La «maledicció» de Calvino
A La Vanguardia
del dijous 31 d’agost, Joana Bonet —

bonet.joana@gmail.com — escriu un article-blog titolat “Lagarto,
lagarto” on ens explica que anota una
última cita de Calvino (sense dir-nos d’on la treu …prova de tenir molta
pressa o de patir d’empatia deficient )
que a mi em sona a maledicció profètica … Jutgeu vosaltres mateixos si exagero gaire …
“El mundo
está lleno de gente que quiere escribir , y tal vez incluso escribe, y tal vez
incluso publica, pero son cosas hechas sólo a fuerza de voluntad, y no quedará
nada de ellas” [Italo Calvino]LV dijous 31/08/2006, pg. 20, “Lagarto lagarto”, Joana Bonet
Curiosament,
la Joana no en fa cop comentari , es conforma amb un “Pues eso.” ! Potser s’ho creu, potser s’hi resigna, …
Potser
queda bé donar la raó als “grossos”,
s’empatollin el que s’empatollin, sense entrar en detalls ni en matisos, pero a
mi em fa saltar el cul de la cadira :
Increíble! Això va en contra de totes les lliçons que hem anat aprenent
i dels principis dels que ens hem anat convencent.
Hem
après justament tot el contrari, que el que cal és força de voluntat, treball,
constància, coherència i conseqüència … la genialitat vindrà mica en mica …
amb l’esforç. O no. Però ni que no vingués, que és el més probable, això no
fora argument per dir que de la nostra feina, currada, no en quedarà res.
Perquè de fet, de literatura n’hi ha de moltes menes, les biblioteques n’estan
plenes, i Xarxa també. Massa que tot
perdura, fins i tot allò més infumable que hauria de desaparèixer!
Com
pot ser doncs que vingui en Calvino, i
sense posar cap prova sobre la taula, amb una frase mortífera ens prometi la
nostra desaparició pura i simple? … Que potser suggereixes que només en
quedarien exclosos els “quatre”
genis habituals?
No,
mira, jo no en sóc cap de geni i em
temo que ja he fet tard per aconseguir-ho, però no penso acceptar sense més ni
més que em condemnin al no res sense demostrar-m’ho.

Escriuré
a la Joana i miraré que ens digui d’on ho
ha tret i en quin context ho escriu en Calvino. Dubto molt que l’home em convenci,
però li donaré una oportunitat….
Ja
estic veient, amic Italo, que m’hauré d’enfrontar de valent amb tu i que hauré de portar-te
la contrària en aquest afer de profètica maledicció:
“Tot el que hagi estat pensat, escrit i editat a cops de força de
voluntat ja té molt de mèrit i, en l’època digital, és, serà i perdurarà. No
feu cas d’en Calvino!“ (Sani Girona)
Boutade
per boutade, noi, … ja veurem qui tindrà raó. Al temps!
_________________
Annex 1
La Joana ha tingut l’amabilitat de contestar al meu mel i em diu això. Segur que interessarà a més d’una persona. O això espero.
"Hola Sani,
Et passo les dades que em demanes. Es tracta d´una resposta a un
candidat a publicar, dins de les seves tasques com editor, recollida a
"Los libros de los otros. Correspondencia (1947-1981)" Barcelona,
Tusquets, 1994. En el llibre es reuneixen 300 cartes de les quasi 5000
que va escriure a col.laboradors, escriptors que enviaven manuscrits,
crítics i també amics, al llarg dels quaranta anys que va treballar
con editor a Einaudi. Espero que et sigui útil. Gràcies pel teu
comentari i molta sort. Cordialment.
Joana"
Gràcies mil, Joana. T’anirem seguint la pista. Promès. Bises.
____________
[@more@]