En la meva -ara ho veig clar – santa innocència, l’única cosa que em pensava que tenia clara, va resultar ser un error d’apreciació total.
Pensava que l’arribada massiva d’immigrants aquest estiu a les Canàries era un problema que només es resoldria definitivament quan hi hagués una cimera de països de la Unió europea on es debatés el tema seriosament i des de tots els punts de vista. I que allà, entre tots consensuarien les estratègies efeicaces per resoldre el problema.
A les darreres cimeres europees [ C1 C2 C3 : "Europa nos deja abandonados a nuestra suerte con la inmigración"]
hem vist com els nostres cosins germans europeus ens diuen que ens les apanyem sols, aplicant la política del "ja ets prou grandet i que cada pal aguanti las seva espelma."
Dijous passat, J.L. Rodríguez Zapatero rondinava el candidat a president de la República francesa Nicolas Sarkozy per haver-lo rondinat primer ell per haver donat llum verda a les regularitzaions massives, una política d’immigració tova i contraproduent …
José Luis RZ no accepta lliçons de Sarko! I Sarko, que té una esquena ampla i una llengua afilada com la punta d’un Kärcher… va pensar. Ja te la fotré a tu, ja … Espera i veuràs.
Arriba tard a la cimenra, s’en va abans no s’acabia la reunió, i se’n
riu del president del govern espanyol. Quin President francès tindrem
ben aviat! Serà interessant veure com evoluciona la cosa.
Avui diumenge, ja he llegit que J.L. Rodríguez Zapatero i N. Sarkozy havien parlat per telèfon i havien fet veure que s’havien posat d’acord … com a mínim en les formes.
Com li deu passar a molta altra gent de bona fe, em
sento atrapat entre dos idees oposades. Per una banda, el desig que tothom
visqui en pau i felicitat i, per tant,
que aquells africans, sudamericans i europeus de l’est o asiàtics que
volen deixar els seus països per venir a Europa a viure millor ho puguin fer
… i que aquí els puguem acollir.
Per altra banda, tot un seguit de consideracions de
caràcter socioeconòmic, cultural i polític que suggereixen que cal controlar,
frenar i impedir la immigració ilegal
descontrolada i massiva perquè és la manera més ràpida perquè el desordre, el
caos, els sentiments xenòfobs i racistes s’instal·lint també en la nostra
comunitat i que adobin el terreny perquè les pors dels ciutadans normals i
corrents vagin a parar a la dreta i a l’extrema dreta que aprofita sempre la
retòrica de l’ordre per mirar de roteronar a manegar el poder quan l’ha perdut.
Per molt orgullós que Rodríguez Zapatero se senti d’haver determinat una
regularització massiva d’immigrants, i per més que molts en n’alegrem per
aquells a qui la mesura els va afavorir,
haurem de reconèixer tots plegats i ell el primer que els efectes
positius d’ahir puguin tenir un efectes perversos demà. I aquest efectes
negatius es van fer sentit com mai des de bon començament d’ estiu.
L’allau d’africans que arribaven en kayucos a les costes de les Canàries eren
la prova que l’”efecte crida” és una realitat seriosa i que cal prendre mesures
per a impedir que aquest fenòmen segueixi funcionant.
Quines? Bona pregunta. Preguntem-ho als
governants.
Ni la persona més generosa del món es pot passar tot el dia fent caritat. També
ha de tenir temps per viure la seva vida.
Les justificades ansies dels immigrants s’enfronten a les no menys justificats drets i
temors dels autòctons que tenen tot el dret a voler conservar-los i
millorar-los, i no perdrel’s ni veure’ls disminuïts. Tots els països del món es
protegeixen d’alguna manera o altra. Mireu els exemples recents de Suïssa, Àustria, els Estats Units … però mirem també la resta de països europeus. S’imposa la restricció, però sobre tot, el control.
Tret d’una molt petita minoria racista, la gent
accepta de bon grat els estrangers, vinguin d’on vinguin, quan el flux
d’arribada té unes proporcions
controlades i unes formes ordenades.
Tot va malament quan es perd el control. És com en tantes altres coses, és un problema
de “dosi”.
És saba mentre la seva distribució en el temps i
l’espai sigui l’adequada. Es transforma en verí quan supera uns
determinats nivells que de cap manera s’han de superar. Altrament apareixen
els “salvadors de patries” amb pistoles i garrots, extremes dretes com a França i personatges patètics i
ridículs com J.M .Aznar a Espanya.
Perquè a les costes de l’Africa subsahariana s’aturi
el flux d’embarcament en kayucos, caldrà difondre alguna cosa més que frases de
discurs de la vicepresidenta del govern, assegurant que tots els que arribin
i·legalment tornaran a sortir per tornar al seu lloc d’orígen.
