*Cucarellitzar-se, *escriptoricidar-se… Els neologismes són meus!

Això del Toni Cucarella  TC1  TC2  TC3,  a qui no  coneixia de res, -noi, ho sento, jo també sóc dels que carden la llana mentre altres quatre s’enduen les fames ;-)- , dóna per posar una mica de llenya al foc ara que crema i abans no s’apagui.
A més, per dir-ho tot,  em posa en safata una ocasió d’or per desenvolupar les meves (demostrades) capacitats  neologismitzadores.

 

D’entrada diré, abans ningú no em prengui el neologisme de la punta del teclat (qui neologismitza primer neologismitza dues vegades )  que  a  les 7 del matí del  diumenge  10.12.2006 deixo constància i registre virtual que el sotasignant Sani  Girona, d’accions com les que promet perpetrar en Toni Cucarella, assegura que  se n’ha de dir … qualsevol d’aquests  palabros  neològics (a quin més bonic ) que llista  tot seguit:

*cucarellitzar o  *cucarellitzar-se (verb)

cometre *escriptosuicidi”  o *escriptoricidi   o *catabloguicidi  o  *valencianosfericidi  (nom masc. ).

O bé  anglosaxonejant-ho una mica, ara que de ben petitons els nostres infants es veu que hauran de parlar l’angloparla:

*to cucarella  per al verb regular  [ past & past participle : *cucarelled] i *escriptoricidiness, o *catabloguicidiness  per al nom:  

 

Definició:

1. "perpetració efectiva d’enviar tota l’escriptura a rodar".

2.  “acció i conseqüència de dir adéu al teclat i al boli i a la ploma utilitzats amb finalitats editorials i/o premiliteràries”.

I si això ha d’anar en un diccionari electrònic, caldria afegir un enllaç a la seva entrevista a Vilaweb.

Al Toni Cucarella, de qui espero que no digui també adéu a la lectura dels blogs, (perquè llavors encara hauríem d’inventar un altre palabro), si per casualitat  s’acosta a aquesta platja i llegeix aquest post, …  li deixo dit això:

“A diferència d’altres, que et voldrien "salvar", Toni, jo no. Els déus  me’n guardin. Que vols plegar d’escriure …? Doncs plega! Tu mateix!
Ara, programes de gravació d’àudio digital et permeten gravar en mp3 i  fer àudiollibres… que són el futur…Pensa-hi. Consell  gratuït.

Si ni això tampoc et fa el pes i vols plegar de totes totes … per tot el que exposes a Vilaweb… tira pel dret! Ves i consuma el teu escriptoricidi! La llibertat és això també, oi, o no?

Això sí, com que aquest és un tipus de “suicidi tui generis" i que, a diferència de l’altre,  és reversible… Si mai t’ho repenses i vols tornar a ressuscitar, i a escriure  i/o a teclejar, i això dels premis ho vols tornar a provar … Benvingut back!

Això sí, avisa!  Avisa’ns, que puguem inventar  també el palabro simètric.  Probablement n’hi haurà prou amb posar-hi un   “des-“  al  davant:  *desescriptoricidar(-se) ; *descucarellitzar(-se) ;
*to descucarella ; *cucarellessness …

I amb aixó tancarem el cercle i enriquirem, -cada mica de neologisme és molt- , el català nostre de cada dia (ja veus, allò del “No hi ha mal que per bé no vingui”).

Feliç vida sense escriptura escriptòrica, si pots, que no podràs! Insisteixo, Toni, avisa quan tornis, que tornaràs!". M'hi jugo una copa de cava!

I a tots els altres: au, vinga,  mentrestant, aprofiteu la moma de  tenir un competidor menys, que això no passa cada dia, els premis són sempre els mateixos, i aviat descucarellitzarà.   


[@more@]

This entry was posted in Sense categoria. Bookmark the permalink.

3 Responses to *Cucarellitzar-se, *escriptoricidar-se… Els neologismes són meus!

  1. júlia says:

    Això de les retirades d’escriptors són com les dels toreros, sempre acostumen a tornar.

  2. Sóc l’altre Toni. La meva conclusió és clara: tot plegat és pur màrqueting per tal de vendre quatre llibres més. Misèria & Co.

  3. Ventafocs says:

    Hi ha comentaris i comentaris…
    Tonteries no!
    Que un home com «Toni» Cucarella faci això de manera reflexiva diu en quin punt es troba o bé l’home a nivell individual o bé la gravetat de la situació que denuncia.
    Esperaré llegir alguna cosa que valgui la pena al setmanari El Temps.

    En tota la ristra de posts i comentaris que he llegit només hi trobo que superficialitats en diversos graus de no-res. Gairebé ningú (amb algunes excepcions El LLamp, pe.ex.) diu res massa interessant sobre aquest fet.
    Fet que fa aquesta mena enterrament encara molt més patètic.

    Erem pocs i es va suicidar la somera.
    Mereta meva!

Comments are closed.