
http://www.ua.es/es/servicios/comunicacion/notas/06110601.html

* Adapatació al cinema  versió. francesa subtitolada
http://www.commeaucinema.com/bandes-annonces=54252.html

* Entrevista amb Jordi Galceran ,  autor de l’obra.
http://www.andreusotorra.com/teatre/entrevista121.html

* Canya al sistema però també als treballadors
http://www.teatral.net/asp/gandula/cos.asp?idllibr=32

 Em fa gràcia, em fa sonriure que algú  parli de "fotre canya" …  és l'equivalent a  llençar plomes de colom als tancs que t'estan apunt d'esclafar… però vaja, sembla que calen aquestes denúncies, i que la gent de bona fe les necessita per tenir la sensació  que qualsevol  "denúncia"  és un gran què … No es pot lluitar  ni contra  les fes  ni contra les  bones fes… Viu i deixa morir de gust …

Vaig intentar imaginar com fóra l'obra  si  es modifiqués  per treure-li tots els component pallassocòmics i  vessar l'obra sencera a un registre totalment dramàtico-tràgic.  Tensió de principi a final. I a la fi, en  Boixaderas  suicidant-se o matant  en Soler, en Díaz i la Batalla…  fora tota una nova obra  ;-)

També, perquè no, es podria fer una adaptació en clau còmica i transformar-la tota sencera en una comèdia de cap a peus. Amb aquelles portes obrint i tancant-se i els personatges que entrant i sortint,  com en una  sitcom… No m’atreveixo a dir PeraMoranitzar-ho una mica … però suposo que se m’entén.

Crec que als actors, després de tres temporades de disciplina, potser fins i tot els faria gràcia intentar representar aquestes dues adaptacions, en unes dates o sessions determinades.

No sé si en Jordi Galderan o en Segi Belbel ja  s'ho han plantejat, però en el cas improbable que fos que no, jo els  ho proposo  gratis i amistosament. I ja em direu si la idea us sembla massa  desmesurada o quasi factible.

Ah! Us he d'anar a veure un dia d'aquest per parlar-vos d'una idea  que  estic segur  que us interessarà. Queda dit.

Felicitats per l'èxit . L'obra s'ho val.

Autor, director, actors, equip tècnic i Poliorama sencer … barret ! 

 

______________[@more@]

3 Comments

Augusto Pinochet. Escopirem eternament sobre la teva memòria.

Per fi va morir Augusto Pinochet.

Com li va passar a tanta gent de bona fe, primer me’n vaig alegrar  molt, però ben aviat em vaig sentir decebut pensant que aquella rata fastigosa s'havia mort sense rebre el càstig que es mereixia. Igual que va passar amb Francisco Franco l’any 1975.

Com tanta gent de bona fe, vaig pensar que era una sort per a un país com Xile que, amb la mort de Pinochet, ja pogués començar a passar pàgina d'una de les grans desgràcies que li poden passar a un país, que és la de patir dictadors assassins que acaben morint al llit, impunes.

Una mofa d'aquesta envergadura, a nivell mundial, només s'explica per la complicitat culpable de governs com el dels Estats Units, que, en l'era Kissinger fóu l'instigador de les monstruositats del monstre, i després, recentment, d'un govern com el de Toni Blair  que va accedir a deixar-lo tornar a Xile, mofant-se novament de tot el món civilitzat. Quin fàstic! Quin fàstic i quin menspreu més immens que em provoquen tota aquesta gentussa només de pensar-hi.

De la tracició primer al president Allende, elegit democràticament, i després del fet de fer torturar millers de persones i matar-ne d'altres milers … se n'ha de dir carronya. Quan l’Estat es converteix en torturador, la civilització s’enfonsa fins uns límits impensables. És el triomf de l’aberració sobre la humanitat.

Aquest assasí fastigós ha viscut prou per enfotre-se’n de tot i de tohom i encara més, sembla que ha tingut la gosadia de deixar  escrita una carta testamentària insistint en justificar la seva aberració. Tanmateix, això ja no és massa important, i aquesta carta li podria haver escrit Henry Kissinger des de la seva tranquila i daurada residència. No m’estranyaria gens que els que van nodrir el monstre li haguessin  dissenyat  i dictat fins i tot la fi.  

Com que Augusto Pinochet ha tingut la precaució de fer-se incinerar i evitar així als cucs haver-se d'empassar la seva immundícia, ens deixa només l'opció d'haver d'escopir sobre la seva memòria, però ho farem eternament . Explicarem a les noves  generacions de quin mals cal intentar desfer-se.

Espero que ho facin totes les persones ben nascudes d’aquest món i que el seu nom quedi lligat per sempre a la idea de traició, de perversitat i  d'assassí miserable que hauria merescut morir esclafat cent vegades. Ara cal que la seva memòria es podreixi a l’infern.  

Ah! I no us conformeu amb constatar i amb maleïr.
Paga la pena treure’n alguna lliçó pràctica.  Us proposo dir com hauria pogut dir en Boris Vian: “La propera vegada, preveniu els vostres militars, digueu-els-hi que jo també tindré una arma i que, per defensar la llibertat, si cal,  moriré matant”.
[@more@]

Comentaris tancats a Augusto Pinochet. Escopirem eternament sobre la teva memòria.