Si Europa ens deixa sols és perquè, com en tantes
ocasions decisives, els governs de les democràcies europees amigues resulten
ser una barreja de socis xulescs que en els fons ens menyspreen i, de vegades,
uns traidors mal parits. Potser sí que calia que haguessin estirat les orelles
a J. L. R. Zapartero tots tres vegades, però el que és immoral és que d’una
cimera en què es busquen solucions per a tot el continent, el discurs que en
surti en públic sigui el d’escarnir
públicament Espanya, amb el “ja us ho
fareu”, que això és cosa vostra i a més
és poca cosa: “30.000 persones no
ensorren cap illa” … Però encara que les formes de la darrera cimera europea
em semblen indecents, segurament els fons del missatge és encertat.
Volien potser reptar al govern socialista español a
que retiri la pastanaga i tregui el bastó, tregui la mala llet, les males
maneres, que les patrulleres amenacin algun cayuco amb algun canó … Cal
demostrar amb fets que pot ser i què no pot ser. La disuasió ha d’evitar els drames. Sense mesures disuasòries, el caos s’instal·la aviat com a norma
i això sembla una veritat irrefutable en tots els àmbits de la vida.
M’agradaria veure i escoltar els analistes dir si és o
no possible detectar i aturar físicament qualsevol barca carregada d’immigrants que es direigeixi a les Canàries
quan des de casa nostra en deixen veure el terrat de casa nostra.
No crec que siguin satèl·lits de vigilància i detecció
el que falta.
Els media , ràdio , premsa i televisió semblen
contribuir a difondre una visió parcial, tendenciosament manipuladora,
hipòcrita i falsa del problema, posant invariablement l’accent –com ho farien els programes escombraria — en els
flashos morbosos del desembarcament a port de kayucos o pasteres, del nombre de
persones a bord, dels morts
ofegats, d’algunes cares aterrides i
malaltes d’immigrants supervivents en condicions lamentables. Imatges
generadores de pors, d’alarmes, de mala llet, de xenofòbia, de rebuig, o de
llàstima inútil.
On són les imatge següents?. On són les imatges dels
25.000 immigrants que han arribat aquest estiu a la península? Quina és la
seva situació a Canàries ? On són les declaracions d’aquestes persones? On són les anàlisis públiques de la situació
present i futura? Quin és l’estat dels
convenis de repatriació amb els països africans orígen de la immigració.i què
falta per fer. Cal una informació de seguiment i reflexiva, un periodisme
d’investigació i no periodisme de titulars morbosos, escandalosos i tendenciosos.
No fa gaire, TV3 va emetre un documental en què
mostrava les condicions de vida infrahumanes d’un grup d’immigrants en un poble
de l’Empordà.
No hi va haver cap entrevista amb els responsables
polítics de l’Ajuntament ni de la Generalitat per preguntar què estaven fent
per resoldre aquella situació ni quines mesures estaven prenent per evitar que
aquella es tornés a repetir. No hi va haver cap visita a cap entitat ONG
local o provincial o “nacional” que expliqués si coneixien aquella
situació i si tenien alguna cosa a dir-hi!
Però és que tampoc no hi ha mai gaires missatges en
positiu sobre la immigració i la seva integració en les nostres societats, els
valors positius d’una societat barrejada.
M’agradaria pensar que el govern de l’Estat informarà
el país, veraçment i extensa, de les actuacions concretes que s’estan fent amb
els immigrants i que les diferents comunitats autònomes i “nacionals” faran
públiques , -amb llum, taquígrafs i difusió -,
els seus plans actuals i prospectius per fer front al fenòmen de la
immigració, que com sembla previsible,
no s’aturarà en el futur immediat.
Ens ensenyen el dit quan caldria enfocar la
lluna. La veritable informació ens
l’estafen perpètuament. És la definició pefecta de manipulació
informativa. Tenen el zoom posat a tota
mena de programes d’entreteniment entontidor, als gols dels esports i a les
rodes dels pilots de fòrmula 1, els molt malparits, …
Així eviten
haver d’enfocar i mirar al ulls la Realitat de la vida dels barris perifèrics
de l’aldea global.
Cal una
revolució informativa que canviï aquesta situació orwelliana produida tant per
acció com per omissió. Qui se n’encarrega? Mira de fer el que puguis Francesc
Escribano!
Malauradament, l’Europa unida i solidària encara va amb bolquers, ens hem limitat a fer una Europa de supermercats.
I caríssims!
Per cert, per què cayucos i no pasteres, com sempre?
Europa és una comunitat d’interesos, l’exemplificació de la dita que recomana que si no pots véncer els teus anemics, millor que t’ajuntis amb ells. I tots contents.
Es veu que si surten de més amunt són pasteres, i si surten de més avall en diuen cayucos… són embarcacions amb dissenys diferents.
Hi ha també vaixells mercants que poden traslladar milers de persones i trasatlàntics que en poden encabir encara moltes més…